El mes de febrer ha estat, és i serà el de les comissions bilaterals entre l'Estat i la Generalitat. Aquest dilluns es reuneix a Barcelona el principal mecanisme administratiu entre les dues institucions, que preveu tancar acords en matèria de seguretat, justícia i inversions. La setmana passada, en la comissió d'infraestructures, es van pactar avenços en el traspàs de Rodalies. Com està encarant el Govern aquest diàleg institucional? En comunicació constant amb la Moncloa -l'afinitat és total entre el PSC i el PSOE-, però també amb contactes entre l'executiu de Salvador Illa i ERC, com la reunió mantinguda aquest dissabte amb Oriol Junqueras a Palau. Les carícies són evidents.
De carpetes pendents no n'hi ha de cap de tan rellevant com el nou finançament, que en teoria no tindrà protagonisme aquesta setmana tot i que divendres hi ha una comissió mixta d'assumptes econòmics i financers (CMAEF) i, dos dies abans, se celebra un consell de política fiscal i financera a Madrid. És en aquest àmbit on s'ha de concretar la condonació de part del fons de liquiditat autonòmica (FLA) acordada entre els republicans i el PSOE en el marc de la investidura de Pedro Sánchez. Junqueras ja ho ha abordat amb la vicepresidenta María Jesús Montero, ministra d'Hisenda. Junts també exigeix aquesta mesura -en un percentatge superior al 20%- per negociar, si arriba el cas, els pressupostos generals de l'Estat. Una dinàmica en la qual el partit de Carles Puigdemont també hi pot entrar si s'acaba concretant la delegació de competències en immigració.
Fonts republicanes consultades per Nació assenyalen fa setmanes que s'està produint un "treball conjunt" amb el Govern per tal de "complir" amb tot allò que ja està rubricat. Junqueras manté el diàleg obert amb Illa -la cita a Palau no és casual- un cop consolidat l'aterratge a Calàbria com a -de nou- president del partit, i bona part de la interlocució amb el PSOE passa per Lluís Salvadó, director general d'ERC des del mes de desembre. "Junqueras hi està molt a sobre", ressalten les fonts consultades. Els republicans sostenen que, en la mesura que el PSC depèn d'ells -que no li aprovaran els pressupostos a Illa-, no tenen més remei que entendre's. Tant aquí com a Madrid, dues esferes interconnectades.
En l'horitzó també hi ha tots els decrets de pròrroga pressupostària que haurà d'anar portant el Govern al Parlament. L'executiu no està excessivament preocupat per aquesta qüestió -compta que els podrà anar tirant endavant-, i de moment ERC no té cap intenció d'aixecar el veto als comptes d'Illa. El que volen els republicans, en essència, és que el PSC ja comenci a pensar en els del 2026, que ja haurien d'incloure els ingressos del nou model de finançament. Si es compleix amb l'entesa rubricada l'estiu de l'any passat, la Generalitat hauria de poder recaptar l'IRPF l'any vinent. Per això són tan importants les bilaterals d'aquest mes, que també estan marcades per aquestes claus:
- El paper d'Albert Dalmau
En tot aquest engranatge de diàleg institucional, acords i traspassos hi ha un nom propi que sobresurt per damunt de la resta. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, un dels homes forts del Govern, ha estat l'encarregat de coordinar els acords de les quatre comissions, tasca que s'ha fet en contacte permanent amb Illa. Des de l'executiu ressalten que el president ha estat a sobre de cada punt. Els principals consellers implicats són Alícia Romero -Economia-, Sílvia Paneque -Territori-, Núria Parlon -Interior- i Ramon Espadaler -Justícia-. En total, però, s'han mobilitzat fins a vuit conselleries per gestionar la reactivació de les bilaterals, on també es parlaran de fibra òptica de la Generalitat a petits municipis, que ha de passar per carreteres de titularitat estatal.
