Diuen que hi ha enemics, enemics mortals i companys de partit. Si no, que li preguntin a Luis Bárcenas. Les clavegueres de l'Estat no van actuar només contra l'independentisme -una operació Catalunya que, per cert, no s'ha jutjat encara-, sinó també contra les pròpies files del PP. Quan Bárcenas va ser vist com un perill per la cúpula del partit i del govern espanyol, aleshores pilotat per Mariano Rajoy, la trama parapolicial del Ministeri de l'Interior va començar a maniobrar per robar informació de qui havia estat tresorer dels populars i condemnat pel cas Gürtel de finançament irregular. L'anomenat cas Kitchen arriba avui a judici a l'Audiència Nacional.
El tribunal haurà de determinar si es va utilitzar les estructures estatals per perjudicar rivals polítics, en aquest cas, Bárcenas, defensar interessos personals i de partit, i torpedinar la investigació sobre el finançament il·legal del PP. Concretament, l'acusació assenyala que la cúpula del Ministeri d'Interior i la Policia Nacional va orquestrar una operació d'espionatge contra l'extresorer del PP, pagat amb fons reservats, per robar documentació incriminatòria contra dirigents del PP en el marc de la trama Gürtel, que va acabar confirmant la comptabilitat B del partit i condemnant Bárcenas a 29 anys de presó.
Però en el judici que arrenca aquest dilluns a l'Audiència Nacional Bárcenas és la víctima. Els protagonistes són els sospitosos habituals, i es jutgen delictes de malversació, revelació de secrets i encobriment. Al capdavant, el ministre Jorge Fernández Díaz, considerat el màxim responsable polític de la trama i que va controlar Interior entre els anys 2012 i 2016. S'enfronta a 15 anys de presó i està acusat d'haver dirigit l'operació, finançada amb fons reservats, per boicotejar la investigació judicial del cas Gürtel i protegir tant el PP com el govern de Rajoy. La mateixa pena es demana per a Francisco Martínez, exsecretari d'Estat de Seguretat i un dels noms propis de les clavegueres.
La policia patriòtica també hi està implicada. Qui s'enfronta a una pena més elevada és el comissari José Manuel Villarejo, amb 19 anys de presó. La Fiscalia també demana 15 anys de presó per Eugenio Pino, exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional; 15 més pel comissari Andrés Gómez, vinculat a María Dolores de Cospedal, exsecretària general del PP. Altres policies també s'enfronten a penes de presó, però menors. Marcelino Martín Blas, un altre dels protagonistes de la guerra bruta de l'Estat, s'enfronta en aquest cas a dos anys i mig de presó. Els acusats són, pràcticament tots, els mateixos noms de l'operació Catalunya contra l'independentisme.
L'espia era el xòfer
La trama d'espionatge va comptar amb la participació important de Sergio Ríos, que era el xòfer de Bárcenas, i per això la Fiscalia li demana 12 anys de presó i que se l'expulsi de la Policia. L'operació va consistir en captar un col·laborador, proper a la família Bárcenas, capaç de facilitar la informació i l'accés a la documentació que s'estava buscant, a canvi de 2.000 euros mensuals. La persona triada va ser Ríos (també anomenat cuiner, "Kitchen", o "K2", d'aquí el nom de l'operació), qui des de principis de febrer de 2013 era el xofer del matrimoni Bárcenas, i persona de màxima confiança de l'entorn familiar.
Els fiscals sostenen que que els investigats van posar en marxa l'operació entre 2012 i 2013. Fernández Díaz, amb abús de les seves funcions i coneixement de la seva il·licitud, va instar Martínez perquè posés en marxa una missió encaminada a l'obtenció d'informació i documentació que pogués estar en poder de Bárcenas. L'objectiu era sostreure aquest material de l'autoritat judicial en la investigació que es duia a terme en el marc de la causa dels "papers de Bárcenas", vinculada al cas Gürtel. En aquests papers apareixia, per exemple, el famós "M.Rajoy". Martínez encarrega l'execució de l'operació a la policia patriòtica.
La gran absència al judici
Qui no s'asseurà al banc dels acusats és Mariano Rajoy, la gran absència al judici. Malgrat s'hi fa referència en gravacions -es parla de l'"Asturiano" i del "Barbas"- que formen part de la causa, l'instructor Manuel García Castellon va descartar aprofundir en la hipotètica participació de l'expresident del govern espanyol i el va deixar fora, i només compareixerà com a testimoni. Ho faran també Soraya Sáenz de Santamaría, Juan Ignacio Zoido o la mateixa Cospedal, que apareixia en diverses àudios de Villarejo però va ser exculpada per García Castellón.
Sense els dos màxims dirigents del PP de l'època, queda Fernández Díaz com a màxim ideòleg de la trama per eliminar proves contra el PP. Ho va fer, segons la tesi de l'instructor, sense que el màxim responsable del govern espanyol i la màxima responsable del partit en tinguessin cap coneixement. Més d'una dècada després dels fets, i cinc anys després de finalitzar la instrucció, una de les grans causes de les clavegueres arriba a judici. No pas per les accions contra l'independentisme, sinó per saber si el PP va fer servir la guerra bruta i les estructures de l'Estat contra les seves pròpies files.
