Jeremy Hansen, Christina Koch, Victor Glover i Reid Wiseman. Aquests quatre astronautes han superat un rècord que passarà als llibres d'història. Aquest diumenge a les 19.57 -hora catalana- s'han situat a més de 400.171 quilòmetres de la Terra, la màxima distància assolida fins ara i que va establir l'Apollo 13. Tot plegat, poc abans de situar-se a la cara oculta de la Lluna, un dels elements que més expectació ha despertat de la primera missió tripulada més enllà de l'òrbita terrestre en mig segle.
Els rècords de l'Artemis II
La missió Artemis II de la NASA arriba aquesta matinada a la cara oculta de la Lluna. No serà la primera vegada que una tripulació humana assoleix aquesta zona del satèl·lit natural de la Terra -ja ho van fer l'Apollo 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16 i 17-, però els astronautes de la nau Orió sí que batran diversos rècords històrics.
El divulgador científic especialitzat en astronomia i astrofísica Joan Anton Català ha compartit la previsió exacta de cada fita. Si la missió avança sense problemes, totes s'assoliran entre la nit d'aquest dilluns i la matinada d'aquest dimarts, sempre parlant amb la referència de l'horari català.
New record🥇
— NASA Earth (@NASAEarth) April 6, 2026
The Artemis II astronauts are now farther from Earth than humans have ever been! At 1:57 p.m. EDT, they broke the record set by Apollo 13 in 1970.
Their journey around the far side of the Moon today will take them a maximum distance of 252,752 miles from Earth. pic.twitter.com/P5Swojpn0n
La primera fita ha arribat a les 21.07 hores, quan la nau Orió ha superat el rècord de distància de l'Apollo 13, de 400.171 quilòmetres, que és la més gran de la història de la carrera espacial. A les 0.47 hores de dimarts, la missió Artemis II afrontarà el moment més delicat: els astronautes passaran per darrere la Lluna i perdran la comunicació amb la Terra durant aproximadament 45 minuts.
Poc després, a les 1.02 hores, la nau assolirà el màxim acostament a la Lluna i es quedarà a només 7.400 quilòmetres del satèl·lit, alhora que a les 1.07 hores, quedarà a la màxima distància de la Terra, a 406.773 quilòmetres. Finalment, a les 1.27 hores, Orió sortirà del darrere de la Lluna i recuperarà la senyal amb les bases terrestres per enfilar el retorn cap a casa.
Fotografies de la cara oculta de la Lluna
A banda de les imatges que ja han donat la volta al món de la Terra, durant el sobrevol lunar, els astronautes prendran fotografies d'alta resolució i compartiran les seves pròpies observacions de la superfície lunar, incloent-hi àrees de la cara oculta de la Lluna mai abans vistes directament pels humans.
Si bé la cara oculta de la Lluna estarà parcialment il·luminada durant el sobrevol -a diferència de les missions Apollo, sempre a les fosques-, les condicions propícies generaran ombres que s'estendran per la superfície, realçant el relleu i revelant profunditats, crestes, pendents i vores de cràters que solen ser difícils de detectar amb il·luminació completa.
Després d'un exitós sobrevol lunar, els astronautes esperen tornar a la Terra i amarar en l'oceà Pacífic, enfront de la costa de Sant Diego. La missió, actualment a l'equador, té una durada prevista de deu dies.
La nova carrera espacial
Des de la missió Apollo 17 (1972), cap ésser humà havia viatjat més enllà de l'òrbita baixa terrestre i amb l'actual missió ja són 28 persones -27 homes i una dona-. A diferència de l'Artemis I (que va ser un vol no tripulat), aquesta és la primera vegada que es posen a prova amb humans a bord els sistemes de suport vital de la nau Orion i el funcionament del coet Space Launch System.
L'objectiu d'aquesta missió no és aterrar a la Lluna, sinó orbitar-la per preparar el terreny. De fet, no serà fins a l'Artemis IV, la missió que farà aterrar els astronautes al pol sud lunar. Això sí, els plans actuals situen el llançament per a inicis de 2028.
El programa Artemis no busca només tornar a la Lluna per plantar-hi una bandera. L'objectiu a llarg termini és establir una presència humana sostenible (amb bases lunars i estacions orbitals com la Lunar Gateway). Tot el que s'està aprenent i provant amb l'Artemis II servirà com a camp de proves per al gran objectiu de la nova carrera espacial: enviar missions tripulades a Mart.
Mentrestant, la Xina també accelera els seus plans. Pretén enviar astronautes a la Lluna abans del 2030. Compta amb la col·laboració de Rússia, en el que suposa una reedició de la carrera especial de la segona meitat del segle XX.
