Després de l'exigència del català pels xòfers, al Parlament se li obre un nou front, ara amb les banderes al centre. La cambra catalana presenta aquest dimarts un recurs contra l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a penjar cautelarment la bandera espanyola a la façana de manera permanent. Així ho va ordenar el tribunal després d'una denúncia de l'entitat espanyolista Impulso Ciudadano, però ara el Parlament vol presentar batalla legal per evitar-ho. De fet, les dues banderes encara no ondegen a l'entrada de l'edifici del Parlament.
En què es basa el Parlament? Fonts de la mesa han detallat que es tracta d'un recurs de reposició per qüestionar les mesures cautelars del TSJC. Segons el tribunal, hi ha una via de fet que obliga a penjar ja la bandera espanyola, però la cambra catalana ho qüestiona. L'argument és que existeix una llei "basada en el costum" quan el Parlament va acordar el 1981 que les banderes catalana i espanyola només es penjarien a la façana del Parlament quan hi hagués un ple en marxa. Una mena d'indicador perquè la ciutadania sabés quan se celebrava un plenari.
Aquest costum adoptat fa 45 anys va ser ratificat per escrit en una reunió de la mesa del Parlament el 2009, fet que per l'actual presidència de la cambra fa encara més evident que existia un consens. Fins que una entitat espanyolista de dubtosa rellevància ha decidit perseguir-ho i el TSJC ho ha avalat. Cal recordar que la llei de banderes dona autonomia parlamentària i que, de fet, altres cambres autonòmiques de l'Estat, també segueixen la política de penjar banderes només en dies de ple. En tot cas, el recurs ja és al despatx del TSJC que ara haurà de decidir. Si no respon a favor del Parlament, la cambra es planteja presentar un recurs de cassació.
Els arguments del TSJC
El TSJC justifica la mesura cautelar en la doctrina del Tribunal Suprem que interpreta la llei de regulació dels símbols oficials, segons la qual la bandera espanyola s'ha d'utilitzar tots els dies a tots els edificis oficials. Segons es llegeix a l'escrit dels magistrats, la jurisprudència del Suprem interpreta que l'expressió "onejar" que utilitza la llei per la qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i el d'altres banderes i ensenyes, "té la significació que la bandera ha de ser utilitzada tots els dies i en tots els edificis als quals es refereix aquesta llei, entre ells, els òrgans constitucionals de l'Estat, com és un Parlament Autonòmic, atès que s'hi exerceix la sobirania de l'estat i els valors, drets i deures constitucionals".
Alhora opina que adoptar aquesta mesura no pertorba els interessos generals, ni de tercers, atès que el que s'interessa és "l'aplicació recta d'una norma amb rang de llei que vetlla per l'interès general, en tant que l'ús de la bandera és conforme amb els valors, principis, drets i deures constitucionals que la mateixa bandera representa, al costat de la unitat, independència i sobirania i integritat de l'estat espanyol". "És més -afegeix l'escrit dels magistrats- ens sembla rellevant ressaltar l'objectiu que preveu sobre l'ús de la bandera l'article 1 de la Llei 39/1981, que diu que la bandera d'Espanya simbolitza la nació, és signe de la sobirania, independència, unitat i integritat de la pàtria i representa els valors superiors expressats a la Constitució". Per tot plegat, s'estimava l'adopció de la mesura cautelar pel que fa a la col·locació de la bandera a l'exterior del Parlament.
