El ministre de Transports, Óscar Puente, té una presència destacada a les xarxes. No se'n guarda cap per ell i està a la que salta, sigui amb rivals polítics, periodistes o fins i tot amb usuaris. Però té una certa al·lèrgia a les visites presencials, si més no a Catalunya. El seu últim acte al nostre país va ser el 12 de gener, el dia que es va tancar l'acord per la constitució de l'empresa mixta Estat-Generalitat que, més a poc a poc i de forma més incompleta del que es preveia, hauria d'assumir la gestió de la xarxa de Rodalies.
Uns dies després, el 20 de gener, es produïa l'accident mortal de l'R-4 de Gelida, que no s'ha reobert fins aquest dimarts. El sinistre, que es va sumar un hivern molt plujós i a la catàstrofe d'Ademuz, va incrementar exponencialment la preocupació per la seguretat de treballadors i usuaris i, sumat als conflictes laborals més o menys notoris, va fer que la xarxa de Rodalies caigués a plom. La fallida va ser gairebé total i l'atenció i el servei a l'usuari van estar lluny de ser òptims: als vells problemes que l'havien convertida en un servei impropi d'un país avançat se n'hi van sumar de nous i la normalitat en el servei encara és una quimera mentre es pretén normalitzar que els trens vagin més lents que fa un quart de segle.
Puente no va aparèixer. Els directors de Renfe i Adif van trigar una setmana a fer acte de presència a Barcelona i, davant la preocupació del Govern, que coincidia amb l'ingrés hospitalari de Salvador Illa, l'executiu espanyol va acabar enviant a Catalunya el secretari d'Estat José Antonio Santano. S'hi havia d'estar mentre durés la crisi. Aquesta no ha acabat, les solucions promeses no arriben i ell ja fa setmanes que se'n va tornar a Madrid i ve per Catalunya un cop a la setmana segons que explica la consellera Sílvia Paneque, que va ser reprovada pel Parlament.
Avui aterra el ministre Puente. El motiu de la seva aparició és l'entrega d'un generós premi literari de narrativa pagat per Aena a l'obra publicada en castellà o en "llengües cooficials" (que és el terme diglòssic que s'empra per definir les llengües oficials diferents del castellà) i que, curiosament, només té com a finalistes obres en la "lengua común". Cap sorpresa venint de l'hipercentralista gestora dels aeroports estatals, que es resisteix, malgrat els compromisos polítics, a cedir-ne un bri de control aprofundint en un model que ha convertit el Prat en un aeròdrom de baix cost amb les conseqüències que té pel nostre model econòmic i de connectivitat.
Puente té avui una jornada literària i demà visitarà alguns punts de la xarxa de Rodalies i, tal vegada, es reunirà amb Illa. La gestió del seu ministeri i de les empreses que en depenen (Renfe i Adif) és la principal responsable de que l'oferta política d'Illa d'una entesa cordial i productiva amb l'Estat no estigui reeixint. El president, els seus consellers i els seus companys de Madrid es van relaxar quan, fruit de la divisió del sobiranisme i del cansament dels usuaris, les manifestacions del febrer no van tenir afluència. No està previst que Puente atengui els mitjans (normalment li toca fer-ho a la superada consellera Paneque), però estaria bé aclarir els dubtes -raonables- que planteja a la seva informació Bernat Surroca.
Els moviments són de fons i de llarg recorregut en política, i cometrà un error qui faci una lectura complaent de la situació tot esperant que els usuaris assumeixin la fatalitat del servei o continuïn buscant mitjans de transport alternatius. Entre altres coses perquè són difícils de trobar en un país amb les principals infraestructures, com ara l'AP-7, col·lapsades i sense solucions o alternatives clares a l'horitzó tal com explicava aquest cap de setmana en la seva anàlisi l'arquitecte i urbanista Manel Larrosa.
Un transport públic digne és clau per garantir la igualtat d'oportunitats, el benestar dels ciutadans i mitigar adversitats com ara l'emergència habitacional. I un estat que no és capaç de garantir quelcom tan bàsic com que els trens funcionin corre el risc de perdre encara més legitimitat.
Avui no et perdis
- Bentornat, ministre Puente: respostes pendents després de la pitjor crisi de Rodalies; per Bernat Surroca.
- Així intentarà el Parlament aturar la imposició de la bandera espanyola a la façana; per Lluís Girona Boffi.
- Catalunya ampliarà els mesos per caçar senglars; per Arnau Urgell i Vidal.
- Sucursal basca, equip del règim i «Pupas»: totes les cares de l’Atlético de Madrid; per Ramon Usall.
- La FIFA obre un expedient contra la Federació Espanyola pels càntics racistes a Cornellà.
El passadís
Els usuaris del Bicing solen queixar-se del mal manteniment de les seves 8.000 bicicletes, el 60% de les quals són elèctriques, sobretot pel que fa als frens i a les rodes. La concessionària ha sortit en defensa pròpia i ha explicat en un correu als més de 160.000 abonats que cada dia revisen 435 bicicletes a la via pública i que en reparen 280 al seu taller en torns de matí, tarda i nit. Entre les reparacions més habituals hi ha els frens, les rodes, el sistema de transmissió, el manillar, el quadre i el seient i el funcionament del motor d'assistència.
Vist i llegit
Interessant l'entrevista de Justo Barranco a l'escriptor nord-americà John Irving a La Vanguardia. L'autor de Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra (que va obtenir un Oscar al millor guió per la pel·lícula Les normes de la casa de la sidra) ha tret una nova novel·la, La reina Esther (en català a Edicions 62), sobre el naixement i la història d'Israel. Irving no amaga la seva simpatia per la causa israeliana, però els seus posicionaments xoquen amb els ismes. Molt crític amb la política bel·licista de Netanyahu (tot i defensar el dret a la defensa davant Hamàs i Hezbol·là), furibundament hostil a Trump, interpreta la victòria electoral del magnat com a fruit de la inseguretat de molts homes estúpids davant el triomf d'una dona intel·ligent. Qualifica Trump de feixista i assegura que el que ha fallat als EUA no és cap sistema de contrapesos, sinó la manca de coratge dels legisladors republicans per parar els peus a Trump. Ell, per si de cas, escriu des de Toronto, al Canadà. Podeu llegir-lo aquí.
La perla del DOGC
La senyora Anna Parella Vila va morir a Banyoles el 2013 sense haver fet testament ni tenir uns hereus legítims que en reclamessin el patrimoni immobiliari. Tenia en propietat dues finques amb habitatge a la capital del pla de l'Estany, als carrers Jacint Verdaguer i a l'avinguda dels Països Catalans, que van passar a ser patrimoni de la Generalitat. Ara, atenent una petició de l'ajuntament de la ciutat, la Junta d'Herències de l'administració catalana ha acordat cedir-les gratuïtament al municipi a condició que, com a mínim els pròxims 50 anys, es dediquin a habitatge social. Podeu consultar aquí el procediment de tot plegat i les condicions que haurà de complir Banyoles en la resolució que ahir publicava el DOGC. És una bona solució.
