"En unes altres condicions, l'oportunitat de presentar una moció de censura estaria fora de tot dubte. Però les condicions que es viuen a Ripoll la fan ara per ara inviable". Aquesta és una de les frases clau del comunicat que ha emès aquest dimarts Junts per tancar la porta -almenys per ara- a desallotjar Sílvia Orriols de l'alcaldia de la capital del Ripollès. La decisió arriba després d'haver posat el termòmetre al municipi amb una enquesta -avançada per Nació- en la qual es constatava el rebuig a la moció, segons diverses fonts de la direcció consultades. Aquesta tarda compareixerà el secretari general de Junts, Jordi Turull, per explicar la decisió adoptada per la cúpula nacional i el grup municipal.
Quins arguments esgrimeix la formació liderada per Carles Puigdemont a l'hora de desmarcar-se d'una moció que, fa tan sols unes hores, ja tenia planificada la governabilitat? "En primer lloc, no és viable substituir un govern en minoria per un altre govern en minoria, perquè hi ha el risc que la ciutadania cregui que es tracta d'un simple canvi de cadires", assenyala el text conjunt pactat entre la direcció nacional i el grup del partit a Ripoll. Diverses fonts de la cúpula assenyalen que el debat intern de les últimes hores s'havia escorat cap als favorables a no fer costat a la moció de censura, mentre que els regidors de la capital del Ripollès -Junts hauria tingut l'alcaldia- s'inclinaven pel contrari.
El comunicat també insisteix en l'escenari que s'hauria produït si hagués prosperat la moció. "Incrementaria el risc que l'alcaldessa augmenti el victimisme i atiï una confrontació social de difícil reconducció, almenys a curt termini. Ja hem vist que a Aliança Catalana aquesta estratègia li interessa i no té cap límit ètic per aconseguir el seu propòsit", sosté el text. L'alternativa a Orriols, manté Junts, passa perquè sigui "forta", amb un "gran suport popular" i fruit de la "voluntat majoritària dels ripollesos". En les últimes eleccions, l'extrema dreta independentista -obertament islamòfoba, com va indicar ahir la seva líder a Catalunya Ràdio- va obtenir sis regidors, i des d'aleshores governa en minoria.
"Estem cada dia més convençuts del greu error que haurà estat per a Ripoll la irrupció d'una força que atia l'odi entre catalans i es vincula sense cap rubor ni precaució amb els corrents pol´ñitics més radicals d'Europa. I per això ens disposem des d'ara a revertir-ho no pas als despatxos, sinó a les urnes. A derrotar-la allà on la democràcia parla més clar que mai, que és a les urnes", remarca el comunicat. Amb Orriols a l'alcaldia -l'única d'una capital de comarca que ostenta Aliança Catalana-, l'extrema dreta independentista ha posat els peus al Parlament amb dos escons. Un dels temors de Junts és que, amb una moció, l'alcaldessa aprofités per fer encara més forat a les urnes.
En el fons, a Junts hi havia dues opinions: la dels partidaris de fer fora Orriols -amb la possibilitat ferma de tenir l'alcaldia perduda a les urnes el maig del 2023-, que interpretaven que era una oportunitat per exhibir una alternativa governamental que combati el discurs de l'extrema dreta; els contraris a la moció sostenien que, d'aquí a dos anys, encara es podrà veure amb més intensitat que l'alcaldessa d'extrema dreta no ha estat capaç de complir amb els compromisos. Carles Puigdemont, com a president de Junts, estava assabentat dels contactes que s'han mantingut al llarg dels últims dies i que estaven encarrilats per posar en marxa un govern a tres amb el PSC, com va publicar Nació.
La incorporació dels socialistes es donava per feta des d'aquest dilluns a la tarda, després que ho avancés SER Catalunya. El pla que s'estava perfilant a finals de la setmana passada incloïa que la CUP, el quart actor de la moció, garantís el suport des de fora al nou executiu municipal que sorgís de la moció. Els anticapitalistes, com ja indicava aquest matí la seva cap de files al Parlament, Laia Estrada, estaven preocupats per si hi havia "ingerències des de Barcelona" a l'hora de bastir una alternativa a Ripoll. La mateixa Orriols no s'ha estat de respondre tuits a Puigdemont anticipant que, si ella queia a la capital del Ripollès, l'expresident de la Generalitat acabaria "caient" a Catalunya.