Mentre ahir els catalans ens menjàvem la mona amb la família o els amics (els que ho fem a Ponent vam passar un dia fantàstic al tros), a Madrid estaven molt pendents de la primera sessió del judici de la Kitchen. Es jutja l'espionatge que el PP va encarregar al comissari José Villarejo usant les clavegueres de l'Estat per impedir que el seu tresorer, Luis Bárcenas, expliqués o fes el que no tocava i posés en risc la direcció.
Al banc dels acusats s'hi asseu l'exministre de l'Interior, el català Jorge Fernández Díaz, que creu que l'Audiència Nacional no és competent per jutjar-lo, i qui fou el seu número dos, Francisco Martínez. Villarejo va dir que confiava quedar absolt perquè ell només feia "humils feines d'intel·ligència" i el PSOE, que exerceix l'acusació popular, demanava suspendre el judici per incorporar com a acusats al PP i a qui n'era la secretària general, María Dolores de Cospedal.
Els socialistes intenten que els populars paguin i quedin, de nou, atrapats pels escàndols (la Gürtel li va costar a Mariano Rajoy perdre el govern a la moció de censura del 2018), però avui seran ells els protagonistes. Al Tribunal Suprem comença un altre judici, en aquest cas contra l'assessor Koldo García, l'empresari i comissionista Víctor de Aldama, i José Luis Ábalos, que va ser ministre de Transports i mà dreta de Pedro Sánchez al PSOE. L'alt tribunal (que els jutja perquè quan va esclatar el cas Ábalos era diputat) vol aclarir el cobrament de comissions per la compra de mascaretes durant la pandèmia.
Els dos casos demostren fins a quin punt la corrupció és estructural en la política espanyola i els seus grans partits i enfanga el debat. I s'usa bé per enriquir-se o bé per posar els aparells de l'Estat -i el joc brut que poden fer si cal- al servei de la seva causa. Però també fan evident una certa llei de l'embut. Lògicament, Ábalos, Koldo i Aldama han passat per la presó davant la gravetat de les acusacions i el risc de destrucció de proves. El mateix ha passat amb Santos Cerdán, també número dos del PSOE, negociador amb independentistes i acusat de cobrar comissions il·legals per obra pública. El cas es jutja dos anys després que esclatés.
Tot això contrasta amb el tracte que ha rebut el PP, on els seus dirigents han evitat la presó. Les clavegueres d'Interior s'asseuen al banc dels acusats no pel que han fet contra els independentistes en el marc de l'escandalosament impune operació Catalunya o pels dossiers que també van fabricar contra Podem. El cas els va esclatar quan els comissaris es van prestar a participar dels plets interns del PP i ha trigat més de deu anys en jutjar-se. I quan ho fa deixa fora els alts càrrecs del partit que, començant per Rajoy, buscaven rèdit polític en les jugades dels comissaris i de Fernández Díaz i els seus alts càrrecs.
La política, l'administració i els partits espanyols necessiten més mecanismes de control en la contractació pública i en el seu funcionament, és evident. El PP i el PSOE s'hi haurien de comprometre si no volen que la qualitat de la democràcia i el clima polític es degradin encara més. Però és difícil que això es faci i sigui eficaç sense intervenir amb ànim reformista una Justícia que, en els seus estaments més alts, com ara el Suprem o l'Audiència Nacional, ha normalitzat actuar de forma parcial i arbitrària. O és que algú gosa encara a posar-ho en qüestió?
>> I mentre a Madrid estan pendents dels judicis i el món dels cops de volant i les barrabassades de Trump, Netanyahu i el règim iranià, o de la missió Artemis II a la cara oculta de la Lluna, a Catalunya torna la política. Aquest cap de setmana us explicava que segurament els pròxims mesos es parlarà d'un "tripartit d'ordre" que no fa vibrar a ningú, però que es pot obrir pas davant les dificultats que les enquestes dibuixen per les fórmules clàssiques.
En el mentrestant, Salvador Illa mirarà de tenir per fi uns pressupostos i asserenar el carrer i Carles Puigdemont veu com es va ajornant el seu retorn mentre el partit està encallat amb el candidat a Barcelona. Les sales de màquines independentistes, però, va preparant les municipals: Oriol Junqueras ha sacsejat els seus caps de cartell, Junts mirarà de recuperar les constants vitals cinturó de Barcelona més enllà de Sant Cugat, i Aliança Catalana, que ha incorporat regidors dispersos, mesura com ha de ser el seu creixement als ajuntaments.
Avui no et perdis
- El desplegament dels Mossos a ports i aeroports, el més calent és a l'aigüera; per Bernat Surroca.
- Entrevista a Maria Buhigas: «Barcelona va perdre 350.000 habitants i no els ha recuperat mai; té capacitat per absorbir més població»; per David Cobo.
- Els metges, en alerta per l'auge dels antivacunes: «En molts casos hi ha negocis al darrere»; per Gerard Mira.
- Barcelona, «casa germana» als Països Catalans: tres generacions de mallorquins i valencians a la capital; per Neus Climent i Josep Bort.
- Entrevista a Que no surti d'aquí: «Cada dia ens censurem coses»; per Guillem Maneja.
El passadís
A Salvador Illa no li agrada cuinar (pot preparar alguna amanida i poca cosa més), però sovint ajuda a son pare a l'hort a la Roca. I fa uns dies el president va participar d'una altra collita que ja és una tradició. En aquest cas a Palau, al Pati dels Tarongers. De nou, la fundació Espigoladors va aprofitar les taronges amargues dels arbres de l'espai més noble i icònic de la seu del Govern i en farà melmelada. Els potets de confitura s'utilitzen de regal protocol·lari per a les visites a Palau, que així poden conèixer la tasca de la fundació i la seva lluita contra el malbaratament alimentari i per la inserció social. L'any passat, la cuinera Ada Parellada va viure en primera persona el procés d'elaboració de la melmelada governamental.
Vist i llegit
La Setmana Santa és una bona parada per descansar, però també hi ha encara molta gent que s'aboca també a la seva fe catòlica. Darrerament, alguns joves -no només Rosalia als seus discos- tornen a buscar creure i n'hi ha que s'han convertit en activistes digitals. La visita del papa a Espanya i a Catalunya al juny segur que tornarà a posar damunt la taula el debat de la religiositat i de la radicalitat d'alguns sectors de l'Església o de noves manifestacions a casa nostra com els evangelistes. Però per conèixer com són i què pensen aquests joves us aconsello recuperar el reportatge del 30minuts de TV3 de passat diumenge dirigit per Marta Espar.
Recordem
Aquests dies, concretament el 12 de març, es compliran els 40 anys del referèndum per confirmar l'adhesió d'Espanya a l'OTAN. El PSOE va arribar al poder prometent sortir de l'aliança militar liderada pels Estats Units, però va canviar d'opinió i ho va sotmetre a referèndum. Espanya va votar sí (a Catalunya va guanyar en no, entre altres coses perquè CiU, malgrat que Pujol era atlantista, se'n va desentendre per castigar Felipe González) i els seus exèrcits van acabar integrats a la seva estructura militar. Durant quatre dècades el qüestionament ha estat mínim, els americans han mantingut les bases a Espanya i, a canvi, els governs de Madrid no han invertit massa en defensa. Ara, el context geopolític ha fet girar la truita: els americans, decebuts amb l'actitud i la contribució dels socis europeus, plantegen liquidar-la i s'obre pas la idea d'una defensa europea. És un dels grans temes dels anys que venen.
