Xoc a la vista entre el Parlament i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La mesa de la cambra catalana ha acordat per unanimitat presentar un recurs de cassació contra la sentència del tribunal, que la setmana passada va considerar que no es podia exigir un nivell B2 de català als xofers del Parlament. El president de la cambra, Josep Rull, ha comunicat aquest dimarts en una atenció a mitjans que la decisió del TSJC "té més elements polítics que no pas jurídics" i que per això s'ha acordat presentar recurs. Per altra banda, la mesa també preveu modificar del règim intern de la cambra per "donar més solidesa" per blindar-se davant futures decisions judicials.
Rull ha considerat que la sentència del TSJC vulnera els drets lingüístics mentre que també ha alertat que la decisió pot afectar els treballadors de la Generalitat. Pel que fa al concurs concret de la cambra, la decisió no té cap mena de conseqüència, ja que els treballadors seleccionats dins la convocatòria tenen un nivell superior al B2. Per tant, no hi havia cap problema en els implicats en el procés de selecció. En paral·lel, el president del Parlament ja ha dit que no és optimista amb el recorregut del recurs perquè, precisament en la carpeta lingüística, creu que el TJSC és mou per "criteris polítics".
Més enllà del recurs, Rull també ha comunicat que té previst reunir-se amb el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, per valorar com respondre davant aquest nou cop contra el català per part dels tribunals. "Volem un país normal on els treballadors públics puguin utilitzar la llengua pròpia del país amb normalitat", ha sentenciat Rull. La decisió, aprovada per unanimitat, compta amb tots els vots favorables d'una mesa del Parlament composta per diputats del PSC, Junts i ERC.
La decisió del TSJC sobre el català dels xofers
El TSJC va anul·lar la setmana passada el requisit d'acreditar el nivell B2 de català en les bases d'una convocatòria per treballar com a xòfer de la cambra catalana. Es tracta d'un concurs per cobrir dues places de conductor que es va dur a terme el juliol del 2024 i que l'entitat espanyolista Convivència Cívica Catalana va decidir portar als tribunals. El TSJC va estimar parcialment el recurs i va anul·lar el requisit lingüístic de la convocatòria, que va ser aprovat per la mesa del Parlament.
El principal argument del TSJC és que el conveni col·lectiu de personal laboral de la Generalitat marca que el requisit de nivell de català per als conductors és elemental i no intermedi, com es reflectia en l'exigència del B2. Per rebatre aquesta consideració, els serveis jurídics de la cambra havien argumentat que les funcions de la plaça convocada no només són de conductor, sinó també de xòfer. Això és una categoria professional diferent ja que, a més de traslladar els càrrecs públics en cotxe, també calia assumir altres tasques. I per tant, consideraven, quedava justificada una exigència de català més enllà del nivell elemental establert per als conductors.
Però el tribunal no va comprar aquest argument i va determinar que no es pot exigir el nivell intermedi de català per aspirar a una plaça del subgrup C2, al qual pertany la feina de xòfer del Parlament. El TSJC considera que és una vulneració del dret fonament d'accés a la funció pública i, per tant, elimina l'exigència del B2 de català per accedir a la posició laboral. Convivència Cívica Catalana va celebrar la decisió davant el que consideren una imposició lingüística. Cap de les persones implicades en el procés, almenys de manera pública, havia denunciat l'exigència del català durant el procés.
Cal recordar que els xòfers del Parlament han d'atendre les necessitats de desplaçament en cotxes oficial dels sis membres de la mesa de la cambra, dos vicepresidents i quatre secretaris. El president, Josep Rull, que és la segona autoritat del país, té conductor i cotxe permanentment assignat per atendre la seva agenda oficial. Precisament fa unes setmanes, el Parlament ha incorporat dos xòfers nous i un de tercer que cobreix una jubilació. Una de les tres places ha estat guanyada per una dona, que es converteix en la primera xòfer de la història de la cambra.
