"La política de la col·laboració donarà més bons resultats que la política de la confrontació". Aquesta frase, pronunciada pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, resumeix de manera precisa quin és l'objectiu del Govern. Sense aprofundir en el retret directe als governs independentistes de l'ultima dècada -l'aritmètica parlamentària aconsella prudència-, l'executiu de Salvador Illa vol evidenciar que, amb el diàleg i la lleialtat institucional -i l'ajuda d'una Moncloa amiga en mans de Pedro Sánchez-, Catalunya hi surt guanyant en forma de més competències per reforçar l'autogovern, més recursos i avenços en qüestions com la seguretat, la justícia o el finançament.
Són aquestes les carpetes principals que han pres el protagonisme en la reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitati la comissió mixta de transferències, que deixen una vintena d'acords i carpetes desbloquejades. El conseller Dalmau, un dels noms propis d'aquest mes de febrer marcat per les reunions amb el govern espanyol, ha tret pit dels bons resultats de la trobada, que permeten també avançar en el compliment dels acords amb ERC i els comuns. No hi haurà pressupostos aquest any 2025, però el Govern necessita tenir contents els socis si vol aprovar els suplements de crèdit al Parlament. La reunió amb Oriol Junqueras de dissabte no és cap casualitat.
La política de distensió que promouen els governs català i espanyol té una altra derivada, en aquest cas a Madrid. Junts ha decidit retirar la proposta per debatre la qüestió de confiança a Sánchez per donar una oportunitat més al diàleg amb el PSOE i mirar de tancar finalment un acord per a les competències d'immigració. La passada legislatura només negociava ERC -es van pactar els indults, diverses encomanes de gestió, 900 milions d'euros en infraestructures o la llei de l'audiovisual-, però ara també hi juga el partit de Carles Puigdemont, amb l'acord per l'oficialitat del català a Europa o el traspàs de les competències d'immigració.
L'independentisme practica ja sense fissures la negociació amb l'Estat i ho fa en forma d'acords d'investidura o bé a canvi de contrapartides per votar a favor d'algunes iniciatives parlamentàries. Els resultats del retrobament, però, són desiguals i si bé alguns punts s'han assolit -com ara el FLA-, d'altres van més endarrerits. En la nova etapa de "col·laboració" i distensió, què s'ha complert i què no en els principals acords d'ERC i Junts amb PSC i PSOE?
La condonació del FLA: fet
- Qui ho ha pactat? ERC en el marc de la investidura de Pedro Sánchez l'any 2023
La condonació del deute autonòmic va ser un dels punts de l'acord entre ERC i el PSOE per investir Pedro Sánchez. Ha costat més d'un any, però finalment s'ha complert. El president espanyol ho va posar sobre la taula a la Conferència de Presidents de finals de l'any passat i aquest dilluns ho han anunciat formalment el govern espanyol i els republicans. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ho portarà dimecres a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, amb la resta d'autonomies. Finalment, a Catalunya, se li perdonaran 17.000 milions d'euros del FLA, cosa que implicarà disposar de més recursos que no s'hauran de destinar a pagar interessos del deute i poder finançar-se als mercats.
Finançament singular: en tràmit
- Qui ho ha pactat? ERC en el marc de la investidura de Salvador Illa l'any 2024
És l'acord que fonamenta la legislatura a Catalunya i a Espanya. El Govern ha fet alguns passos per complir amb l'acord, que encara s'està treballant dins dels terminis previstos. Durant aquest primer semestre s'ha de formalitzar el pacte en una comissió bilateral, que previsiblement arribarà abans de l'estiu, i l'horitzó temporal més ambiciós situa el 2026 com l'any en què la Generalitat ja haurà de recaptar tot l'IRPF. Mentre el grup d'experts del finançament treballa per concretar el nou model, la prioritat del Govern és muscular la Hisenda catalana. Illa referma sempre que pot la voluntat de complir, però l'executiu és conscient del repte tècnic (i polític) que suposa reformar el model.
Consorci d'inversions Estat-Generalitat: en tràmit
- Qui ho ha pactat? ERC en el marc de la investidura de Salvador Illa l'any 2024
Vinculat amb l'acord de finançament, també hi ha prevista la creació d'un consorci entre l'Estat i la Generalitat per "accelerar" les inversions a Catalunya després d'anys d'incompliments. Aquesta carpeta tot just ara comença a analitzar-se. El Govern ha creat un grup de treball paritari, format per quatre representants de la part catalana i quatre de la part espanyola, que ha de definir com serà aquest ens encarregat de controlar l'execució de les inversions. El consorci ha d'estar en funcionament abans d'acabar l'any. La poca execució pressupostària (el primer semestre de 2023, només el 45% de les previstes) és un dels greuges històrics que denuncia la Generalitat.
