Pere Aragonès ha estat el protagonista, aquest dimecres al vespre, d'un acte a la Jackson School of Global Affairs de la Universitat de Yale en el qual ha abordat la resolució del conflicte polític amb l'Estat. Davant de 70 persones i durant una hora i mitja, l'expresident de la Generalitat ha abordat els detalls sobre l'inici de la negociació amb l'Estat, i ha posat de manifest que de moment ha servit per aturar la repressió. Tanmateix, ha indicat que no es podrà resoldre el conflicte de fons sense un referèndum.
L’inici del procés de negociació ha servit per acabar amb la repressió, però la qüestió de fons no es resoldrà si no acordem com votar sobre la independència. Al Blue Center de @JacksonYale he reflexionat sobre el que hem aconseguit i el que queda per fer. Agraït per l'interès. pic.twitter.com/M6PfBgB8n7
— Pere Aragonès i Garcia (@perearagones) February 27, 2025
"Fins ara hem experimentat l'inici del procés. Hem aconseguit acords vinculats a la fi de la repressió, però allò fonamental encara hi és, i no està resolt: és la voluntat del poble de Catalunya de tenir un referèndum", ha destacat el dirigent d'ERC, que ha insistit en la idea que l'Estat, fins fa uns anys, es negava a qualsevol conversa sobre el conflicte. "El PP tenia molta pressió per si se'ls considerava dèbils amb les institucions catalanes. I, al mateix temps, la competència dins de l'independentisme era una limitació a l'hora d'entrar en un procés de diàleg", ha assenyalat Aragonès, que ha defensat la necessitat d'entendre "l'altra part" quan arrenques una converses d'aquest tipus.
Els objectius, en aquest sentit, no s'aconsegueixen "d'un dia per l'altre". "Quan vam començar, el primer objectiu va ser fixar els termes de les converses basat en uns quants principis. El primer era el reconeixement del conflicte, que era obvi. Però el PSOE i el govern espanyol ens va dir que no existia, i que només hi havia una sèrie de dirigents que no s'havien comportat bé", ha assenyalat l'expresident de la Generalitat. La segona qüestió vinculada a l'arrencada de les converses determinava que les dues parts tenien la possibilitat de presentar solucions "legítimes". Era clau, en aquest sentit, acordar que qualsevol solució havia de ser sotmesa a la decisió de tots els catalans.