“M'encanta que els plans surtin bé”, deia un personatge d'una famosa sèrie dels anys 80. I, fins ara, les previsions meteorològiques per aquesta primavera s'estan complint a la perfecció. S'apuntava a una estació amb més precipitacions que la mitjana i també a un triple episodi a inicis de març que faria diana a les capçaleres i augmentaria de manera molt significativa les reserves.
Així ha estat. En només una setmana, el conjunt de les conques internes han passat del 31,4 al 43,6%. I, en el cas del sistema Ter-Llobregat, del qual depèn bona part de la població catalana, ha augmentat de 201 a més de 275 hm3. Les actuals reserves del 45% encara no permeten sortir de l'escenari d'alerta, però el Govern ja ho podria fer tan bon punt es creui el llindar dels 300 hm3, un fet que sembla molt probable de cara a les pròximes setmanes. Si es fes, suposaria l'eliminació de les últimes restriccions vigents a la regió metropolitana de Barcelona, Girona i part de la Catalunya Central.
Abans, s'espera de manera immediata que es relaxin les limitacions d'aigua a l'Empordà, que concentra 34 dels 37 municipis encara en emergència per sequera. De fet, l'embassament de Darnius-Boadella ha passat en una setmana de menys del 17 al 35% de la capacitat, unes reserves que, fins i tot, li permetrien passar directament a la fase d'alerta. En aquest sentit, va sorprendre que el Govern -en una setmana marcada pel caos a Rodalies- no apostés el dimarts passat per començar a relaxar restriccions en aquesta zona.
Més enllà de l'Empordà i l'interior del Camp de Tarragona, on la sequera continuarà requerint un control, Catalunya està a un pas de deixar enrere una crisi que es va començar a gestar el 2021 i que va viure fa just un any el punt més àlgid. Això sí, no serà moment per relaxar-nos.
El Govern hauria de complir el pla anunciat per evitar l'impacte de les futures crisis hídriques. Els ajuntaments tenen l'oportunitat d'aprovar noves ordenances que avancin en sistemes de reaprofitament de recursos com les aigües grises i les pluvials en un context en què l'estalvi domèstic frega el límit. I, com a societat, cal aprofundir el debat sobre com ens adaptem com a país en una situació que serà més estructural que conjuntural. Una adaptació que, malgrat algunes promeses, no pot passar exclusivament per la tecnologia ni per “independitzar-nos” del cicle hídric.
Menys contaminació, massa per als nous límits europeus
La regió metropolitana de Barcelona manté la tendència a rebaixar la contaminació per NO2. Ara bé, els valors actuals, en bona part de les zones més poblades, superen els nous límits que la Unió Europea ha fixat per al 2030.
- Per segon any seguit cap estació de Catalunya supera el límit legal de 40 µg/m3.
- 20 de les 66 estacions -totes a Barcelona, el Vallès i el Baix Llobregat- superen el nou límit europeu de 20 µg/m3.
- Fins a 46 punts estan per sobre de la recomanació de l'OMS de 10 µg/m3.
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- “El món necessita més combustible fòssil per escalfar el planeta, no menys”, assegura Chris Wright, el secretari d'Energia de l'administració Trump (llegit a The Guardian).
- Brot de grip aviària a l'Antàrtida: “És una bogeria, mai hauria pensat que ho veuríem”, assegura un científic del CSIC (llegit a la Ser).
- França es prepara per adaptar-se al canvi climàtic. El pla nacional preveu preparar els sectors econòmics i socials a un escalfament de +4 ºC (llegit a Le Monde).
- Patates petites, grans preocupacions: el tubercle més important de la Xina es redueix de mida per l'augment de temperatures, fet que redueix collites i n'augmenta el preu (llegit al Frankfurter Allgemeine).
🙏 Gràcies per llegir-me... i fins a la setmana vinent!