La lentitud i la complexitat del procés per autoritzar les instal·lacions renovables és un dels factors que explica que Catalunya estigui molt lluny dels objectius de transició energètica. Un problema que també afecta els ajuntaments quan esdevenen promotors de parcs solars municipals. De fet, de les 13 instal·lacions públiques finançades per la Diputació de Barcelona només una està en servei mentre que diverses ja fa dos anys que esperen el llum verd de la Generalitat o l'autorització de la companyia elèctrica per connectar-se a la xarxa.
Un procés massa complex
La Diputació de Barcelona s'ha marcat acompanyar la transició energètica dels ens locals com un dels seus objectius. En aquest marc, va néixer el programa Renovables 2030, que en les dues primeres convocatòries ha aportat un total de 152 milions d'euros per finançar un total de 682 projectes, bàsicament d'instal·lacions solars fotovoltaiques, però també de biomassa i d'eficiència en l'enllumenat públic.
Malgrat que el gruix de projectes solars són de petites instal·lacions sobre cobertes -sobretot en escoles, pavellons i casals cívics, així com en mercats, depuradores i biblioteques- també hi ha més d'una desena de parcs fotovoltaics sobre terreny, impulsats per ajuntaments i per altres administracions locals.
“Per economia d'escala són projectes que poden tenir un impacte major”, admet Marc Serra Solé, responsable d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Per comparar-ho: una coberta solar habitualment no passa dels 100 kW, mentre que els parcs projectats poden arribar a superar els 2 MW de potència. Tanmateix, mentre els primers no requereixen un procés d'autorització, els parcs solars sí: “És un procés molt complex que els equipara a grans instal·lacions”, es lamenta Serra Solé. En aquest sentit, de tots els projectes subvencionats -que sumen una potència de 12 MW-, només el parc municipal de Centelles està connectat a la xarxa i produint energia 100% renovable.
- Ajuntament de Centelles (executat i connectat): polígon la Gavarra (1,0 MW)
- Ajuntament de Granollers (executat i pendent de connexió a la xarxa): polígon antic abocador (2,3 MW)
- Ajuntament de Malla (executat i pendent d'un tràmit urbanístic): polígon sector Esclat (0,3 MW)
- Ajuntament de Montmeló (en execució): polígon de Riera Marsà (0,96 MW)
- Ajuntament de Súria (en execució): runam salí (0,79 MW)
- Ajuntament de Tiana (en execució): aparcament (0,08 MW)
- Ajuntament de Castellgalí (en execució): polígon del Pla del Camí (0,75 MW)
- Ajuntament de Saldes (pendent autorització Generalitat): terrasses antiga pedrera (1,26 MW)
- Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor (pendent autorització Generalitat): agrovoltaic (2,38 MW)
- Orís-Consorci per a la Gestió de Residus Urbans (pendent autorització Generalitat): abocador comarcal d'Osona-Orís (1,68 MW)
- Ajuntament d'Olost (pendents connexió xarxa i tràmit urbanístic): parc solar (0,23 MW)
- Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada (no cal autorització, només tràmit urbanístic): polígon industrial dels Vinyats II (0,1 MW)
- Ajuntament de Montclar (tramitació no iniciada): parc solar (0,2 MW)
Dos anys per autoritzar un petit parc solar
Molt sovint, els promotors d'energies renovables es queixen de la lentitud de l'administració en autoritzar les plantes o que molts projectes -es calcula que un terç del total- es queden aturats a Urbanisme. Aquesta complexitat també afecta les administracions locals que impulsen parcs solars públics i que, en alguns casos, poden tardar més de dos anys en tramitar-se, segons lamenta la Diputació de Barcelona.
En aquest sentit, dels 13 projectes subvencionats -podran arribar a generar l'energia per a 3.500 llars- n'hi ha tres pendents de l'autorització de la Generalitat, tots molt singulars i en terrenys antropitzats. Un s'ubica en una antiga pedrera de Saldes (el Berguedà), un segon en un abocador encara en actiu a Orís (Osona) i un tercer a Sant Antoni de Vilamajor (el Vallès Oriental), el primer agrovoltaic d'iniciativa pública.
El mateix diputat Marc Serra Solé es va reunir fa dues setmanes amb Josep Maria Serena, director general d'Energia, per intentar “agilitzar-ne la tramitació”. “Hi ha bona voluntat, però són processos on han d'intervenir molts actors”, reconeix el responsable de la Diputació.
Un altre dels elements crítics és la connexió a la xarxa. En aquest sentit, el projecte més gran -una planta de 2,3 MW situat en un antic abocador de Granollers- fa uns mesos que està acabat, però pendent d'aquest tràmit.
La Diputació de Barcelona aprova aquest dijous una ampliació de 25 milions d'euros per a projectes de transició energètica que se sumen als 152 milions aportats entre les convocatòries del 2022 i del 2024. Es pretén cobrir una vuitantena de projectes pendents -que se sumin als 341 finançats fins ara- i en quedaran encara un centenar més. “Esperem arribar al 100% al final del mandat”, assenyala Marc Serra Solé.
La convocatòria del 2024 i l'ampliació d'aquest febrer, per cert, incorporen una clàusula de reinversió. Concretament, tots els diners que s'estalvia un municipi gràcies a la instal·lació de renovables s'hauran de destinar a projectes d'adaptació al canvi climàtic.
- Projectes finançats: 682
- Municipis beneficiats: 178
- Estalvi anual d'emissions: 63.000 tones CO2
- Estalvi econòmic anual: 28 milions d'euros
- Producció d'energia: 148 Gwh
- Consulta tots els projectes geolocalitzats al portal de Renovables 2030
