Més d'hora o més tard i amb més o menys simpatia i convicció, però les posicions que es presentaven com a més centrals s'han anat reubicant. L'habitatge és el primer problema segons totes les enquestes -per damunt de la immigració i la seguretat, sí- i el que fa uns anys eren posicions considerades extremes, de quatre activistes eixelebrats i de nostàlgics de l'URSS constitueixen avui la normalitat. Només la dreta més repatània qüestiona que els poders públics intervinguin (a més de finançar i animar la construcció d'habitatge públic o privat) perquè el mercat "ja es regula sol" o sosté que els arrendadors -presentats com àvies entranyables que "complementen" la pensió de viudetat i temen que els ocupin el pis quan baixen a comprar el pa- deixen de llogar per por a camades d'ocupes que campen sense control.
La realitat de la crisi de l'habitatge és complexa i, sovint, per la pressió social, uns polítics han fet creure que ells sí que tenien la solució i que estava només a les seves mans. Però s'ha vist que no, que no hi ha jugada mestra que valgui i que cal actuar en molts fronts i coordinadament. Cal més habitatge (desenvolupar àrees residencials, discutir densitats tal com avui expliquem, baixar els negocis dels pisos als locals...) i això vol dir promocions públiques i també animar el mercat privat.
També regular amb més pressió fiscal als pisos buits, a qui n'acumuli, a les herències, i no deixar escletxes legals. No és, per exemple, acceptable el que ha passat amb els lloguers de temporada, en els que s'han refugiat molts arrendadors minvant l'oferta del convencional, sigui per guanyar més diners o per no quedar lligats de mans i peus mentre esperen que torni la dreta i derogui els topalls de preu. A tots aquests reptes, afegiu-hi l'obligació de protegir els petits arrendataris.
El cas del bloc Sant Agustí de Gràcia, que un fons d'inversió vol convertir en colivings, amenaça de convertir-se en una segona casa Orsola. La pressió popular va impedir ahir el desnonament i no augura una solució fàcil. Els veïns no recularan i difícilment les administracions compraran l'edifici com va passar a l'Eixample. Quan es va fer es va llegir com una victòria del moviment per l'habitatge, però també es va assumir que s'establia un precedent perillós perquè, lògicament, les administracions no poden rescatar totes les finques que, a l'empara de la llei, adquireixen els inversors per fer negoci en detriment dels veïns que hi viuen.
El negoci és, de fet, el problema. Amb l'habitatge s'ha trencat l'equilibri entre dos drets constitucionals: el de la propietat privada i el de l'habitatge. El creixement de la població, l'augment de les cases unipersonals, la concentració de l'estalvi i la inversió en totxo per treure'n rendibilitat, i la gentrificació pel turisme són causes que han provocat aquesta situació. Les administracions estan desbordades. Salvador Illa, sabedor que la propietat ha comès irregularitats en les obres a l'edifici de Gràcia, va piular ahir al matí que s'oposava "frontalment" al desnonament i va carregar contra les "actuacions abusives" i les "iniciatives il·legals de la propietat". Va dir que activava tots els "mecanismes legals" per protegir els veïns i va reivindicar-ne el dret "a viure al seu barri". Algunes proclames del president, com ara perseguir les il·legalitats, es poden dur a la pràctica, altres, com evitar els abusos, requereixen ambició legislativa i punitiva, i les de més enllà, com el dret a viure al barri, són un intangible en una economia de lliure mercat.
Ahir vam saber també que, fruit dels pactes amb els Comuns, el Govern ja ha començat a sancionar els incompliments en la nova regulació de lloguers. Fa dos anys que va entrar en vigor la norma i en fa un que hi ha règim sancionador. Només s'han imposat 22 multes per valor de 77.000 euros. Mentre l'aprovació d'algunes normatives implica l'aplicació ràpida i exemplar de sancions -cas de l'ordenança de civisme a Barcelona, tal com ens explicava Albert Batlle a Nació-, amb l'habitatge ha passat el contrari. El departament que lidera Sílvia Paneque recorda que pot haver-hi sancions de més de 90.000 euros, però, de moment, imperen les petites (la mitjana és de 3.500 euros) i això contrasta amb les altes rendibilitats del sector. El Govern no explica el detall de les multes, però sí que el centenar d'inspectors contractats tenen 500 expedients oberts. Veurem com avança. Sobre això us aconsello l'opinió de Bernat Surroca.
