Els embassaments de les conques internes de Catalunya estan experimentant la crescuda més gran des del 2020. Ara bé, quanta aigua ha entrat els pantans des de divendres? Segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua, les reserves han augmentat en 70 hm3, una xifra superior a la producció anual de la dessaladora del Prat de Llobregat.

La producció de la dessaladora del Prat

Un dels elements que han salvat la regió metropolitana de Barcelona de la sequera hídrica ha estat la producció de recursos alternatius com la dessalació i la regeneració. En aquest sentit, el Govern manté des de fa mesos la producció al 100%, malgrat les pluges dels darrers mesos.

Catalunya compta amb la dessaladora més gran d'Europa exclusivament per consum d'aigua de boca. La planta del Prat de Llobregat té un potencial de producció de 60 hm3, malgrat que tal com expliquen fonts d'Aigües Ter-Llobregat no s'hi pot arribar, ja que es fa una aturada programada durant uns dies per manteniment.

Els darrers anys, per exemple, s'ha arribat a 57 i 54 hm3, respectivament. Un volum d'aigua que cal sumar a la producció de la dessaladora de la Tordera, inaugurada fa més de dues dècades amb un potencial màxim de 20 hm3.

Un guany de reserves que es mantindrà els pròxims dies

Les conques internes ja han guanyat en quatre dies 70 hm3, una quantitat que supera la producció màxima de la dessaladora del Prat. En el cas del sistema Ter-Llobregat, que abasteix precisament la regió metropolitana de Barcelona, l'increment és precisament de 60 hm3.

Aquesta tendència es mantindrà els dies vinents. Per una banda, perquè els cabals dels rius continuen per sobre dels habituals i queda força neu per sobre dels 2.000 metres. A més, la inestabilitat es manté i de cara a finals de setmana es podria configurar un nou episodi general de precipitacions. Finalment, la mateixa consellera Sílvia Paneque ha recordat que els models estacionals indiquen un abril més plujós que la mitjana.

Tot plegat, provoca que en l'escenari impossible que no caigués ni una sola gota, no caldria endurir les restriccions fins al novembre de 2025. “Són pluges molt benvingudes, però no resolen del tot la sequera”, ha assegurat la titular de Territori. Per altra banda, la conselleria manté l'aposta per aportar enguany 31 hm3 més de recursos hídrics en diverses obres en el marc d'un pla per “desvincular la garantia hídrica de la pluviometria”.