L'agrovoltaica, la compatibilització de la producció agrícola amb la d'energia solar fotovoltaica, és un concepte que va sorgir a Alemanya a inicis de la dècada dels 80 del segle passat. Tanmateix, les primeres experiències no van començar a desenvolupar-se fins fa dues dècades a l'Àsia, inicialment al Japó, però també a la Xina i a Corea del Sud. França, Alemanya i Àustria en són els abanderats a Europa, mentre que a Catalunya tot just comencen a germinar els primers projectes, entre els dubtes sobre la seva rendibilitat i les esperances que esdevinguin una alternativa al suposat dilema entre energia i aliments.
Ulldecona podria acollir la primera planta agrovoltaica
Malgrat que fa uns mesos que Catalunya és pionera al conjunt de l'Estat amb unes instruccions que determinen com fer possible l'agrovoltaisme, aquesta tipologia d'instal·lacions no tenen una regulació legal específica. O dit d'una altra manera, si es vol instal·lar plaques en zones de cert valor agronòmic -classes 1 i 2 en una escala de 7- s'ha de fer mantenint l'activitat agrària i complint els criteris d'Agricultura, però aquesta especificitat no consta en el registre de parcs solars. D'aquesta manera, segons confirmen fonts de Territori, no es pot tenir un llistat complet de quants projectes hi ha ara mateix a Catalunya. Nació n'ha identificat almenys tres d'aprovats i quatre més en tramitació, a banda del petit parc experimental de l'Institut de Rercerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA) a Mollerussa així com un projecte municipal a Sant Antoni de Vilamajor encara en una fase embrionària.
Un dels primers que podria ser una realitat és el dels Valentins a Ulldecona. El desenvolupa, com altres projectes solars similars, la promotora Sunowatt per a l'empresa catalana Eguzki Solar. En aquest cas, l'agrovoltaica és una alternativa per convicció i no per necessitat. “En ser un sòl de capacitat agrològica 3, no era obligatori”, explica Salvador Salat, responsable del projecte.
La finca té unes 16 hectàrees i es preveu una potència de 9 MW -equivalent a dos aerogeneradors eòlics dels parcs que es tramiten actualment a Catalunya-. En la meitat de la instal·lació, la separació entre les plaques serà de sis metres, suficient per passar-hi un tractor. Això permetrà que s'hi recuperi l'antiga activitat d'horta i que s'hi conreïn cols, calçots i carxofes, entre altres. Curiosament, després de quasi cinc anys per completar la tramitació i el finançament, una de les qüestions més difícils, segons destaca Salat, ha estat trobar els pagesos. Les obres ja estan en marxa, acabaran el febrer vinent i, si tot va bé, el juny del 2025 es podria connectar a la xarxa.
El projecte, a banda de ser un dels primers agrovoltaics del país, té més singularitats. El 5% pertany a la comunitat de regants i, a més, s'ha creat una cooperativa energètica que permetrà a tots els veïns que ho desitgin contractar electricitat renovable de proximitat.
Les plaques solars poden millorar el rendiment de les pomeres?
L'empresa Km0 Energy va iniciar el 2020 la tramitació d'un petit projecte convencional en una finca de dues hectàrees. Tanmateix, en analitzar el sol es va constatar que era de categoria 2 i, a partir de conèixer visites al sud de França, van optar per transformar-ho cap a l'agrovoltaisme.
És una instal·lació complexa amb tres zones: una amb panells solars convencionals, una només amb pomeres i una tercera amb les plaques a quatre metres d'alçada per sobre dels fruiters. Els sistemes de captació d'energia, segons explica Xavi Massa, director d'operacions de Km0 Energy, no només es mouran seguint el sol sinó tenint en compte altres aspectes com la pluja i la humitat. De fet, s'han aliat amb l'IRTA per avaluar-ne els resultats.
El projecte compta amb l'autorització d'Energia i Urbanisme, els drets de connexió, però no té el finançament. “Amb aquest tipus d'agrovoltaica no surten els números. A França n'hi ha perquè tenen molt suport públic”, lamenta Massa en declaracions a Nació. En aquest sentit, a banda de socis privats, optaran a uns ajuts de l'IDAE per a projectes innovadors. “Estic segur que aquesta convocatòria serà un desenvolupament per a l'agrovoltaica a l'Estat”, apunta.
