Els ajuntaments tindran una eina per obligar els grans consumidors d'aigua a presentar plans d'estalvi. Concretament, la nova ordenança impulsada per la Diputació de Barcelona i presentada en el marc de la 25a Assemblea general de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat també inclou la priorització de piscines comunitàries per davant de les d'ús privatiu i en limita la superfície i profunditat.
Feia 20 anys que la Diputació de Barcelona no actualitzava l'ordenança d'estalvi d'aigua. El nou document té per objectiu reduir el consum d'aigua, fomentar l'eficiència i l'estalvi, i promoure l'ús de recursos hídrics alternatius i la reutilització d'aigua en aquells usos on no sigui imprescindible l'aigua potable. Això inclou la incorporació obligatòria de sistemes d'estalvi en edificis i espais verds, la regulació de les activitats econòmiques amb un alt consum d'aigua i la sensibilització ciutadana sobre la importància d'un ús racional d'aigua.
El diputat d'Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, explica que es tracta d'una ordenança marc que s'oferirà a tots els ajuntaments de la demarcació amb l'objectiu que l'adaptin a la realitat de cada municipi -la del 2005 la van adoptar un centenar de pobles-. “El fenomen de la sequera és estructural a conseqüència del canvi climàtic i patirem sequeres recurrents cada cop més severes”, assegura Serra, que considera que per aquest motiu és important que “el món municipal estigui preparat per tenir uns municipis més resilients”.
Control als grans consumidors d'aigua
Com a novetat, l'ordenança estableix l'obligació que els grans consumidors -activitats industrials, agrícoles i ramaderes, empreses, centres esportius, hostaleria, habitatges turístics i parcs aquàtics, entre d'altres- presentin un pla de reducció del consum d'aigua. Es consideren grans consumidors aquells que superin els 7.000 m³/any o que representin més del 10% del consum total de la xarxa d’abastament municipal.
Serra remarca que s'ha de “corresponsabilitzar aquells que més” i “no és la ciutadania sinó la indústria, explotacions agràries i ramaderes o infraestructures turístiques”. En aquest sentit, assegura que hi ha grans marges de millora i subratlla que l'ordenança donarà eines als ajuntaments perquè puguin “mesurar i avaluar” les mesures concretes d'estalvi que presentin aquests grans consumidors.
Regulació de les piscines privades en el planejament urbanístic
La nova ordenança estableix un termini de tres anys per reduir la construcció de piscines en sòl residencial, donant prioritat a les piscines comunitàries i públiques. Així mateix, es podran aplicar moratòries en la construcció de noves piscines en cas de sequera. Per a les piscines de nova construcció, es fixen criteris per minimitzar el consum d'aigua, amb una fondària màxima d'1,5 metres de mitjana i unes dimensions limitades segons el nombre d'habitatges planificats.
Si es permet la construcció de piscines d'ús privatiu, aquestes no podran superar els 20 m² de làmina d’aigua i hauran d’incorporar sistemes d’estalvi. A més, totes les piscines de més de 20 m² hauran d’incloure un sistema per reaprofitar l’aigua sobrant per a usos no potables, com el reg per degoteig o la neteja de carrers.
Foment de l'ús de recursos hídrics alternatius
L'ordenança també estableix que els ajuntaments promoguin l'ús d’aigües no aptes per al consum humà en serveis municipals com el reg de parcs, la neteja viària o el rentat de vehicles. A més, els nous edificis residencials amb vuit habitatges o més i les cases unifamiliars de més de 250 m² hauran de disposar d’un sistema de reutilització d’aigües grises (procedents de dutxes i banyeres) per a usos no potables, un fet que també s'ha adoptat recentment a la ciutat de Barcelona, però a partir de 16 pisos.
