El Congrés dels Diputats va inaugurar ahir la comissió d'investigació sobre els atemptats gihadistes del 17-A a Catalunya. Va ser la primera sessió de compareixences i va ser el torn de l'exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán, que va negar que l'imam de Ripoll fos un dels confidents del servei secret. Res de nou i no en traurem l'aigua clara fins que el govern espanyol faci realitat el seu compromís de desclassificar els informes dels serveis secrets.
Aquesta comissió se suma a la de l'Operació Catalunya, que va integrar la del cas Pegasus i que ha servit per constatar que els aparells de l'Estat van fer guerra bruta contra l'independentisme. No ens està aportant res de nou, però ens ajuda a refrescar la memòria.
I mentre al Congrés les dues comissions, pactades amb Junts i ERC respectivament, avancen i intenten posar el focus en les irregularitats, a l'Audiència Nacional l'excap d'informació de la policia espanyola, Germán Rodríguez Castiñeira, donava una informació rellevant. Explicava que els seus superiors, en aquest cas l'excap de la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) de la Policia, Enrique García Castaño, li va demanar que investigués de forma prospectiva i només amb objectius polítics els 69 diputats que aleshores tenia Podem. Una informació que, com el cas Pegasus o moltes altres maniobres, provocaria un autèntic escàndol a qualsevol país democràtic i faria rodar caps.
Però el fet és que no ha passat res. La Justícia, controlada per la dreta, investiga amb poca convicció i cap ministre de l'Interior o comandament policial ha pagat pels seus delictes. Ningú ha assumit responsabilitats polítiques per res. El missatge que envien l'Estat i els seus aparells és que la policia, els jutges o els funcionaris públics de qualsevol mena poden perseguir "enemics de la pàtria", siguin independentistes o dirigents de l'esquerra alternativa, i que això no té cap conseqüència, queda impune.
A cada escàndol, els partits independentistes i d'esquerres s'han queixat i el govern del PSOE i Sumar ho ha recepcionat prometent regeneració democràtica. Casos com l'espionatge de Pegasus han protagonitzat fins i tot documentals internacionals com el de Ronan Farrow. Però continuem sense canvis en el funcionament de les forces de seguretat de l'Estat i de la Justícia. Tampoc hi ha canvis legals en lleis com la del Poder Judicial, de secrets oficials o dels cossos de seguretat.
Felipe González va arribar el 1982 a la presidència del govern espanyol i, amb l'argument que calia evitar fractures i sacsejades i centrar-se a entrar a Europa i en el benestar, va acabar la transició i frenar en sec el procés democratitzador d'Espanya, que havia anat avançant amb alts i baixos. És 2024 i ni s'ha resolt ni hi ha cap intenció de fer-ho. Les comissions d'investigació i les seves conclusions haurien de servir per fer-hi alguna cosa i enfortir la democràcia i l'estat de dret.
Tots contra Junqueras i un dubte en l'aire: així ha estat el debat dels candidats a presidir ERC; per Oriol March i Carme Rocamora.
L'aposta «realista» de la Generalitat per atendre la crisi de l'habitatge: regular i construir més; per Bernat Surroca.
Què significa l'alto el foc (precari) entre Israel i Hezbollah al Líban?; per Pep Martí.
Catalunya es consolida a la guia Michelin amb nou noves estrelles; per Irene Montagut.
Futbolítica: Catòlic, bretó i portuari: així és l'Stade de Brest; per Ramon Usall.
El passadís
S'acosta Nadal i és temps de gales, premis i reconeixements. D'entre tots avui em fixaré en un que ve de Madrid, que us serà una cara molt familiar i que trobo que és merescut. El Congrés dels Diputats va guardonar ahir amb el Premi Josefina Carabias el periodista cambrilenc Josep Capella. Durant anys ha estat el delegat de TV3 a Madrid i la seva cara més identificable de la crònica política. Capella també ha passat per la corresponsalia de la cadena pública a París, per Catalunya Ràdio i pel diari Avui i, malgrat que està instal·lat a la capital espanyola, es manté actiu en iniciatives locals del seu poble.
És un reconeixement a una llarga trajectòria periodística i el jurat destaca que es reconeix la seva contribució a la democràcia i la pluralitat informativa. Hi afegiria que també té una acreditada capacitat d'acollir els periodistes catalans que aterren a Madrid i una envejable capacitat analítica. El premi honora una de les primeres dones que es va dedicar al periodisme polític a l'Estat i, a banda de Capella, l'han rebut Lucía Méndez, Fernando Garea, Carmen del Riego o María Antonia López. Enhorabona, Pep!
Vist i llegit
El debat sobre l'habitatge ha guanyat centralitat. Les dades, les dificultats de moltes famílies, i la constatació que l'equilibri entre el dret bàsic i el bé especulatiu ha saltat pels aires fa cada cop més difícil no defensar que cal un canvi de fons, una sacsejada. Josep Martí Blanch és un articulista brillant i que té un punt diguem-ne que iconoclasta. És obertament liberal (tal vegada de dretes, però això ja ho deixo al gust del lector i al seu) però ahir, en un article a El Confidencial, concedia que cal intervenir d'alguna manera el mercat i feia un exercici d'empatia malgrat la distància amb el fons i les formes del Sindicat de Llogateres i d'altres entitats d'habitatge.
Les solucions, apuntava, no poden ser cosmètiques. "Pot ser que, igual que en el seu dia vam entendre que podia existir un mercat lliure de la salut i l'educació, però que era fonamental l'existència d'un paraigua públic que garantís l'accés a aquests dos béns, és hora ja d'estendre aquesta mirada també a l'habitatge i obrir-nos a solucions més ambicioses que fins ara ni ens atrevíem a contemplar", escrivia el periodista ebrenc.
El nom propi
El protagonista del dia és un llibre, en aquest cas un diccionari, per bé que la majoria de nosaltres ja només consultem en l'edició en línia. Es tracta del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el DIEC, que és el normatiu i de referència de la llengua catalana. La primera versió es va publicar els anys 30 i la vigent el 1995, i s'ha anat actualitzant cada any des d'aleshores. Avui la secció filològica de l'IEC presenta les noves paraules que s'hi inclouran, bé perquè s'han normalitzat entre els parlants o perquè són neologismes. Betlem, botulisme, donassa, gentrificació, embolicat, embullat, gentrificar, reelaboració, reelaborar, sordceguesa, tarat i sordcec són les paraules que es van incorporar l'any passat, a més a més de diverses expressions o ampliacions de significat. Fa uns mesos ja es van incorporar, entre d'altres, les paraules aerolínia, càtering, fotoperiodista, kebab, pàdel, sobrepès, tempura i xistorra. Els diccionaris són una eina bàsica per als obrers de la llengua i també per als parlants, i és necessari que siguin organismes vius.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.