Després de setmanes d'intenses negociacions, Israel i Hezbollah han arribat a un acord (tan precari com es vulgui) per a un alto el foc al Líban. Aquest dimarts, el govern de Benjamin Netanyahu ha donat llum verda al cessament de les hostilitats durant 60 dies. Es posa així fi a l'operació iniciada l'1 d'octubre passat, quan l'exèrcit israelià va envair el Líban i va travessar l'anomenada línia blava que fa de frontera incerta entre tots dos països.
L'ofensiva de Tel Aviv contra el Líban, amb bombardejos intensos sobre Beirut i altres ciutats, formava part d'una operació contra la milícia xiïta Hezbollah, que va incrementar els seus llançaments de drons contra Israel després que la guerra tornés a Gaza, amb l'atac de Hamàs contra Israel del 7 d'octubre del 2023. Aquestes són algunes de les claus d'un alto el foc que podria rebaixar el conflicte a la regió.
Un acord indirecte entre Tel Aviv i Hezbollah
El paper de la diplomàcia nord-americana -i de la francesa- ha estat determinant en les converses, en què el govern de Netanyahu ha entaulat converses amb la milícia xiïta de manera indirecta, a través del president del Parlament libanès, Nabih Berri. L'alto el foc preveu el cessament de les hostilitats durant 60 dies, però la comunitat internacional confia que es pugui consolidar. Durant aquest termini, Hezbollah es compromet a replegar-se més amunt del riu Litani, a 30 quilòmetres de la frontera. Israel també recularà i la franja sud del país serà ocupada per tropes de l'exèrcit libanès.
Tel Aviv es reserva el dret a atacar
Netanyahu ha deixat clar que l'alto el foc s'interromprà immediatament si es produeix un nou atac per part dels milicians xiïtes sobre territori israelià o si s'observen moviments hostils de Hezbollah. Tel Aviv ha deixat clar que vigilarà possibles nous enviaments d'armes de l'Iran a la milícia a través de Síria.
Un comitè internacional amb Estats Units i França
Israel no confia en les Nacions Unides ni tampoc en la FINUL, la força militar d'intermediació que l'ONU té al sud del Líban. Per això ha exigit que un comitè internacional de països faci d'àrbitre sobre el terreny. Ningú discuteix que seran els Estats Units els qui exerceixin el lideratge d'aquest comitè. França, antiga potència colonial, també hi serà i el protagonisme d'Emmanuel Macron en aquesta crisi ha estat important, malgrat que les relacions entre Netanyahu i l'Elisi són pèssimes. Alemanya i el Regne Unit també participaran del comitè.
El factor Trump
L'alto el foc a la regió, fos a Gaza o al Líban, ha estat anunciat en diverses ocasions per Washington els darrers mesos. Hi havia un enorme interès a l'Administració Biden per anunciar un acord abans de les eleccions. Només ha estat possible després de la victòria de Donald Trump, saludada amb satisfacció pel primer ministre israelià. Ara, el govern ultraconservador que lidera el cap del Likud pot oferir a Trump un inici de desescalada en el conflicte. Malgrat que Gaza continua sota el foc.
L'extrema dreta, en contra
Tot i que Israel ha tornat a demostrar que és l'actor més poderós de la regió, no tothom a Israel està satisfet per l'alto el foc. Els aliats d'extrema dreta de Netanyahu han criticat l'entesa. El ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, l'ha qualificat d'"oportunitat perduda". En un moment en què Hezbollah està a la defensiva, l'extrema dreta volia la seva anihilació.
L'objectiu regional de Netanyahu i les pors de Riad
L'objectiu del govern israelià és reconstruir la regió sobre un nou full de ruta que deixi l'Iran gairebé fora de combat i Hamàs sota terra. Però per damunt de tot, Netanyahu vol tancar un pacte estratègic amb l'Aràbia Saudita, que impliqués el reconeixement d'Israel per Riad. Seria la culminació de tot una política que es va plasmar en els Acords d'Abraham dels temps de Trump. Els atacs de Hamàs del 2023 ho van impedir. Però ara la situació ha canviat.
El príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, acarona aquest somni. Però serà difícil sense un estat palestí, fixat com a línia vermella per Riad. L'historiador Adrià Fortet ho explicava molt bé fa unes setmanes, tot apuntant que Netanyahu s'hi avindria. Salman vol i dol i viu en un temor gens intangible ("acabar com Sadat", el líder egipci que va fer la pau i morí assassinat). Aviat sabrem si l'horitzó s'obre o aquest alto el foc és tan sols un parèntesi al bressol dels fills d'Abraham.