Dirigeix l’Observatori Polític i Electoral del Món Àrab i Musulmà (OPEMAM). És professor a la Universitat de Georgetown a Qatar. Analista del CIDOB i un dels màxims especialistes en l’Orient Mitjà, Luciano Zaccara observa la guerra al Golf Pèrsic des de molt a prop, des de Doha, la capital qatarí. Des d’allí ens atén per telèfon per aclarir-nos alguns dels interrogants de l’actual crisi internacional.
Està al bell mig del conflicte. En primer lloc, com es troba?
Estem bé, dins de tot. Estem tornant a treballar a les nostres oficines, portant els nens a l’escola, però amb limitacions, després de més d’un mes de guerra. El context és segur, els sistemes de defensa aquí han funcionat molt bé. Han disminuït els atacs. Els primers dies hi havia moltes alarmes i s’escoltaven els impactes dels interceptors. Fa una setmana que ja no escoltem cap impacte. però sabem el que està passant i no és fàcil perquè no sembla que la cosa hagi d’acabar aviat.
Veu un conflicte llarg?
No estem a prop del final. Molt em temo que si es produeix un final proper sigui temporal, una mena d’alto el foc amb uns compromisos bàsics, però no un acord de fons per part dels tres actors principals, els Estats Units, Israel i l’Iran. Això va començar el juny de l’any passat. No sembla que cap dels tres protagonistes estigui disposat a fer cap tipus de concessions. Tampoc estan en condicions de fer-ho. Els Estats Units voldrien sortir, l’Iran també, Israel no tant, però en les actuals condicions ningú vol perquè si ho fes no seria com a victoriós.
Hi haurà algun tipus d’intervenció terrestre?
Sí. Tot indica que és el més probable que pot passar. No només l’illa de Kharg, sinó també algunes illes del Golf com Abu Musa, Tunb Major i Menor, a prop d’Ormuz, que pertanyien als Emirats Àrabs Units (EAU) i foren ocupades per l’Iran el 1971, abans de la Revolució Islàmica. Ara podrien ser recuperades per la força pels Emirats i això afegiria més llenya al foc. Jo crec que és gairebé segur que això passarà. Com abans sabíem que hi hauria un atac.
No sabem en aquest cas la capacitat de resposta que tindrà l’Iran. Fins ara ha demostrat tenir-ne. No sé quines previsions han fet els qui han decidit atacar. Evidentment, els Estats Units no han previst res en aquesta guerra. El mateix Donald Trump va dir que estava sorprès de com havia reaccionat l’Iran, quan aquí tot el món ho sabia.
És alarmant el que diu. Indica que a l’administració nord-americana s’ha trencat la cadena d’informadors, analistes i responsables polítics que han d’intervenir abans de prendre grans decisions.
L’administració nord-americana ha demostrat ser més imprevisible que qualsevol altra. L’Iran és molt més previsible. El mateix que Israel. A Washington han canviat d’objectius diverses vegades. No estan clares les seves estratègies militar i de sortida perquè mai van tenir clars els objectius. Trump ha entrat convençut per Benjamin Netanyahu que l’Iran era un perill imminent per als Estats Units, el que no ha estat mai. Ara estan pensant què és el que han d’eliminar per poder dir que han posat fi a l’amenaça que representava. En canvi, l’Iran sí que és una amenaça per a Israel i per a la regió. Tampoc poden dir que han reduït decisivament la capacitat de llançament de míssils perquè n’estan llançant tots els dies.
Trump diu que està negociant amb dirigents iranians.
Dir que està negociant amb persones que no pot citar perquè no els eliminin demostra que no està negociant amb ningú. És el més desastrós que es pot veure d’un país que decideix envair-ne un altre.
La solidesa del règim xiïta l’està sorprenent?
Era previsible. Sorprèn que malgrat haver-se eliminat una part de la cúpula política continua mantenint la mateixa iniciativa i consistència. Però era previsible. Que podien elminar Ali Khamenei se sabia. Quan van voler eliminar-lo ho van fer. Però l’Iran tenia uns plans de contingència. Han eliminat dirigents amb legitimitat revolucionària, de Khamenei a Ali Larijani. Han estat substituïts per gent més jove, però això no vol dir que sigui gent més moderada.
Raonables, en paraules de Trump.
