L'ibis ermità és un ocell en perill d'extinció d'unes característiques molt singulars: no només per tenir el cap pelat i de tons vermellosos -en castellà també se l'anomena ibis calvo del norte-, sinó per com realitza actualment la seva migració: guiat per dos ultralleugers. Recuperar-lo a Catalunya és un dels primers projectes que va posar sobre la taula Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica. A diferència del linx, la reintroducció de l'ibis ermità avança i començarà aquesta mateixa primavera al parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Suposarà culminar un vell projecte, ja que el mateix Sargatal ho havia intentat el 1992 coincidint amb l'arribada de la flama olímpica.
Extingit fa uns 300 anys
L'ibis ermità es va extingir a Europa fa uns 300 anys. Va resistir en punts del Marroc, de Síria i a Turquia -on també va desaparèixer a finals del segle XX-. Tanmateix, en les darreres dècades diversos programes n'han permès una tímida recuperació. Concretament, hi ha uns 2.000 exemplars gràcies a la criança controlada en recintes zoològics d'Àustria i Alemanya.
No és la primera vegada que es parla de reintroduir-lo a Catalunya. El 1992, coincidint amb els Jocs Olímpics, el mateix Jordi Sargatal va intentar convèncer Pasqual Maragall, aleshores alcalde de Barcelona. "Tenia gràcia perquè la forma del cap recorda molt la flama", explica el secretari de Transició Ecològica en declaracions a Nació.
Tanmateix, era un moment que arrencar projectes de conservació era molt complicat i es va acabar fent al voltant de Jerez de la Frontera, a la província andalusa de Cadis. Amb 300 exemplars, 39 parelles en tres localitzacions i un total de 46 polls anellats, es considera que s'està a punt de donar l'espècie per consolidada en aquesta zona.
Finalment, la primavera del 2025 serà el torn de Catalunya, amb la voluntat d'afavorir una població que se situï en un punt intermedi de les del centre d'Europa i la de Jerez. Per fer-ho possible, aquest dijous Sargatal va signar un protocol d'actuació amb Catalina García, consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient de la Junta d’Andalusia. “Ens oferiran assessorament i col·laboració en la reintroducció d’aquesta espècie, així com formació específica en matèria d’aclimatació i treball de camp”, explica.
Una gàbia d'aclimatació als Aiguamolls de l'Empordà
El projecte serà finançat i coordinat per la Fundació Alive, especialitzada en programes de gestió i conservació de la biodiversitat, i que també ha signat un conveni amb les autoritats andaluses. El calendari del Departament de Territori implica construir aquest mateix d'abril una gàbia d'aclimatació de grans dimensions a la zona de Torre Mornau, una finca de propietat pública del parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà -inicialment s'havia de fer en una finca del Montgrí, però s'ha descartat per la presència del duc, un dels seus principals depredadors-.
A inicis de juny, si es compleixen els terminis, arribarien els primers exemplars d'ibis ermità procedents d'un centre zoològic de Jerez on fa dues dècades que treballen en la recuperació d'aquesta espècie. Concretament, seran 20 ocells que durant les primeres setmanes "pasturaran" guiats per dues monitores per tal d'acostumar-se a l'hàbitat. Posteriorment, se'ls tancarà a la gàbia per evitar que marxin, a l'espera de ser alliberats definitivament la primavera de 2025. Serà aleshores quan està previst que arribin entre vint o trenta exemplars més, una operació que es podria repetir al llarg de diversos anys.
L'ibis ermità tarda uns tres anys a criar. "En un termini de cinc anys tindrem clar si s'ha establert del tot a l'Empordà", explica Jordi Sargatal a Nació. Ara bé, es mostra molt optimista: "Serà un èxit segur".
Seguiment de les bandades migratòries
L'ibis ermità pot passar tot l'any tant a Catalunya com a Andalusia, però no pot hivernar al centre d'Europa. És per aquest motiu, que els responsables de la reintroducció a la zona del llac Constanza -situat entre Alemanya, Àustria i Suïssa-, n'afavorien la migració cap al nord d'Itàlia. Per fer-ho, apostaven pels ultralleugers com a “mares adoptives”.
Tanmateix, un exemplar d'ibis es va perdre i va aparèixer fa uns anys a Andalusia. Aleshores, es va optar per una ruta més llarga -d'uns 2.800 quilòmetres-, però que permetés posar en contacte les poblacions centreeuropees amb la de Jerez. L'experiència, que ha demostrat ser un èxit, aprofita l'Empordà com a punt de pas intermedi. Ara, es vol anar més enllà i aconseguir una població “viable i autosostenible” en aquesta comarca, que es distribueixi des dels Aiguamolls de l'Empordà, cap al cap de Creus i el Montgrí.
De fet, la reintroducció que es realitzarà aquesta primavera es combinarà amb el seguiment de les bandades. L'objectiu és estabilitzar el grup reintroduït i, al mateix temps, evitar-ne la dispersió. Malgrat que alguns individus reintroduïts podrien marxar, Sargatal considera que sempre tindran tendència a "tornar a casa".
