Salvador Illa pronuncia aquest dijous una conferència al Círculo de Bellas Artes de Madrid. Hi explicarà el seu pla perquè Catalunya lideri Espanya en la nova etapa amb els socialistes a la Generalitat i després del procés. Catalunya, diu Illa sovint, no vol marxar d'Espanya, sinó que es vol implicar en la construcció d'un Estat "plural i divers". I per fer-ho, el president exposarà al cor del Madrid DF la proposta de "prosperitat compartida", un model socialdemòcrata que més enllà d'enfortir l'economia catalana pretén contraposar-se a la línia d'Isabel Díaz Ayuso i erigir-se en puntal del govern de Pedro Sánchez.
La conferència serà davant d'empresaris i agents econòmics. Serà similar a la que ja va fer a Barcelona al gener -va anunciar inversions de rècord en diversos àmbits estratègics- i a Brussel·les el febrer -centrada més a reforçar el projecte europeu. A Madrid, el president potenciarà el missatge de "no tenir por" de les propostes catalanes, cap de més important -i irritant per a molts dirigents autonòmics- que la reforma del finançament, que es continua treballant amb hermetisme i que s'haurà de formalitzar en una comissió bilateral abans de l'estiu.
Entre els assistents també hi haurà una àmplia representació del govern espanyol. Concretament, hi seran la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero; la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen; el ministre de la Presidència, Félix Bolaños; el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres; el ministre d'Indústria, Jordi Hereu; la ministra d'Inclusió, Elma Saiz, i la ministra d'Igualtat, Ana Redondo.
El context no és senzill, perquè arriba en plena polèmica per l'últim acord del PSOE amb Junts pel repartiment de menors no acompanyats, i que hauria de permetre que Catalunya assumís menys migrants. Les comunitats del PP, liderades pel Madrid d'Ayuso, ja han rebutjat aquest pacte i, de fet, la presidenta madrilenya ha anunciat que l'impugnarà a Europa. A això s'hi suma el malestar per la delegació de les competències en immigració, que tot just ara comença la tramitació al Congrés o la condonació del deute autonòmic. Pel PP, Espanya es trenca; la conferència d'Illa confirmarà que és tot el contrari. Amb els socialistes, Catalunya es queda.
El pla del Govern contempla 200 mesures i una mobilització de 18.500 milions d'euros, dels quals 13.700 seran de la Generalitat i 4.800 a través de crèdits de l'Institut Català de Finances. Els àmbits prioritaris són el progrés econòmic, amb la millora de la productivitat i la resiliència del mercat de treball; la igualtat d'oportunitats; la transició ecològica i la descarbonització; la vertebració territorial; i el desenvolupament dels grans consensos i la col·laboració publicoprivada. L'horitzó per assolir el lideratge econòmic de l'Estat i superar Madrid és d'un màxim de 10 anys, però el repte d'Illa és aconseguir-ho en la meitat de temps i fer que aquest creixement es noti a les butxaques dels ciutadans, no només d'una minoria. Una contraposició clara al model d'Ayuso.
Contrapès a Ayuso
Madrid ha estat un contrapoder històric de la Moncloa, governi qui governi. Va passar amb Esperanza Aguirre i Mariano Rajoy, però s'ha consolidat amb Ayuso i Sánchez. El PP de Madrid té unes característiques pròpies, multiplicades per l'accés que té al poder -polític, econòmic, mediàtic- de l'Estat. Ayuso governa còmodament la Comunitat de Madrid mentre fa oposició a Sánchez, no només política, també ideològica. L'efecte capitalitat i una política de rebaixes fiscals ajuda a captar riquesa, en detriment de les comunitats veïnes, i alhora contribueix a un discurs victimista de la presidenta madrilenya davant les polítiques de Sánchez.
Illa pretén erigir-se en contrapunt d'aquest model. La "prosperitat compartida" que proclama també inclou més impostos a qui més té. El president, en aquest sentit, es manté ferm davant l'empresariat -en general, satisfet amb l'arribada del PSC a la Generalitat- que li reclama abaixar les taxes. A la conferència defensarà aquest model de fiscalitat justa i serveis públics forts davant de l'"acumulació insolidària" de territoris com Madrid, que si bé és una comunitat rica, aquest creixement no ajuda a reduir desigualtats. Al Govern, noms de pes com el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, no dissimulen quan es tracta de criticar la presidenta madrilenya. Fa unes setmanes la va titllar d'"insolidària".
Puntal de Sánchez
El contrapunt a Ayuso i la lleialtat a la Moncloa són dues cares de la mateixa moneda. El model que desgranarà Illa a Madrid té com a peça fonamental la coordinació i col·laboració institucional amb el govern espanyol. En un moment de fragilitat parlamentària -Sánchez no aconsegueix articular la majoria de la investidura- i debilitat territorial amb bona part de les comunitats governades pel PP, Catalunya actua com a contrapès i mira d'aportar tranquil·litat en un context de polarització, visible especialment a Madrid. Illa vol, en certa manera, exportar l'oasi català a la resta de l'Estat.
La bona sintonia entre el president català i l'espanyol és absoluta, i tant el PSC com el PSOE tenen clar que el "diàleg" i la serenor tindrà més bons resultats que el "soroll" dels últims anys. Aquesta bona relació -escenificada en les reunions i els acords assolits a les comissions bilaterals del febrer- serà imprescindible per tirar endavant algunes de les línies prioritàries de la legislatura, com ara el finançament singular, eltraspàs de Rodalies o l'execució de les inversions. D'això en dependrà, en bona part, l'èxit del pla econòmic de Catalunya que s'exposarà a Madrid, però també el futur d'Illa a la Generalitat i el de Sánchez a la Moncloa.
Madrid