El Correllengua Agermanat ja passeja la flama pel català per tots els Països Catalans. Diumenge va començar a Prada de Conflent, avui una columna ha fet nit a Girona i l'altra a Oliana, i aquest vespre entraran a Barcelona i a Lleida respectivament on s'espera una rebuda popular i festiva. De les dues capitals en sortiran demà al matí i es trobaran a Tarragona per baixar cap al País Valencià i després saltaran a les Illes per acabar el dia 5 a l'Alguer.
Som davant una iniciativa ciutadana amb milers de voluntaris mobilitzats i entitats adherides, promoguda per jovent i que ha aixecat un important i inesperat corrent de simpatia. Reivindica la nostra llengua a tots els territoris on es parla d'una manera moderna i també exigent. El català, víctima de prohibicions seculars i d'intents de divisió, minorització i folklorització, està en una situació delicada. No perd parlants, però no té ni eines ni capacitat d'absorbir com caldria la nova població i el seu ús social va a la baixa, sobretot en els entorns urbans o digitals.
La preocupació social s'ha traslladat a les esferes institucionals i, amb més o menys convicció i per voluntat pròpia o pels compromisos amb socis, els governs s'han implicat en polítiques proactives per impulsar-lo. La creació de la Conselleria de Política Lingüística a la Generalitat o de regidories del ram en alguns ajuntaments, les peticions d'oficialitat a la UE i el Pacte Nacional per la Llengua en són un bon exemple que posa el contrapunt a la infamant persecució institucional al País Valencià o a les Balears.
És necessari que el català es tingui en compte en les regularitzacions, que es protegeixi de l'ofensiva judicial a les escoles, que sigui un requisit per treballar a la funció pública, i que continuï rebent suport qui en té cura en qualsevol àmbit. Això són coses que poden i han de fer les administracions, i cal activar totes les palanques a l'abast per continuar-ho fent i fer-ho encara més.
Però no n'hi ha prou. Entre altres coses perquè difícilment tots els governs i algunes empreses tindran sensibilitat amb la llengua, el nostre tresor nacional més preuat, si no noten una pressió ciutadana permanent i exigent al carrer i de les entitats. Perquè aquesta militància, que no sempre ha d'equivaldre a conflicte o a queixa, és la que, sigui o no procliu el context polític, farà possible testimoniar amb orgull el miracle de la supervivència d'una llengua que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer. El Correllengua Agermanat és una alenada d'aire fresc i els parlants en som els grans protagonistes.
Avui no et perdis
- La primera obra del consorci d'inversions: aplanar el camí dels pressupostos; per Lluís Girona i Bernat Surroca.
- Omella deixa de ser cardenal elector mentre el Vaticà en refreda el relleu; per Pep Martí Vallverdú.
- Reportatge: Els fills estan obligats a tenir cura dels pares quan es fan grans?; per Marc Orts.
- Entrevista a Miquel Macià: «El periodisme de proximitat pot salvar-se de la pressió digital moderna que hi ha sobre els mitjans»; per Irene Giménez Vinyet.
- D'Eva Baltasar a Emmanuel Carrère: 20 llibres per regalar aquest Sant Jordi; per Natàlia Pinyol.
El passadís
El Cercle d'Economia va acollir ahir al matí la presentació del consorci d'inversions pactat entre el Govern i ERC, i amb l'aval de la Moncloa. Ha de servir per corregir l'històric dèficit en l'execució de les inversions que pateix Catalunya. Com en altres carpetes, com el finançament, una cosa és l'acord polític i l'altra que tingui viabilitat: ara mateix, no té garantits els vots al Congrés perquè Junts no el veu necessari. Més enllà d'això, l'acte al Cercle -sense Foment, amb una relació turbulenta amb Palau- va fer evident la bona relació entre la consellera d'Economia, Alícia Romero, i el director general d'ERC, i principal negociador, Lluís Salvadó.
De fet, es podria dir que el protagonisme se'l va endur Salvadó, encarregat de detallar la proposta del consorci en una intervenció força més llarga que la de la consellera. A l'escenari, la presentació de Salvadó duia el logo d'ERC. "No m'he atrevit a posar el del Govern", va dir, mirant la consellera. Romero li va recollir el guant, i al seu torn va subscriure de dalt a baix les paraules del dirigent republicà. "Hauries pogut posar el logo de la Generalitat, o del PSC", va dir. La bona relació no fa miracles, però pot ajudar amb els pressupostos.
Vist i llegit
Marta Peirano, columnista de El País, escriptora i investigadora especialitzada en tecnologia i poder i autònoma, escrivia ahir una punyent columna sobre la tendència a organitzar tota mena d'esdeveniments amb ponents als qui es paga el viatge i la manutenció i para de comptar. Talment com si el seu talent i el seu temps no tingués massa valor. Critica que, sovint, qui organitza de forma remunerada llegeix com a "mesquí" o "mercenari" preguntar si l'activitat és remunerada. "Els faig alguns suggeriments", rematava l'article amb ironia. "Oportunitat de visibilitat no remunerada. Col·laboració no retribuïda amb menció en cartell. Ponència voluntària en esdeveniment amb entrada de pagament", proposava. Té tota la raó.
Recordem
Aquesta setmana estem molt pendents de Sant Jordi, però dissabte és 25 d'abril. Diada reivindicativa al País Valencià per commemorar la batalla d'Almansa i la pèrdua dels furs i també efemèride de la Revolució dels Clavells a Portugal. Feia anys que la dictadura nacionalcatòlica de Salazar agonitzava i els militars de baixa graduació, tips de les guerres colonials estúpides per alimentar la fal·làcia d'un imperi i amb un ampli suport popular, es van revoltar i van fer caure el govern. A diferència del que va passar a Espanya, no hi va haver transició sinó ruptura amb l'antic règim i això explica una revisió del passat més ajustada als estàndards democràtics. Aquí us deixo les cançons, E depois do adeus i Grândola vila morena, fantàstiques les dues, que van fer història i marcar aquella revolució.
