"Ens posen impostos per impedir el nostre creixement. El que passa amb Rodalies, amb els metges... Intenten que la vida aquí sigui molt complicada, invivible. Som els més perjudicats, nosaltres som els que ho paguem tot, com sempre". Podria ser l'argument d'algun dirigent independentista, però són paraules de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que aquesta setmana ha plantat Pedro Sánchez en la reunió prevista a la Moncloa per parlar del finançament. Un pas més en l'escalada de tensió institucional entre el govern madrileny i la Moncloa.
La contraposició més clara és a Catalunya. "Formem part d'Espanya i de la Unió Europea, i participarem activament en la defensa del model d'Espanya. No marxem, ens quedem, perquè som part d'Espanya i volem participar de la construcció d'Espanya", va dir ara fa uns dies el president de la Generalitat,Salvador Illa, en la línia de recuperar la normalitat institucional que sempre conjuguen els socialistes. Després de la dècada del procés, els rols han canviat de manera radical entre els dos principals territoris de l'Estat. Any 2024: Catalunya es queda; Madrid se'n va?
"És una paradoxa curiosa: mentre a Catalunya s'ha desactivat el procés, la política ha baixat d'intensitat i el nou Govern acosta posicions, a Madrid passa el contrari", apunta el doctor en Ciència Política Pablo Simón, en declaracions a Nació. En els dos mesos que fa que Illa és a la Generalitat, ha normalitzat les relacions amb el govern espanyol, el poder judicial i la Casa Reial després dels anys de governs independentistes. En canvi, les relacions entre la Moncloa i la Casa de Correus estan trencades, amb retrets constants -que arriben ja al terreny personal- i una Ayuso que es presenta com a líder de la dreta i cap de l'oposició de facto a Sánchez.
És una manera, sosté el catedràtic de Ciència Política Ignacio Sánchez-Cuenca, de presentar-se davant la ciutadania espanyola, però també dins del PP, com qui millor pot defensar els suposats interessos d'Espanya. Malgrat que hi poden haver certs paral·lelismes entre el que passava a Catalunya durant el procés i alguns dels arguments que utilitza ara Ayuso, Sánchez-Cuenca ho emmarca en un intent del govern de Madrid per guanyar vots i desgastar Sánchez. "Madrid no se'n va; és una estratègia política", argumenta.
Madrid, contrapoder històric a la Moncloa (i al PP)
No és una novetat que la Comunitat de Madrid actuï com a contrapoder del govern espanyol i també internament, com un vers lliure dins del mateix PP. Va passar amb Esperanza Aguirre i Mariano Rajoy, i s'ha consolidat amb Ayuso com a rostre de l'oposició a Sánchez i també al líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo. S'hi suma, també, que el PP de Madrid té unes característiques pròpies, que el diferencien d'altres territoris. "És un PP molt ideologitzat, neoconservador, amb molt accés als ressorts del poder polític, econòmic i mediàtic", explica Simón.
El PP d'Ayuso segueix una "estratègia autònoma", sense "una visió de conjunt". Això explica l'episodi d'aquesta setmana, en què Ayuso ha plantat Sánchez a la reunió que s'havia de fer a la Moncloa, en el marc de les trobades amb presidents autonòmics per parlar del finançament singular. El dia 22 de novembre serà el torn d'Illa, que sí que hi anirà. La decisió de la presidenta de Madrid lamina de nou l'autoritat de Feijóo i es desmarca de la resta de barons del PP. En públic, el líder del PP no ha volgut provocar una crisi, malgrat que el portaveu popular, Borja Sémper, va suggerir que ell "hi hauria anat".
Un conflicte que va bé a tothom
La distància entre Feijóo i Ayuso és clara. Per evitar una nova disputa interna, el recurs del PP és l'atac al govern espanyol pels pactes amb els independentistes i amb EH Bildu, pel finançament de Catalunya i per la corrupció que esquitxa l'exministre José Luis Ábalos. Els populars han sortit en bloc contra Sánchez pel cas Koldo i per la imputació del fiscal general de l'Estat per la suposada filtració d'informació sobre, precisament, la parella d'Ayuso. "El PP de Madrid ha trobat el còctel perfecte per a la hipermobilització del nacionalisme espanyol; ja passava abans, però amb les característiques del govern d'ara es veu exacerbat", argumenta Simón.
L'intercanvi de retrets aquestes darreres setmanes ha traspassat la frontera política i ha entrat de ple en l'àmbit personal. El govern espanyol apunta a la parella de la presidenta de Madrid, que s'hi torna amb acusacions contra la parella de Sánchez. Això ha fet que les posicions estiguin especialment enquistades, però alhora serveix al PSOE per cohesionar la seva majoria. Al govern de coalició espanyol li va bé confrontar amb el PP dur d'Ayuso i l'anomenada "màquina del fang" i als populars també els va bé esgrimir els "enemics d'Espanya" per mobilitzar el nacionalisme espanyol, també per evitar parlar del projecte de país o de la gestió de la Comunitat de Madrid.
