El concepte energia agrovoltaica s'ha posat força de moda en els darrers anys, malgrat que cal buscar-ne els orígens a Alemanya fa més de quatre dècades. És un mot compost format per la unió d'agricultura i fotovoltaica. I amb una definició, segons el Departament d'Agricultura, força clara: un sistema mixt que combina en la mateixa explotació de terreny la producció agropecuària amb la generació d'electricitat a partir de la llum solar. Catalunya que, precisament es va inspirar en el cas alemany, és l'únic territori de l'Estat que ho ha regulat. Els promotors celebren que s'hagi fet aquest pas, però també recorden que és una instrucció que podria canviar en qualsevol moment.
Compatibilitzar renovables amb producció alimentària
El full de ruta per descarbonitzar Catalunya l'any 2050, la denominada Proencat, indica que les renovables necessitaran ocupar una superfície equivalent al 2,5% del país. Per alguns és molt i per altres és poc, però l'única certesa és que en determinades zones es pot produir una competència entre diversos usos, entre els quals destaca la producció alimentària.
En aquest sentit, la llei d'espais agraris classifica les terres segons la seva capacitat agrològica en una escala de l'1 al 7. En general, les renovables estan vetades en els sols de tipus 1 i 2, però el decret de 2019 obria la porta a fer-ho a partir de sistemes agrovoltaics o instal·lacions experimentals conjuntament amb centres de recerca. “Produir aliments i energia són dues necessitats evidents. Tenim el repte de respondre si és viable i compatible”, explica Luis Asin, cap del programa de Fructicultura de l'IRTA.
Va ser la direcció general d'Agricultura i Ramaderia que el juliol passat va publicar una instrucció tècnica que estableix els criteris de l'agrovoltaisme. Entre altres, obliga a mantenir l'activitat agrícola durant tot el període d'aprofitament energètic així com garantir un rendiment mínim del 60% respecte al de referència.
Des del sector fotovoltaic se celebra que Catalunya hagi estat pioner a intentar ordenar una alternativa que s'espera que germini els pròxims anys. Això sí, Salvador Salat, codelegat de la patronal Unefcat, lamenta que només sigui una instrucció penjada al web -no s'ha publicat al DOGC-, fet que genera certa inseguretat jurídica, ja que es podria canviar en qualsevol moment. De fet, legalment, l'agrovoltaica no existeix com a tal, una situació que impedeix saber exactament quants projectes s'estan desenvolupant a Catalunya, segons confirmen a Nació fonts del Departament de Territori.
La instrucció de la direcció general d'Agricultura i Ramaderia per al desenvolupament de projectes agrovoltaics estableix aquests criteris.
- En les parcel·les on s'instal·li s'ha de mantenir l'activitat agrícola durant tota la durada del projecte.
- No es permet el canvi d'ús de cultius permanents o anuals cap a usos de pastures, sigui quina sigui la configuració de la instal·lació fotovoltaica.
- Caldrà presentar un acord d'ús agrícola amb el gestor de les parcel·les agrícoles, sigui el propietari o l'arrendatari.
- S'ha de garantir que el rendiment del cultiu agrícola en la superfície total del projecte sigui com a mínim el 60% del rendiment de referència.
- No es podran dur a terme instal·lacions que puguin alterar l'estructura natural del sòl, ni l'ús de soleres de formigó, per evitar la compactació i degradació del sòl agrícola, excepte pels centres de transformació i tanques.
Agrovoltaica sobre els cultius o arran de terra
Els projectes poden ser molt diversos en funció de com s'adaptin o transformin l'activitat agrícola preexistent. Ara bé, la mateixa instrucció en determina dues categories, en funció de la posició dels panells solars.
La tipologia 1 d'agrovoltaica consisteix a situar les plaques força per sobre dels cultius a partir d'unes estructures elevades de suport. Indicades per a plantacions de fruiters -amb menor altura també per a la vinya- i són les que tenen uns costos més elevats. A l'estat francès han proliferat els darrers anys -a la Catalunya Nord n'hi ha alguns exemples tant en vinya com en perers-, gràcies al suport públic. “Sense subvencions, no surten els números”, apunta Xavi Massa, director d'operació de Km0 Energy. “Aquest model només té sentit si suposa una millora de rendiment per al cultiu, especialment en un context d'adaptació al canvi climàtic”, afegeix.
La rendibilitat és més fàcil en la tipologia 2, on els panells se situen arran de terra o a una alçada reduïda. La clau és deixar una amplada suficient perquè els tractors puguin passar-hi i es pugui mantenir l'activitat agrícola. “Crec que d'aquí a cinc anys la majoria dels projectes seran agrovoltaics per defecte”, assenyala Quim Miñano, responsable d'Energies Renovables Terra Ferma, empresa que desenvolupa un projecte a la Conca de Barberà.
La majoria d'experts consultats assenyalen que, més enllà de la tipologia d'instal·lació, cada cultiu és un món. En aquest sentit, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) hi vol jugar un paper clau. Per una banda, monitorant les dades de projectes com els impulsats per Km0 Energy a Vilagrassa (Urgell) o el d'Energies Renovables Terra Ferma a Montblanc (la Conca de Barberà) així com en la petita planta pilot que fa uns mesos van posar en funcionament a Mollerussa.
Són dues petites instal·lacions que sumen 2.800 metres quadrats i una potència de 0,16 MW. Les plaques se situen a 5,5 metres d'altura, just per sobre de pomeres de les varietats Gala i Golden. “A l'estiu poden patir l'efecte del cop de sol, provocat per un excés de temperatura i de radiació. Creiem que amb l'agrovoltaica pot desaparèixer”, apunta Luis Asin, responsable del programa de Fructicultura del centre de recerca.
Això sí, es mostra molt prudent sobre els resultats. “És molt d'hora, però creiem que pot tenir recorregut perquè les primeres hipòtesis mostren més beneficis que perjudicis”, explica en declaracions a Nació.