No està previst que en la reunió d'aquest dilluns es concretin avenços en el finançament singular, segons diverses fonts coneixedores. El Govern interpreta que els acords s'estan complint i que es troben encara dins dels terminis pactats amb ERC. El pacte d'investidura diu que el finançament s'ha de portar a la bilateral durant el primer semestre de l'any per formalitzar-lo, i que es converteixi en un acord entre governs. L'executiu, doncs, no se sent obligat a fer aquests moviments, encara. El reforç de la Hisenda catalana és una prioritat, i la campanya de la renda d'aquest any es planteja com un "test" de cara a la de l'any vinent, en què la Generalitat ja haurà de recaptar tot l'IRPF de 2025.
- Acords "de país" en seguretat, justícia i inversions
Sobre la taula hi haurà carpetes importants per al Govern en matèria de seguretat, justícia i l'impuls d'eines per desenvolupar les inversions de l'Estat a Catalunya. També es treballa en un acord per al funcionament dels ajuntaments, per donar resposta a la falta de secretaris i interventors. Just després de la bilateral hi haurà la comissió mixta de transferències, en què des del Govern es mostren convençuts que "hi haurà avenços". Fonts governamentals apunten que es desbloquejaran acords de traspàs que ja s'havien aprovat anteriorment, però que no s'havien fet efectius. La comissió feia 15 anys que no es reunia.
Abans de les reunions amb el govern espanyol, el conseller Dalmau compartirà l'ordre del dia amb els grups parlamentaris, amb els agents socials i econòmics -Foment, Pimec, CCOO i UGT- i amb les associacions municipalistes -FMC i ACM-. L'executiu mira de reforçar així la transcendència de la reunió i dels acords que es prendran -"són qüestions de país", apunten fonts consultades- i escenificar voluntat de consens en un moment de debilitat parlamentària.
- Pressió pel FLA
La setmana té altres reunions importants. Dimecres se celebra el consell de política fiscal i financera, on es preveu que s'acordi la condonació del 20% del deute autonòmic, fruit de l'acord d'investidura entre ERC i el PSOE per a la investidura de Sánchez. El president del govern espanyol va posar-ho sobre la taula en l'última conferència de presidents i va anunciar la convocatòria d'aquest fòrum per acabar-ho de concretar. El Ministeri d'Hisenda ho plantejarà a totes les comunitats autònomes, una manera també de dividir els barons del PP. Mentre Ayuso demana no pactar res amb Sánchez, altres dirigents poden veure amb bons ulls que se'ls perdoni una part del FLA. En qualsevol cas, ERC ja ha reclamat que la condonació s'acordi en les reunions que hi haurà aquesta setmana.
- Carícies a ERC
Però les reunions bilaterals tenen una altra derivada: la de permetre un acostament amb ERC, principal soci de legislatura i qui és, ara com ara, més reticent a donar els vots als socialistes. L'evidència més clara va ser la setmana passada, quan els republicans van poder anunciar un acord sobre Rodalies unes hores abans que es formalitzés a la comissió bilateral d'infraestructures. La consellera Paneque va deixar que fos la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, l'encarregada d'explicar que s'havia desencallat la constitució de l'empresa mixta que ha de substituir Renfe a Catalunya a partir de l'any 2026.
No és un gest puntual. De fet, a principis d'any, Paneque va destacar que es presentaria la proposta d'estatuts de la nova operadora als grups parlamentaris, especialment a ERC, abans de tirar-la endavant. I obria la porta a incloure-hi retocs si així ho demanaven els socis. La primera proposta que va presentar el Departament no va agradar als republicans i les negociacions es van allargar fins a última hora del cap de setmana passat, abans de poder anunciar que la nova empresa serà de majoria de capital català, amb consell d'administració paritari i un president designat per la Generalitat, que tindrà vot de qualitat.
ERC va poder anunciar també concrecions en les dates de la nova empresa -al març, els estatuts; l'1 de gener, en funcionament-, en una escena interpretada com un acostament després de l'arribada d'Oriol Junqueras a la presidència i el no dels republicans als pressupostos. Malgrat l'acostament, la formació de Junqueras no vol parlar dels comptes, més enllà que els gestos puguin indicar la voluntat de complir els acords. Illa és conscient que viu en minoria i les bilaterals amb el govern espanyol poden ser una ajuda, però sense compliments clars tindrà difícil tirar endavant la legislatura.