Però no sé amb qui creu que està parlant. Pot ser gent sense capacitat de prendre decisions. Qui té el poder és la Guàrdia Revolucionària i dubto que Trump hi tingui contactes. El fet que hagi donat entrada a J.D. Vance en els contactes ambn els líders de la regió, deixant Jared Kushner i Steve Witkoff de costat, indica que les negociacions fetes per aquests han estat desastroses. Vance és dels més favorables a sortir d’allí. Pensàvem que George Bush fill havia arruïnat la imatge dels Estats Units amb la invasió de l’Iraq, però Bush és un gran estadista al costat de Trump. La guerra de l’Iraq va ser un desastre, però hi havia un pla.
L’actuació de Netanyahu no està arruïnant també la imatge d’Israel?
Sí, però la majoria de la població israeliana està satisfeta. No crec que això li porti problemes afegits a Netanyahu. Eliminar Hamàs i l’Iran té un enorme consens a Israel. Que la imatge del país ha sortit perjudicada? Sí, però totes les pressions són sobre un Teheran que ha d’obrir l’estret d’Ormuz. Israel continuarà, està cometent un genocidi a Gaza, està atacant el Líban i li és igual.
Veu més factible que Trump acabi pagant un cost per aquesta guerra que no pas Netanyahu?
Sí, totalment. Si continua així, Trump perdrà les properes eleccions. pel que fa a Netanyahu, sap més el diable per vell que per diable. Porta 30 anys sent la figura hegemònica a Israel, estant en el poder o a prop del poder, amb alguns parèntesis. No crec que desaparegui.
Es pot parlar de les monarquies del Golf Pèrsic com si fossin un tot? Aràbia Saudita, EAU, Qatar, Oman…
Responen a històries molt diferents. L’Aràbia Saudita i els Emirats han pugnat en altres contextos, des de Líbia al Iemen. L’Iran és ara una amenaça conjunta, però fa un temps Kuwait, Oman i Qatar no veien l’Iran com una amenaça. Ara mateix, l’Oman ha estat molt clar criticant l’actuació dels Estats Units. L’Iran també ha atacat Qatar, i això que ha fet sovint de mediador. També s’ha de reconèixer que és on hi ha la major base dels Estats Units i era molt difícil per Teheran no atacar-lo.
El futur del règim dels Saud el veu afermat? L’home fort del país, el príncep Salman, sembla més imprudent que els seus antecessors. En algun mitjà apareix com un home que pressiona Trump perquè continui amb la guerra.
Hi ha molts rumors sobre això. Salman va ser molt imprudent quan va intervenir a la guerra del Iemen, però diria que n’ha après. És conscient, crec, dels perills de posar-se en una guerra amb l’Iran. Però trobo difícil que l’Aràbia es vulgui posar amb tropes pròpies. Veig més factible que els Emirats aprofitin per recuperar les illes que reivindica com a pròpies.
De totes aquestes monarquies, Oman seria la més diplomàtica?
I la que ha estat la menys atacada pels iranians. Ha estat l’emirat més crític amb els Estats Units. Que sigui el mateix ministre d’Exteriors qui s’expressi en termes molt durs no s’havia vist abans. Sí que hi ha veus dins de les elits d’Oman, com també de Qatar, que han criticat els Estats Units.
Si els hutis del Iemen, que també són xiïtes, s’activen, la situació es complicarà?
Com ja va passar durant l’atac a l’ofensiva contra la franja. Només llançant un míssil ja obliguen a desviar recursos a un altre lloc. També és cert que Israel ha demostrat capacitat per combatre en diversos llocs alhora. Però ara combat al Líban, contra l’Iran… Els Estats Units tampoc pot oferir un paraigües tan gran a tots els països del Golf perquè afronta un greu problema en tema de subministraments. És una cosa que ha d’analitzar Trump a l’hora de decidir. Si la cosa es complica al Mar Roig, haurà de portar forces d’altres llocs i deixar altres zones descobertes.
Una potència com la nord-americana es pot trobar amb seriosos problemes de subministraments?
Només per controlar els hutis el 2024 van buidar la reserva de míssils defensius i ofensius dels Estats Units. Ni Israel ni els Estats Units poden mantenir una guerra en diversos fronts alhora.
Si hagués de fer un pronòstic de cara a uns mesos, què diria?
Si no hi ha un tancament en fals els propers dies, crec que tindrem una guerra llarga de baixa intensitat. Un escenari de mesos. Però l’economia mundial no ho pot resistir, l’economia regional tampoc i la dels Estats Units tampoc. L’Iran ha demostrat ser resilient i pot resistir. Pot haver d’afrontar més protestes internes, però mentre es mantingui l’imperatiu de la resistència nacional, resistiran. Van aguantar vuit anys de guerra amb l’Iraq.
