Punt d'inflexió als embassaments. Precipitacions entre 100 i 200 litres a les capçaleres i cabals entre 170 i 370 m3/s als rius que els abasteixen han permès un augment sobtat de les reserves. En un cap de setmana, el sistema Ter-Llobregat ha passat del 32 al 41% i ha superat el llindar dels 250 hm3 -just fa un any n'hi havia tot just 90-. Es tracta, segons expliquen fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua a Nació, de l'increment més gran des de la primavera del 2020.
Sau marca el camí de la recuperació
Sau és el termòmetre popular de la sequera. Aquest hivern, més enllà de la baixada general de reserves, l'ACA l'havia tornat a buidar per tal de transferir el màxim d'aigua en bona qualitat a Susqueda. Tot plegat, havia situat el pantà osonenc a poc més del 5% de la capacitat.
El doble episodi de pluja i neu del cap de setmana ha fet diana a la capçalera del Ter amb registres entre els 120 i els 150 litres a bona part del Ripollès. Una situació que va permetre que el cabal del riu es multipliqués per 75 a Roda -pocs metres abans de la cua de l'embassament- i Sau hagi triplicat les reserves en poques hores del 7 al 21%. El conjunt del sistema Ter, per la seva banda, ha guanyat 8 punts fins al 33%.
Les pluges també van fer créixer de manera espectacular el cabal del Llobregat a l'Alt Berguedà. A Guardiola, de fet, es va multiplicar per 60 fins a fregar els 175 m3/s. Aquest fet ha suposat que la Baells arribi al 66%, un nivell que no es veia des del novembre de 2021.
El sistema Ter-Llobregat supera els 250 hm3
Just ara fa un any, en plena emergència per sequera, els embassaments del sistema Ter-Llobregat tocaven fons amb només 90 hm3 i poc més del 14%. La situació actual no té res a veure: l'episodi del cap de setmana els ha permès passar de menys del 33% al 41%.
Aquest dilluns, les reserves són just de 250 hm3. Uns valors que es van produir per darrera vegada l'agost del 2022 i que en els pròxims dies se superaran àmpliament. En aquest sentit, malgrat que els cabals dels rius ja estan clarament de baixada, continuen molt per sobre dels habituals i això garanteix l'entrada de molta aigua. A més, el temps no fa net i s'esperen noves precipitacions sobre un terreny saturat.
L'increment d'aquest cap de setmana és el major des del 2020. Aleshores, segons l'ACA, se'n van viure dos molt importants: el provocat pel temporal Glòria el gener -que malgrat el desembassament no va evitar importants inundacions- i un de menys rellevant per Sant Jordi. Les pujades de les primaveres del 2023 i 2024 així com de la tardor passada van ser força menors que l'actual.
Malgrat ser menys mediàtic que Sau o la Baells, l'altre gran beneficiat de l'episodi de pluja ha estat el pantà de Darnius-Boadella, a l'Alt Empordà. Des del divendres pràcticament ha duplicat les reserves i ha passat del 16,7 al 30,4%.
Concretament, aquest dilluns té 18,6 hm3, un fet que virtualment el situa fora de l'escenari d'emergència per sequera que arrossega des del setembre de 2023. En aquest sentit, pràcticament es tracta d'una xifra que el pla especial marca per passar de l'excepcionalitat a l'alerta, és a dir, les mínimes restriccions. Cal recordar que d'aquest embassament en depenen un total de 12 municipis de l'Alt Empordà, entre els quals Figueres i Roses, i va ser l'única unitat del país en entrar a l'emergència 2.
Al conjunt de les conques internes, per la seva banda, l'increment de reserves ha passat en 72 hores del 31,4 al 39,6%.