El Govern recula en el com però no en el què. No incentivarà econòmicament els centres de salut que escurcin les baixes laborals dels pacients, però reduir-les continua sent l'objectiu tal com explica aquesta informació de Gerard Mira. Les intencions de la conselleria que comanda Olga Pané van posar en guàrdia els sindicats del sector, els usuaris i els grups de l'oposició, especialment els d'esquerres. Finalment, i després de començar negant les seves intencions, l'executiu ha acabat retirant la mesura que, segons va publicar RAC1, s'havia començat a traslladar als CAP en forma d'informe d'objectius del CatSalut.
És cert, tal com recorda amb profusió de dades la metgessa i exconsellera Marina Geli en aquest oportú article al nostre diari, que les baixes s'han duplicat els darrers deu anys i que proliferen les vinculades als problemes de salut mental. El bon moment econòmic o l'estabilitat laboral donen més seguretat per acollir-se a aquest dret, i això es nota, per exemple, entre el personal de l'administració o de les empreses més grans.
Les baixes laborals expliquen també com ha evolucionat la nostra societat: estem més pendents de la nostra salut mental -que mereix ser tractada-, som més conscients dels nostres drets, i costa més de concebre anar a la feina malalt per por de perdre-la com passava abans. Crec, sincerament, que això encara pesa més que no pas els treballadors irresponsables, que també hi són i que s'acullen a baixes que no necessitarien causant un perjudici a la seguretat social, a l'empresa i als companys, o una suposada generació de vidre.
És lògic que els empresaris vulguin més control i que els treballadors demanin que no es qüestionin drets que van costar molt de guanyar gràcies a la lluita sindical i que fan una societat millor, més justa i amb igualtat d'oportunitats per tothom. I aquí és on l'administració ha de saber trobar el punt d'equilibri. Perquè el problema no és ni d'amos cruels ni de treballadors barruts: és d'uns metges que han de ser responsables a l'hora d'administrar una baixa -que són els diners de tots- i que han de tenir temps i recursos per fer-ne el seguiment i l'avaluació que toca, i tenir a l'abast en temps i forma les proves mèdiques que calgui.
No és bona idea tapar les mancances del sistema de salut retallant drets dels usuaris. Perquè és evident que falten metges i infermers, que cal poder avaluar amb més rigor patologies com les associades a la salut mental per assegurar no donar una baixa per ansietat o depressió a qui senzillament està trist o frustrat per circumstàncies laborals o personals, i que cal més eficàcia per diagnosticar a temps. Fa temps que es parla d'un col·lapse dels serveis públics del nostre país que s'explica, sobretot, pel dèficit fiscal escandalós i pel desencís i la fatiga que això crea en els professionals. N'és una bona prova el cicle de mobilitzacions i vagues de metges i mestres.
La manca de recursos és un problema estructural que la política està obligada a resoldre, però necessita també que, en el mentrestant, els professionals i l'administració no dimiteixin de les seves obligacions en forma d'eficàcia i de recursos addicionals per garantir la qualitat assistencial i l'exercici dels drets laborals. I això demana més bates blanques i menys invents.
Avui no et perdis
- Primícia: Tatxo Benet descarta ser el candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona; per Oriol March.
- Lliçons hongareses per a PP, Vox i Aliança Catalana; per Pep Martí Vallverdú.
- Barcelona resol el futur dels bars de la Rambla: hi reduirà un 16% les taules a les terrasses; per David Cobo.
- Crònica: «Amb el cor a mil»: Rosalía, emocionada, torna a casa i triomfa amb un espectacle sense precedents; per Laura Vilalta.
- Cinc motius per creure en la remuntada del Barça contra l'Atlètic de Madrid a la Champions; per Marc Orts i Cussó.
El passadís
Les enquestes somriuen a Vox, però el clima intern al partit no és de concòrdia. Passa a Madrid amb el procés contra Javier Ortega Smith i també a Catalunya. Fa uns dies van aparèixer uns cartells signats per les joventuts del partit contra el secretari general i cap de files a Catalunya, Ignacio Garriga, i ara n'han aparegut uns altres denunciant suposades irregularitats en l'ús dels recursos del grup municipal del portaveu a l'Ajuntament de Barcelona, Gonzalo de Oro-Pulido. En sectors propers a la formació d'extrema dreta es posa en qüestió que el cap de files municipals repeteixi el 2027. En qualsevol cas, hi ha qui li mou la cadira de forma decidida.
Vist i llegit
La derrota de Viktor Orbán, aliat de Trump, Putin i Vox, a Hongria va ser rebuda ahir com una alenada d'aire fresc a Brussel·les. Al diari Politico un dels seus corresponsals comunitaris, el català Max Griera, que ha seguit la campanya des de Budapest, escrivia ahir una informació amb les claus de la derrota del líder populista. Explicava alguns detalls que demostren fins a quin punt era conscient de quin seria el seu destí i fa inventari de com va perdre el carrer, les xarxes, la política exterior, l'economia i el vot jove. El podeu llegir aquí.
Recordem
Tal dia com avui fa 95 anys que a Espanya es va proclamar la Segona República i, a Catalunya, la República Catalana. Els republicans i les esquerres van guanyar les municipals a les ciutats i Alfons XIII, molt desgastat pel seu suport a la dictadura de Primo de Rivera, va exiliar-se. A Barcelona, Lluís Companys, l'alcalde electe, va proclamar la República, però el líder d'ERC, el partit que acabava de fundar, Francesc Macià va optar per la República Catalana. Aquella efímera república que es volia constituir en estat federat amb els pobles ibèrics va acabar convertida en l'actual Generalitat de Catalunya que ell va presidir.
La República va portar avenços socials i nacionals, però va acabar el 1939 després d'un cop d'estat feixista i una guerra civil que va donar lloc a una llarga dictadura. Sobre aquell feliç 14 d'abril a Barcelona i al conjunt del país us deixo quatre documents: la proclamació de la República Catalana que Macià va llegir i gravar dies després, el primer número del DOGC amb l'Estat català (aquest sí que es va publicar), la pel·lícula del 3Cat 14 d'abril: Macià contra Companys, i el capítol de la sèrie de TVE ENA La reina Victoria Eugenia que narra la caiguda i sortida cap a l'exili dels Borbons.