Enmig dels lideratges de Sánchez i Ayuso, que aposten per la "hipermobilització" dels seus electorats, el politòleg Nacho Corredor hi situa Illa, que aporta una "dinàmica diferent" a la política espanyola. "Ayuso respon al moment d'excitació que viu Espanya i Illa al moment de tranquil·litat que necessita Catalunya", sosté Corredor, ben connectat amb el socialisme català i espanyol. L'estratègia política d'Illa, basada en la desinflamació de la política, intenta crear espais de trobada entre persones que pensen diferent, obviant el context de conflicte. "Això s'explica amb l'exercici de contorsionisme polític de visitar el rei d'Espanya i rebre el president Pujol en només 24 hores", apunta.
No es parla dels "problemes reals dels madrilenys"
Madrid és una comunitat rica -l'efecte capitalitat i una política de rebaixes fiscals ajuda a captar riquesa contribueix a la creació del Gran Madrid en detriment de les comunitats veïnes- i això ho aprofita Ayuso per entonar un discurs victimista i denunciar una suposada "madrilenyofòbia", dirigida contra el govern espanyol per no permetre a la capital explotar totes les seves possibilitats. Sánchez-Cuenca ho limita al pla retòric. "No crec que hi hagi un malestar real per part dels madrilenys per un maltractament de l'Estat, com sí que ha passat a Catalunya", sosté el catedràtic.
El moment actual apunta a una altra paradoxa. A Madrid, argumenta Simón, no existeix la "política madrilenya", sinó que només es parla d'Espanya. Com quan a Catalunya els partits unionistes denunciaven que no es parlava dels "problemes reals dels catalans", a Madrid es parla molt de Sánchez però poc dels "problemes reals dels madrilenys". "Per evitar parlar de la responsabilitat en la gestió, es parla de Sánchez; el nacionalisme espanyol és una escapatòria per evitar assumir responsabilitats si Madrid no va bé", sosté el professor. Si la sanitat pública no va bé, és culpa de la Moncloa, malgrat que les competències les té Madrid.
Això pot recordar als moments àlgids del procés. Corredor apunta que Ayuso i els polítics independentistes basen la seva política en "la identitat i la necessitat d'evitar la destrucció de la nació". Illa, explica, se situa en unes altres coordenades, centrades en "construir nous consensos". "El que ha passat amb Illa, ha de ser l'avantsala del que necessita Espanya", sosté. Una política espanyola en què s'opti per la "lògica de reconstruir", però que difícilment arribarà amb lideratges tan polaritzadors com el d'Ayuso o fins i tot Sánchez.
La construcció del "gran Madrid"
Com veuen el conflicte entre Sánchez i Ayuso els diputats independentistes a Madrid? L'escriptor i periodista, i actualment diputat d'ERC, Francesc-Marc Álvaro, sosté que mentre Illa representa la "calma", Ayuso "polaritza", i busca erigir-se en la líder de la dreta, al marge de Feijóo i dels barons autonòmics del PP. "Madrid és Madrid, amb dinàmiques molt pròpies", apunta, amb la presència d'alts funcionaris, llatinoamericans molt escorats a la dreta, grups religiosos o alts empresaris. Això diferencia Madrid de la resta de territoris, encara que també hi governi el PP.
El distanciament entre Madrid i la Moncloa no presenta símptomes de revertir-se. L'acostament de Catalunya a Espanya, anirà a més? "Illa es pot fer moltes fotos amb el rei, però això no canviarà que hi ha una part de la societat catalana que està en contra de la monarquia", sosté Álvaro. "Illa no té totes les palanques per incardinar Catalunya dins d'Espanya, perquè hi ha dinàmiques, inèrcies i memòria que superen els governs", afegeix. Per al diputat, el distanciament de Madrid amb el govern espanyol no és pas un "procés", sinó més aviat l'intent d'Ayuso de "culminar la construcció del Gran Madrid", encara que sigui "d'esquena a Espanya".
No es pot parlar d'un risc de ruptura -Sánchez-Cuenca recorda les fortes relacions i fluxos de població entre Madrid i les comunitats veïnes-, però Simón sí que admet que la figura d'Ayuso contribueix a crear una certa irritació, des de l'esquerra, cap a un Madrid cada cop més vinculat amb la dirigent popular. El senador de Junts Eduard Pujol, la ruptura entre PP i PSOE no és tan profunda com pot semblar en ple pols entre Sánchez i Ayuso. Per això, no descarta tornar, més tard o més d'hora, als rols habituals dels anys del procés: "Per la seva obstinació, tornarem al punt on érem".