Poc abans que Junts decidís desmarcar-se de la moció de censura a Ripoll, Carles Puigdemont va trucar a Oriol Junqueras. Li va explicar la posició -marcada per una enquesta encarregada per la direcció en què, segons fonts del partit, s'hi reflectia un rebuig de la ciutadania a fer fora Sílvia Orriols de l'alcaldia- i van constatar les diferències. En altres episodis de la història recent del país, aquesta trucada hauria estat impensable: no s'hauria produït i, en el millor dels casos, l'haurien protagonitzat intermediaris. Mesos després que tots dos dirigents tornin a liderar les respectives sigles -Puigdemont, sense discussió; Junqueras, en segona volta-, la relació entre els dos partits independentistes continua ancorada en la competició.
Per què? En essència, per la dinàmica establerta al Congrés dels Diputats. Aquesta setmana, en una visita a Yale, l'expresident Pere Aragonès sostenia que la competència entre Junts i ERC era un condicionant per arrencar el diàleg amb l'Estat, perquè suposava un factor de desconfiança. Ara que les dues formacions s'han endinsat en aquesta via, que els fa col·laborar activament en la governabilitat espanyola, existeix una cursa per veure qui treu més rendiment a la relació amb el PSOE. En aquestes últimes setmanes, els republicans es poden apuntar la posada en marxa de l'empresa mixta que liderarà el traspàs de Rodalies, i també la condonació de 17.104 milions d'euros de deute autonòmic.
En el primer cas, l'encarregada de comunicar l'acord amb el Govern -coordinat, per descomptat, amb la Moncloa- va ser Elisenda Alamany, secretària general d'ERC. En el segon, el mateix Junqueras, que va negociar personalment amb María Jesús Montero, va explicar que l'executiu espanyol condonaria més quantitat de la prevista a Catalunya. En el fons, són qüestions ja acordades que tant la Generalitat com la Moncloa han desbloquejat projectar estabilitat en un moment en què cap de les dues institucions té pressupostos actualitzats. Junts, tot i que en un primer moment va amagar amb no fer costat a la condonació, s'ha afanyat -s'hi han aplicat Puigdemont i Jordi Turull- a indicar que la defensen, però que volen que sigui del 100% del deute.
De fet, Junts ha defensat públicament que una quitança total aplanaria el terreny per negociar els comptes amb Pedro Sánchez. L'episodi del fons de liquiditat autonòmica (FLA) indica, en tot cas, que la coordinació a Madrid -on el xoc sempre aflora entre Gabriel Rufián i Míriam Nogueras- continua sent inexistent. Ha coincidit, a banda, amb una setmana en què el partit de Puigdemont ha fet marxa enrere amb la qüestió de confiança sense cap contrapartida pública per exhibir. S'esperen novetats en els pròxims dies sobre la delegació de competències en immigració, que està en el tràmit final de la negociació després d'unes converses que s'allarguen des del gener de l'any passat.
Junts insisteix que les relacions amb els socialistes estan "molt deteriorades", però Puigdemont evita per ara prémer el botó del trencament. Amb una amnistia que encara s'ha de resoldre -ja està en mans del Tribunal Constitucional-, la prudència continua instal·lada a la seu del partit. Hi haurà altres carpetes a negociar, com ara la reducció de la jornada laboral, que no seran senzilles. I, mentrestant, el partit del líder a l'exili continua augmentant influència en determinades posicions estatals, com ara el consell d'administració d'Aena, on s'incorporarà Ramon Tremosa. Moviment que es concreta la setmana després del fitxatge -gest de Sánchez- d'Elena Massot al consell d'administració d'Enagás.
Tot i que hi ha noves dinàmiques entre ERC i Junts, hi ha qüestions -com ara les taules de mediació internacional- que continuen sent compartimentades. En la reunió que van mantenir Puigdemont i Junqueras a Waterloo, en presència també de Turull i Alamany, s'hi va pactar una nova etapa de coordinació que deixés enrere els problemes dels últims anys. És probable que els presidents dels dos partits, quan compartien Govern, no s'imaginessin que acabarien fent costat a un executiu liderat per Sánchez. Si abans la competència era per veure qui pressionava més pel referèndum i per aconseguir la independència, ara és per aconseguir més cessions per part de la Moncloa.
