Una setmana d'incidències diàries, una vaga que mantenen viva sindicats minoritaris i provoca afectacions, canvis a la cúpula de Rodalies i cessions als treballadors de Renfe i Adifper tirar endavant un traspàs a canvi de matisar l'acord polític que van assumir ERC i el PSOE l'any 2023. És en aquest context que s'ha produït la compareixença de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, aquest dimecres a la comissió de Territori, per donar explicacions sobre el caos a la xarxa ferroviària, avantsala del ple monogràfic que tindrà lloc la setmana vinent al Parlament. La consellera ha posat sobre la taula l'allau d'obres que s'estan fent -i es faran- a la xarxa per calmar els ànims: abans de 2027 s'han d'haver enllestit prop de 200 actuacions per millorar el servei.
La modernització de les infraestructures és una de les prioritats del Govern, que actua de manera coordinada amb el govern espanyol. Això implica fer obres a la xarxa, com ara les de la Sagrera, desdoblament de vies per exemple a l'R3, o la recent intervenció al túnel de Roda de Berà. Però també renovació de catenàries, millores de la senyalització, remodelació d'estacions o nous ramals, com el de l'accés a l'aeroport. Per fer el seguiment d'aquestes obres, s'ha creat una oficina de seguiment a Adif, on participarà la Generalitat. "Volem estar en la prèvia, el durant i la posada en marxa de les infraestructures", ha remarcat Paneque, que ha assegurat que l'oficina garantirà l'execució d'aquestes obres en els terminis previstos i la represa del servei amb les "màximes garanties".
"Hem posat els pilars per posar Rodalies al nivell que Catalunya es mereix; no serà ràpid ni fàcil", ha admès la consellera, que ha reconegut que, en l'àmbit dels trens, "els deures s'han acumulat durant massa temps". Així, el repte principal és el d'executar les inversions previstes per posar al dia les infraestructures, i fer-ho mentre es continua prestant el servei. Les altres línies d'actuació, ha detallat Paneque, són la modernització dels trens. A partir de l'any vinent s'han d'anar incorporant de manera progressiva els 110 trens per evitar escenes dels darrers dies amb cancel·lacions o trens que superen els límits d'ocupació, o la impossibilitat d'incrementar les freqüències. "A partir del primer trimestre de 2026 entrarà en servei el primer nou tren, i des d'aleshores se n'aniran incorporant entre 3 i 4 cada mes fins a completar la nova flota", ha afirmat.
Millorar informació i una nova unitat de Mossos
Això són mesures de fons, amb resultats a mitjà termini, però el Govern és conscient que els usuaris de Rodalies -400.000 passatgers diaris, 117 milions anuals i en augment- necessiten respostes als problemes actuals. A curt termini, la consellera ha detallat un pla per millorar la informació a temps real sobre les incidències que reben els usuaris. "Ha de ser clara i ràpida, sobretot en moments d'incidències; està costant", ha dit. També passen per incrementar la seguretat als trens i a les estacions, amb més càmeres, més vigilants i més policia. En aquest sentit, ha anunciat que s'està formant i preparant una unitat dels Mossos específica de seguretat ferroviària. La meitat de les incidències que es produeixen a la xarxa ferroviària es produeixen a Catalunya, segons ha assenyalat Paneque.
El traspàs avança: el deute de l'Estat, pagat
Una altra línia d'actuació és el canvi en el model de governança. L'acord “in extremis” amb els sindicats per modular el traspàs de Rodalies va permetre desconvocar la vaga prevista per dilluns, però, així i tot, hi va haver incidències i cancel·lacions de trens. El Ministeri de Transports, el Departament de Territori i els sindicats de Renfe i Adif van pactar que la nova empresa mixta que ha de gestionar Rodalies formarà part del grup de Renfe per tranquil·litzar els treballadors, que sostenen que el traspàs pot tenir conseqüències negatives en els seus drets laborals, sobretot en la mobilitat. Així quedarà establert en els estatuts de la nova companyia, que s'estan ultimant. En aquests documents no es preveu sortir d'aquest paraigua de Renfe, malgrat que ERC ha situat un horitzó de dos anys perquè passi a ser adscrita a la Generalitat.
Paneque ha tancat files amb l'acord, cosa que ha agradat a ERC. "Rodalies governada des de Catalunya serà crucial, i a la llarga es veurà com un èxit en favor de les competències del país", ha assegurat. En aquest sentit, ha insistit en la importància dels acords per les bilaterals del febrer i el darrer acord amb els sindicats de Renfe i Adif, que permetrà constituir la nova empresa mixta i garantir els drets dels treballadors. Aquesta empresa tindrà els recursos humans i materials necessaris per assumir la gestió de manera progressiva de Rodalies. "Els acords es compliran", ha insistit. En aquest sentit, ha explicat que s'està treballant en una nova llei ferroviària per al 2027. "Hem d'estar preparats", ha dit.
Per detallar la situació del traspàs, Paneque ha comptat amb Pere Macias, comissariat per al traspàs de Rodalies. De les tres grans potes de l'acord, Macias ha dit que la carpeta econòmica s'ha complert al 100%, perquè l'Estat ja ha pagat el deute amb la Generalitat després dels darrers acords en les comissions bilaterals. Les altres potes estan en marxa. El traspàs de l'operadora -la creació de la nova empresa mixta- s'està gestionant i aquest mes s'han de fer públics els estatuts i abans d'acabar l'any s'ha d'haver constituït la nova mercantil, encarregada de gestionar el traspàs. En l'àmbit del traspàs de la infraestructura, el juliol de 2025 es concretarà el nou pla de Rodalies i s'ha començat a tramitar el traspàs de l'R1, que hauria de quedar en mans de la nova companyia en els pròxims mesos.
L'oposició vol concrecions i responsabilitats
L'oposició, amb més o menys duresa, ha reclamat mesures concretes per donar respostes als problemes d'avui a Rodalies. Més enllà de planificacions, que són necessàries, els grups parlamentaris volen actuacions ràpides que beneficiïn els usuaris del servei. I també que s'assumeixin responsabilitats. Des d'ERC, la diputada Ester Capella ha advertit a la consellera Paneque que no posi la cara per Renfe i Adif i que exigeixi explicacions a l'operadora i la gestora de la infraestructura. "Si no, s'acabarà convertint en la responsable política d'Adif, Renfe i el Ministeri", ha avisat. Ha anat més enllà el diputat dels comuns, David Cid, que ha reclamat una figura amb autoritat que pugui demanar responsabilitats a Adif i coordinar el pla de Rodalies. Des de la CUP, el diputat Dani Cornellà ha dit que cal "prendre decisions" si els responsables són sempre les mateixes persones. Des de Junts, el diputat Salvador Vergés ha carregat contra el "tripartit" per haver impedit la proposta de compareixença de Salvador Illa -ho farà la setmana vinent- i ha demanat la dimissió de Paneque.