L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat el text inicial de l'ordenança d’aigües grises (OAG) per introduir el reaprofitament d’aquest recurs en edificis d’obra nova o grans rehabilitacions. Els casos en què la normativa preveu aquesta obligatorietat són els edificis residencials de més de 16 habitatges i els d’altres usos que consumeixin més de 730 m3 a l’any, que a la pràctica seran equipaments esportius i hotels. Queden exceptuats de l’ordenança els hospitals i altres centres sanitaris; llars i equipaments sociosanitaris; escoles bressol o els edificis que ja preveuen l’ús d’aigua regenerada.
Les aigües grises són les que es generen en dutxes i banyeres i que, amb un sistema de recollida i tractament, es poden recuperar per omplir la cisterna del vàter, el reg per degoteig o la neteja de carrers. Barcelona preveu publicar l’ordenança l’any que ve i deixarà un marge de dos anys per exigir-ne el compliment.Amb tot, la primera tinenta d’alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, ha indicat que, d’acord amb l’anàlisi econòmica que acompanya els treballs de l’ordenança, calculen que la normativa impactarà un 0,41% en el cost d’un habitatge nou mitjà i entre un 0,36% i un 0,73% en el cas dels hotels. La responsable municipal ha posat èmfasi que es tracta de “valors força inferiors a l’1%”.
Estalvi d’un terç de l’aigua potable a les cases
Els estudis apunten que el sistema de reaprofitament d’aigües grises permet estalviar un 33% d’aigua potable a les llars, fins a 185 euros anuals. A més, el consistori calcula que l’ordenança permetrà estalviar uns 136.000 m3 d’aigua potable cada any a la ciutat, el que equivaldria a 54 piscines olímpiques o més de 9 milions de galledes.
El consistori reivindica que, amb aquesta normativa, Barcelona avança per ser una “ciutat resilient” davant l’emergència climàtica i situacions de sequera i que fa un “pas endavant per desplegar al màxim la competència municipal per reduir, amb l’ampliació de recursos hídrics alternatius, el consum d’aigua potable”.
Horitzó, 2027
El text inicial que ara s’ha aprovat incorpora les aportacions que s’han fet a través d’un procés participatiu durant la primavera i en què van participar 570 persones, amb 155 propostes, de les quals el 85% s’han incorporat a la normativa, indiquen des del consistori.
Ara s’obre un termini d’al·legacions i es debatrà a la Comissió d’Ecologia i Urbanisme. Després s’haurà d’aprovar al plenari i publicar-se de forma oficial, ja a principis de l’any que ve, segons preveuen. Aleshores s’obrirà un període de dos anys en què encara no s’exigirà implementar el sistema de reaprofitament. “Ho fem per seguretat jurídica, perquè els projectes que s’estiguin tramitant en aquest moment no hagin de fer marxa enrere per incorporar aquesta previsió”, ha puntualitzat la socialista.
Bonet espera rebre el suport dels grups de l’oposició per tirar endavant l’ordenança i de fet la regidora d’ERC Eva Baró ha reivindicat que la normativa sorgeix d’una proposició que els republicans van portar a la comissió perquè el govern municipal impulsés el reaprofitament d’aigües grises.
L'exemple de Sant Cugat
La normativa que Barcelona vol implementar ja està en funcionament a Sant Cugat des de fa dues dècades. Així, la ciutat del Vallès Occidental és un bon exemple en matèria de reaprofitament de les aigües grises. El 2022, el municipi va aconseguir passar d'un consum de 197 litres per habitant i dia a 123, gràcies a aquests sistemes instal·lats a uns 400 edificis del municipi.