El director d'operacions de Km0 Energy es mostra prudent amb el futur d'aquesta tecnologia: “Només tindrà sentit si hi ha un benefici clau per al cultiu, especialment si afavoreix l'adaptació en un context de canvi climàtic”, explica en declaracions a Nació. La disminució de la radiació solar sembla que podria millorar el rendiment de les pomeres -com intenta demostrar l'IRTA a Mollerussa-, però també apunta a altres possibles beneficis en les vinyes: una reducció dels requeriments d'aigua així com endarrerir la maduració. “Ens calen moltes experiències reals per tenir números fiables”, conclou.
De projecte convencional a “joia de la corona” agrovoltaica
L'empresa pública Cimalsa impulsa un polígon logístic a Montblanc i va posar a concurs la construcció d'un parc solar per subministrar-hi l'energia. “Feia anys que volíem fer un projecte agrovoltaic i, finalment, ho hem aconseguit sense voler-ho”, es confessa Quim Miñano, responsable d'Energies Renovables Terra Ferma, empresa impulsada per BlueProm i Sínia Renovables -vinculada al Banc Sabadell-.
Malgrat que els terrenys són molt antropitzats -a tocar de carreteres i la via de l'AVE-, l'estudi agroecològic va determinar que era una “classe 2 molt al límit”. “Vam decidir aprofitar l'oportunitat i hem impulsat un projecte que és la joia de la corona”, explica amb orgull. En aquest sentit, passaran d'un cultiu de baix valor afegit a producció ecològica, combinant cereals com espelta, lleguminoses i també plantes aromàtiques. A més, la part que quedi sota les plaques hi plantaran flors per afavorir els pol·linitzadors -fins i tot estudien produir mel-, el tractor serà elèctric i aprofitaran l'aigua de pluja per fer-hi un reg de suport.
El projecte consta de dues fases: la Romiguera (8 MW) que només té pendent el vistiplau d'Urbanisme i Montblanc (12 MW), encara sense l'autorització d'Energia. Miñano assenyala que esperen poder començar les obres al llarg del 2025 i connectar el segon semestre de 2026.
Si a Montblanc l'energia solar serà compatible amb l'espelta, a Vinyols i els Arcs (el Baix Camp) ho serà amb els calçots de la DO Valls, segons explica Pere Borràs d'Estabanell Energia. La centenària empresa catalana hi projecta una planta de 2,4 MW en una finca de 9,9 hectàrees on, el fet ser de classe agrològica 2, ha obligat a compatibilitzar les dues activitats.
Pioners que volen servir d'exemple
L'empresa Sunowatt, a banda del projecte en construcció a Ulldecona, en tramita dos més similars en un conreu de secà a Folgueroles (Osona) i en una zona de regadiu d'alfals a l'Escala (Alt Empordà). El director general és Salvador Salat, que també és codelegat de la patronal solar Unefcat: “Reconec que no me n'estic sortint amb aconseguir que altres promotors apostin per aquesta via”, es lamenta.
En aquest sentit, considera que quan comencin a connectar-se els primers projectes “serà més fàcil que altres empreses facin el pas”. Pere Borràs, d'Estabanell Energia, hi veu encara “moltes incerteses perquè una tecnologia relativament nova". Més optimista es mostra Quim Miñano, de BlueProm: “Estic segur que hi haurà un desenvolupament. Ara molts clients no ho veuen clar, però és clau poder compatibilitzar agricultura i energia”.
Que a curt termini encara hi ha dificultats ho mostra el cas de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental). El seu ajuntament planifica el primer parc agrovoltaic municipal, de 2,3 MW, que compta amb una subvenció d'1,5 milions d'euros de la Diputació de Barcelona. Tanmateix, encara no s'ha pogut resoldre la resta del finançament i fonts de l'administració supramunicipal expliquen que estan buscant vies per solucionar-ho.
Miñano preveu que en un termini de cinc anys “la majoria dels projectes siguin agrovoltaics per defecte”. Ho compara amb la possibilitat de combinar-ho amb la ramaderia. “Els projectes que comencem a planificar hi deixem una coberta vegetal per tal que siguin pasturats per xais”, assenyala. En aquesta mateixa línia, Sunowatt preveu la presència d'ovelles un futur parc a Calders (Moianès) i, fins i tot, vaques a les Masies de Roda (Osona). “En aquest cas és més complicat perquè podrien fer mal a les plaques. Plantegem un reixat elèctric virtual perquè les respectin”, avança Salat.
El responsable de Sunowatt reconeix que si en alguns projectes es prioritzi la producció energètica algú pugui considerar que no són agrovoltaics sinó fotoagrícoles. “El nom no m'importa, l'important és demostrar que és possible compatibilitzar les dues activitats”, conclou.