L'executiu d'Illa té, com el de Jaume Collboni, a l'abast majories àmplies per fer una legislació integral i avançada que marqui el camí al govern de l'Estat que, a diferència del que els feia als independentistes, no les impugnarà i bloquejarà al Constitucional. A Sánchez se li resisteix en aquest assumpte el suport de Junts i el PNB, els necessaris socis de la dreta catalana i basca. Si a Catalunya s'aconsegueix que les solucions -que no haurien de defugir el debat de fons sobre si l'habitatge, en tant que dret, pot ser font d'especulació i fins i tot de negoci- funcionin serà més difícil que postconvergents i penebistes s'escapin: fins ara, han optat per l'equidistància entre l'emergència social i els propietaris, també els grans. Però per aconseguir-ho, Illa i els seus companys i socis han de parlar amb fets més que no pas amb tuits.
Avui no et perdis
- Realment es pot (i convé) densificar més Catalunya o va per barris?; per David Cobo i Arnau Urgell.
- El menú basc que pot treure de l'atzucac Junqueras i Illa; per Bernat Surroca.
- Anàlisi: Llàgrimes de cocodril per la marxa de «Chiki»; per Roger Pi de Cabanyes.
- Primícia: Demolició de la «bomba» de Cercs: dos milions d'euros que mostren la llum al final del túnel; per Arnau Urgell.
- Anàlisi: No, Santiago Segura no és Pedro Almodóvar: dades de taquilla que tomben la nova narrativa de la dreta; per Víctor Rodrigo.
El passadís
El paranimf de la UB va ser dimarts l'escenari d'un homenatge al científic Claudi Alsina, un home que va treballar sempre per fer atractives les ciències exactes. Alsina, pare de l'exconsellera d'Exteriors Victòria Alsina, va morir el novembre passat. Era un home d'humor càustic i les Memòries d'un enamorat de les matemàtiques que va deixar enllestides ho demostren. Es van presentar en el mateix acte. El llibre està ple d'anècdotes personals, però inclou al final algunes pàgines políticament verinoses. Director general d'Universitats del darrer Govern Pujol, Alsina va ingressar després a CDC i no estalvia crítiques envers els governs tripartits i, en especial, cap a ERC. Assenyala que sent conseller d'Universitats, a proposta d'ERC, Carles Solà es "feien les reunions de direcció bevent cervesa" i que més tard el conseller fou Josep Huguet, "un exprofessor d'FP tan polític com inculte". Segons Alsina, molts quadres d'Esquerra d'aquells temps buscaven "cotxes oficials i bons àpats". Déu n'hi do.
Vist i llegit
Fa una dècada Guillem Sánchez i altres periodistes d'El Periódico van destapar el cas dels Maristes i d'altres escoles religioses on es va abusar dels alumnes i que les ordres religioses havien intentat silenciar. Van rebre diversos reconeixements periodístics i el 3Cat ja en va fer un documental que va ser molt ben rebut. Ara han estrenat una segona temporada de La fugida. Veritats ocultes, que ens atansa a les víctimes, a les ordres religioses i també als agressors, als que Sánchez aborda personalment. Una feina que reconcilia amb el periodisme i la seva funció d'investigació i denúncia. Podeu veure aquí els tres episodis.
La cançó
La Fera va ser un grup de reggae, ska i rock de l'Hospitalet que es va dissoldre el 2023 i que entenia la música com un altaveu compromès i una eina de transformació social, però ho feia amb una música festiva. Un dels seus discs va ser "Alienats" que contenia el tema Comença en tu, un cant a la reivindicació de la lluita per un habitatge digne. "Comença amb un, et fan fora de casa i ho aturem si som cent, / creant teixit de barri i al carrer ja som mil, / decanta la balança i tothom ho comprèn i s’estén amb el vent perquè comença amb un, et fan fora de casa i ho aturem si som cent, / creant teixit de barri i al carrer ja som mil, / decanta la balança i tothom ho comprèn i s’estén amb el vent perquè comença en tu!", canten. Trobo que és ben oportú pel que va passar ahir a Gràcia i que ens permet encarar el cap de setmana amb optimisme. Passeu-ho bé!
