El febrer de 2024, la Guàrdia Civil arrestava Koldo García en el marc d'una investigació del cobrament de comissions en la compra de mascaretes durant els mesos més durs de la pandèmia de la Covid-19. Saltaven les alarmes al PSOE. Es desencadenava, a partir d'aleshores, una causa que arribaria fins al més alt nivell del Ministeri de Transports i que té l'exministre José Luis Ábalos, que durant anys va ser de la màxima confiança de Pedro Sánchez, com a principal encausat. El cas, dos anys després, arriba aquest dimarts a judici al Tribunal Suprem, tot just l'endemà que l'Audiència Nacional comenci a jutjar el cas Kitchen de guerra bruta del PP contra Luis Bárcenas.
Els tres protagonistes són Ábalos, Koldo i el comissionista Víctor de Aldama. Les peticions de pena són elevades en una causa que, quan es esclatar, va ser un cop dur per a PSOE i munició per l'oposició. La Fiscalia demana 24 anys de presó per a l'exministre i una multa de quatre milions d'euros; 20 anys per al seu assessor i multa de 3,9 milions; i 7 per a Aldama, amb l'atenuant d'haver confessat els fets després d'haver passat per la presó per un altre cas. Se'ls acusa dels delictes d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències, ús d'informació privilegiada i malversació. Ja fa mesos que Ábalos i Koldo són en presó preventiva.
En el seu escrit d'acusació, el fiscal anticorrupció Alejandro Luzón situa Ábalos a l'eix de la trama i diu que "aportava l'autoritat que li donava la seva responsabilitat" de ministre. Koldo com el seu "alter ego" i Aldama s'aprofitava de la relació amb ell per tenir accés privilegiat a alts càrrecs del govern espanyol, i localitzava les empreses que volien fer negocis amb l'administració. El tracte incloïa pagaments en metàl·lic o lloguers de pisos. La Fiscalia també considera acreditat que Ábalos va aprofitar el seu càrrec per col·locar la seva parella Jéssica Rodríguez en empreses públiques.
El tribunal que jutjarà els fets està format per Andrés Martínez Arrieta, Manuel Marchena, Andrés Palomo, Ana Ferrer, Eduardo Porres, Julián Sánchez Melgar i Javier Hernández. Haurà de determinar si hi va existir aquesta concertació dels tres acusats per cobrar comissions a canvi d'adjudicar contractes públics a empreses captades pel Aldama i aprofitant les urgències de la pandèmia i la flexibilització de requisits per contractar. Tenint en compte que un dels implicats ha decidit col·laborar amb la Fiscalia i ha aportat documentació per sustentar l'acusació, les perspectives per a Ábalos i Koldo no conviden a l'optimisme.
Torpede al PSOE i cop a Sánchez
El cas que anirà a judici forma part d'una causa més gran i complexa. El cas de les mascaretes fa referència a les irregularitats en la compra de material sanitari, però en un principi formava part d'una investigació per suposats contractes públics d'obres públiques arreglats i que impliquen Santos Cerdán, també del cercle de màxima confiança de Pedro Sánchez i exsecretari d'organització del PSOE. Per tot plegat, ni el judici a Ábalos ni les causes que esquitxen exalts dirigents socialistes es pot desvincular de l'esfera política i el PP i Vox ho han aprofitat per mirar de tombar el govern socialista.
Hi ha ajudat el fet que en els darrers mesos hagin aparegut informacions, sovint filtrades per Aldama o per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, en què es fa referència a Sánchez en el marc de les causes de corrupció que envolten al PSOE. Des del govern espanyol han dit sempre que no hi ha res que pugui esquitxar el president i referment que tant l'executiu com el PSOE estan nets. La resposta ha estat deixar caure Ábalos -ha estat expulsat del partit- i forçar la sortida de Cerdán, que va dimitir i va renunciar voluntàriament a la militància quan va aparèixer el seu cas. Tan l'un com l'altre havien acompanyat Sánchez per tornar al poder, l'any 2017.
A la Moncloa i a Ferraz estaran pendents del Suprem aquestes pròximes setmanes. Per la sala penal passaran una setantena de testimonis, entre els quals el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i la presidenta del Congrés i expresidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, la presidenta del Tribunal de Comptes, Enriqueta Chicano, o l'expresidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera. Malgrat que ho havien demanat algunes parts, no haurà de declarar qui aleshores era ministre de Sanitat i ara és president de la Generalitat, Salvador Illa, ni tampoc el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