Traspàs de Rodalies: en tràmit
- Qui ho ha pactat? ERC en el marc de les investidures de Sánchez i Illa els anys 2023 i 2024
És un dels acords de més envergadura i més complex. Està en marxa, però no serà senzill ni ràpid. La bilateral d'infraestructures del 17 de febrer va servir per concretar el calendari pel que fa a l'empresa mixta que substituirà Renfe. Al març s'han de tenir enllestits els estatuts de la nova companyia, que hauria de gestionar Rodalies a partir de 2026. Alhora, s'està gestionant també el traspàs de l'R1, la línia del Maresme i la primera que ha de quedar sota control de la Generalitat. Abans de l'estiu cal tenir enllestit l'inventari de tot el que s'ha de traspassar a la Generalitat, abans que s'exclogui de la xarxa ferroviària d'interès general. Els sindicats, per la seva banda, ja han desenterrat la destral de guerra.
La mesa i el verificador d'ERC: en tràmit
- Qui ho ha pactat? ERC en el marc de la investidura de Pedro Sánchez
ERC va pactar amb el PSOE crear una taula de diàleg amb un verificador internacional. El març de 2024, els republicans van comunicar que s'estaven reunint "de manera discreta i periòdica" amb els socialistes en un espai que també comptava amb un mecanisme internacional de verificació. Les trobades es van suspendre per les eleccions i amb els canvis interns a ERC els interlocutors han canviat. A diferència del que passa amb Junts, en què mensualment transcendeix que hi ha hagut trobades amb el mediador, en el cas dels republicans no es fa pública pràcticament cap informació ni de les converses ni de les propostes que es posen sobre la taula.
Convenció del conflicte polític: incomplert
- Qui ho ha pactat? ERC en el marc de la investidura de Salvador Illa l'any 2024
Aquest és un dels punts de l'acord d'investidura d'Illa que, almenys fins ara, no s'ha complert. ERC i PSC van pactar crear una convenció nacional per a la resolució del conflicte polític, que havia de començar a caminar en el primer ple del Parlament després de la constitució del govern, és a dir, la tardor de l'any passat. Amb l'argument que es vol intentar que hi hagi el màxim de consens en aquest "espai", no hi ha hagut avenços significatius i no s'han respectat els terminis previstos. En aquest sentit, tampoc s'ha signat el Pacte Nacional per la Llengua, tot i que s'havia de fer en els 100 primers dies de Govern.
Amnistia: feta (però amb efectes desiguals)
- Qui ho ha pactat? ERC i Junts en el marc de la investidura de Pedro Sánchez l'any 2023
L'amnistia és la peça fonamental de la investidura de Sánchez i el que va confirmar el viratge de Junts cap a la via de la negociació. El PSOE ha complert i l'amnistia és una realitat, si més no formalment. El Congrés va aprovar la llei, que està plenament amb vigor, però no s'està aplicant com pretenia el legislador. De fet, té uns efectes desiguals. S'ha aplicat en alguns casos de manera normal, però en aquells procediments més mediàtics -com ara el cas de Puigdemont o Junqueras- el Suprem l'ha bloquejada. L'última paraula la tindrà el Tribunal Constitucional, que ja té sobre la taula els recursos d'empara dels líders independentistes.
Llengua: català al Congrés (fet) i oficialitat a Europa (en tràmit)
- Qui ho ha pactat? ERC i Junts, en el primer cas; només Junts, en el segon
Per situar Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats, els grups independentistes van exigir que es pogués parlar català a l'hemicicle. Es va concretar de manera immediata. En el cas de Junts, hi va situar un grau més d'exigència: que la llengua fos oficial a Europa, aprofitant el semestre de presidència europeu d'Espanya. Encara no s'ha complert, i això que el ministre Albares s'hi ha dedicat. Encara queden per vèncer reticències de determinats estats i, en teoria, la presidència de torn polonesa s'hi ha d'aplicar. llla ha insistit en l'oficialitat en els viatges que ha protagonitzat a Brussel·les, i Junts ha ofert suport tècnic i legal al govern espanyol per una mesura que seria històrica.
Competències en immigració: en tràmit
- Qui ho ha pactat? Junts pels primers decrets de Sánchez d'aquesta legislatura, el gener del 2024
Tretze mesos després de l'acord, la Generalitat encara no disposa de les competències en immigració. Hi ha tres carpetes que encara s'han de desbloquejar: l'expedició del número d'identitat estrangera (NIE), la capacitat de resoldre expedients d'expulsió, i la presència dels Mossos d'Esquadra als controls fronterers. Durant les últimes setmanes s'ha arribat a la fase final de les converses, però encara no es pot presentar públicament un acord. La qüestió de confiança estava basada en la necessitat de Junts d'assenyalar els incompliments del PSOE, especialment per les dificultats vinculades a la delegació en immigració. El malestar amb el ministre Marlaska ha estat una constant.
Balances fiscals: en tràmit
- Qui ho ha pactat? Junts, també pels primers secrets de la legislatura a l'Estat
També a principis del 2024, Junts va acordar amb el PSOE que el govern espanyol publicaria les balances fiscals per tal de poder conèixer amb detall el dèficit fiscal, que en les últimes dècades s'ha consolidat al voltant del 8% del PIB. El març de l'any passat, el Ministeri d'Hisenda va enviar les dades -no les balances fiscals completes- per tal de calcular la xifra definitiva, i ara el material està en mans d'acadèmics. Les dades senceres no es publiquen des de la tardor del referèndum, celebrat l'any 2017.