Mala notícia per a les persones al·lèrgiques. Aquesta primavera serà força dura per als 800.000 catalans -com a mínim- amb al·lèrgia al pol·len. En aquest sentit, les previsions de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya apunta que els nivells de pol·linització seran intensos i, en alguns casos, amb durades més llargues. “Els pacients ja ho estan començant a notar”, assegura Gaspar Dalmau, president de la Societat Catalana d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SAIC).
Una meteorologia que afavoreix les al·lèrgies
La temporada d'al·lèrgies depèn molt de la meteorologia explica Jordina Belmonte, investigadora de l'ICTA-UB i responsable de la xarxa. En aquest sentit, una tardor plujosa afavoreix una major producció de pol·len per part de les espècies hivernals com el xiprer, el freixe, l'avellaner i les plantes parietàries.
Malgrat que episodis molt intensos de pluja com del temporal Jana ajuden a “netejar” l'ambient de pol·len, també és cert que suposen incrementar la producció d'espècies herbàcies que són les que allarguen més la temporada. A més, una situació de combinació de pluja, períodes de més bon temps i temperatures per sobre la mitjana -com apunten les prediccions a llarg termini per aquesta primavera- també afavoreixen la producció de les espècies primaverals com el plàtan.
Evidentment, l'evolució depèn molt del tipus d'arbre o planta i de la zona del país. Això sí, espècies com el xiprer, el plàtan, l'olivera i el freixe estan augmentant a pràcticament tot arreu -el canvi climàtic és un factor d'acceleració-. Curiosament, l'avellaner cau amb força al Camp de Tarragona -per la sequera, l'impacte de noves malalties i l'abandonament de conreus- mentre que Lleida és una de les zones on hi ha increments més generalitzats.
Catalunya disposa d'una xarxa aerobiològica coordinada per l'ICTA-UAB i el Departament de Biologia Animal amb nou punts de mostreig. Com explica la seva coordinadora Jordina Belmonte s'obtenen les mostres de l'aire gràcies a uns captadors estandarditzats que no només permeten analitzar tendències -en alguns casos amb sèries de dades de més de tres dècades- sinó comparar-ho amb altres punts d'Europa i del món.
A Catalunya hi ha uns 2 milions de persones al·lèrgiques, dels quals un mínim de 800.000 ho són al pol·len, segons les dades de la Societat Catalana d'Al·lergologia. Ara bé, no tots els pacients ho són per a les mateixes espècies i, en aquest sentit, el metge Gaspar Dalmau considera molt important tenir un diagnòstic no només ràpid sinó específic.
Els experts assenyalen fins a tres grups que cal tenir en compte, ja que tenen temporades diferenciades:
- Pol·linitzacions hivernals. Es tracta bàsicament d'arbres com el xiprer, l'avellaner, el freixe i les plantes parietàries. Van començar el gener com estava previst i es podran allargar fins a l'abril -malgrat que caldrà veure si els episodis de precipitació en redueixen una mica la durada-. Fins ara, han superat les mitjanes històriques, però no els màxims, excepte el cas del freixe a Tarragona.
- Pol·linitzacions primaverals d'arbres. El més preocupant és el plàtan, ja que es considera una de les espècies més al·lergògenes, però també cal tenir en compte el salze, el pollancre, l'om, l'auró, el pi, la morera així com el roure i l'alzina -més endavant també el bedoll i l'olivera. Les pluges fan pensar que començaran amb normalitat i amb força, però amb una durada habitual.
- Pol·linitzacions de primavera-estiu d'espècies herbàcies. Inicialment de les parietàries i les gramínies; més endavant de blets, plantatge i artemísia. En ambdós casos començaran amb normalitat, però els experts adverteixen que presentaran una durada superior a l'habitual, precisament per les pluges que apunten els models a llarg termini. En aquests casos, les precipitacions no actuen com a neteja de l'ambient sinó com a catalitzador per augmentar-ne la producció.