Dilluns intens al Palau de la Generalitat. Des de primera hora, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha anat rebent els grups parlamentaris, primer, i els agents econòmics i socials, i les entitats municipalistes, després, per traslladar-los la llista d'acords que signaria, unes hores més tard, amb el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres. El Govern havia dissenyat aquestes trobades per escenificar que les mesures pactades -en matèria d'inversions, Mossos i jutjats, sobretot- són "objectius de país" i donar més rellevància a unes trobades que consoliden la "normalitat institucional" impulsada pels socialistes, i que tenen derivades a Catalunya -s'ha de negociar els suplements de crèdit amb ERC i els comuns- i a Madrid -el govern espanyol necessita bona sintonia amb ERC i Junts si vol tenir pressupostos-.
La setmana estarà marcada per les bilaterals. Les dues d'aquests dilluns -la bilateral Estat-Generalitat i la de transferències- són les primeres, però dimecres hi haurà el Consell de Política Fiscal i Financera, que abordarà la condonació del deute autonòmic del FLA, xifrat en 17.000 milions d'euros. Divendres hi ha la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals, en què es tractarà la carpeta del finançament singular. Tot plegat, després que la setmana passada es fessin concrecions en el traspàs de Rodalies, amb la calendarització de l'empresa que substituirà Renfe a Catalunya. En les trobades d'aquest migdia, s'ha pactat incrementar el nombre de Mossos fins a 25.000 l'any 2030, obrir més de 60 places per jutges per situar-se en la mitjana espanyola, i posar la primera pedra per al consorci pactat entre ERC i el PSC per "accelerar" les inversions de l'Estat a Catalunya, entre altres mesures.
Dalmau i Torres han comparegut després de les reunions, que s'han celebrat de manera consecutiva, per anunciar els pactes. En un clima cordialitat i plena sintonia -celebrat hores abans per les patronals-, el conseller i el ministre han reivindicat els èxits de la normalitat institucional i del diàleg, i han donat per consolidada la "nova etapa" a Catalunya. "Avui és un dia important per al país", ha destacat Dalmau, que ha remarcat que en aquest nou temps el Govern vol "donar solucions als problemes de la gent". El conseller ha resumit els acords en "més mossos, més jutges i més competències per enfortir l'autogovern", uns fruits que són fruits de les bones relacions entre Catalunya i l'Estat. "La política de la col·laboració donarà més bons resultats que la política de confrontació", ha afirmat. En la mateixa línia, Torres ha remarcat la importància de la "co-governança" i de l'estat autonòmic. "Defensar l'estat autonòmic és defensar la Constitució", ha reblat el ministre.
Acords històrics en seguretat i justícia
Des que va aterrar a la Generalitat, el Govern ha situat com a prioritat les polítiques de seguretat i la lluita contra la multireincidència. La bilateral ha servit per acordar dues qüestions en aquests àmbits, que Dalmau ha definit com "els acords més importants en seguretat i justícia de l'última dècada". D'una banda, l'ampliació de la plantilla dels Mossos fins als 25.000 agents l'any 2030, uns agents que s'aniran incorporant de manera progressiva. Es tracta de 3.000 policies més dels que hi havia previstos després de l'acord entre el Govern d'Aragonès i el govern espanyol. L'ampliació ha de servir també per assumir les noves competències previstes en el desplegament a ports i aeroports, prevista per al setembre.
En l'àmbit de justícia, s'ha pactat incrementar el nombre de jutges perquè Catalunya arribi "com a mínim" a la ràtio de jutges per habitant que hi ha a l'Estat. Ara com ara, a l'Estat hi ha 12 jutges per cada 100.000 habitants, i Catalunya se situa per sota d'aquesta xifra, amb 10,9 jutges per cada 100.000 habitants. Segons estimacions del Govern, caldria ampliar en més de 60 nous jutjats la planta judicial en els pròxims tres anys. Part d'aquests nous funcionaris està previst que se centrin a fer front al fenomen de la multireincidència, que preocupa especialment el Govern i que manté tensionats els jutjats.
Consorci d'inversions, horitzó 2026
Malgrat que el nou model de finançament singular -principal acord entre ERC i PSC- no ha estat sobre la taula, sí que s'ha acordat la creació d'un consorci entre l'Estat i la Generalitat per "gestionar i executar" les inversions a Catalunya després d'anys d'incompliments, sobretot en matèria d'infraestructures. La bilateral ha encarregat a la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals -que es reuneix divendres- que creï un grup de treball paritari format per quatre membres de cada govern per dissenyar aquest nou ens, que haurà d'estar en funcionament abans d'acabar l'any. Les últimes dades disponibles són del primer semestre de 2023: l'Estat només va executar el 45% de les inversions previstes.
També en matèria de finançament, un altre grup de treball haurà de concretar quin és l'import pendent de finançament de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que correspon al dèficit d'inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya durant el període 2009-2013. Es tracta de la segona liquidació de la disposició addicional, que hauria d'arribar abans de l'estiu.
"Un bon dia per Catalunya i per Espanya"
Tot just quan començava la reunió prèvia entre el president Illa i el ministre Torres, abans de la bilateral presidida per Dalmau, Oriol Junqueras ha anunciat l'acord amb el govern espanyol per a la condonació del FLA, anunci que ha eclipsat els pactes entre els governs català i espanyol. La condonació s'ha d'aprovar a la reunió de dimecres amb la resta d'autonomies a Madrid. La xifra pactada inicialment entre ERC i el PSOE era de 15.000 milions d'euros, però les negociacions dels últims dies -s'hi han implicat personalment Junqueras i la ministra María Jesús Montero- han fet augmentar la xifra fins als 17.000 milions. Això permetrà a la Generalitat disposar dels diners que fins ara anaven destinats a pagar els interessos d'aquest deute.
"Avui és un bon dia per Catalunya; vull agrair al govern d'Espanya i a ERC per haver arribat a acords", ha ressaltat Dalmau, que ha dit que la condonació de FLA és bo per Catalunya i per Espanya. Ara, en les pròximes setmanes, s'haurà d'aplicar, perquè més enllà de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, també hi haurà d'haver una votació al Congrés. "Espero que tothom estigui a l'altura", ha reblat el conseller.
En paral·lel, Junts ha anunciat que retira la iniciativa per debatre sobre una qüestió de confiança Sánchez, que s'havia de portar al Congrés aquest mateix dimarts. Les declaracions del mediador internacional, que demanava a Junts fer el moviment per no comprometre les relacions amb el PSOE, han servit als juntaires per fer marxa enrere a l'espera de poder anunciar algun acord pel que fa a les competències d'immigració. Sense qüestió de confiança a l'horitzó i amb passos ferms en el compliment dels acords amb ERC -amb Rodalies o el FLA-, la presidència d'Illa es consolida tot i no tenir pressupostos i Sánchez guanya temps per intentar negociar els de l'Estat i s'estalvia una derrota al Congrés. "Avui és un bon dia per al govern d'Espanya", ha defensat el ministre Torres.