L’assassinat de l’activista d’extrema dreta Charlie Kirk al campus de la Universitat d’Utah ha trasbalsat la política nord-americana, alhora que ha tingut impacte en el nostre entorn. Kirk era una figura destacada de l’univers MAGA, el moviment aixecat per l’actual president, Donald Trump. Els analistes han destacat el seu paper decisiu per estendre l’onada trumpiana entre joves universitaris a través de la plataforma Turning Point USA (Moment Crucial). La policia ha detingut un sospitós, de qui encara no se’n sap res. Però ningú nega el component polític del crim.
En un país on el dret d’armes està consagrat en la Constitució (Kirk n'era un abrandat defensor) la violència forma part del paisatge, amb nombrosos casos de massacres en escoles i campus. Però des de la irrupció de Trump, ha reaparegut la violència política, que sol fer-se presents en moments de gran fractura interna i de fallida del sistema democràtic. Els portaveus de MAGA volen aprofitar ara l’assassinat per escometre contra els seus rivals d’“extrema esquerra”. També aquí els trets d’Utah han ressonat. El secretari general, Miguel Tellado, s’ha preguntat què passaria si un ultra matés un activista d’esquerres. Com si això no hagués passat mai. I ha al·ludit a un suposat “silenci” davant el crim que només existeix en la seva imaginació:
Abro debate:
¿Qué pasaría en España si una persona de ultraderecha asesinara a tiros a un activista de izquierdas? ¿Qué pasaría si un ciudadano español de piel blanca asesinara a una mujer de procedencia extranjera y otro color de piel?
El silencio ante la barbarie es lo que…
— Miguel Tellado (@Mtelladof) September 11, 2025
En una dreta espanyola tan impregnada de trumpisme, els trets contra Kirk han servit per intentar treure rèdit del fet. El líder de Vox, Santiago Abascal, va escriure a les xarxes: "Una altra vegada la violència dels de sempre". A Catalunya, la líder d'Aliança Catalana s'ha afegit al dol amb un missatge que converteix Kirk en "símbol del lliurepensament i la democràcia".
Dir el què penses et pot costar la vida i no dir-ho et fa ostatge dels totalitaris.
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) September 11, 2025
El seu rostre, avui, simbolitza el lliurepensament i la democràcia.
A.C.S. pic.twitter.com/YAEROsxJDz
El sector ultracatòlic, alineat amb Kirk
L'activista trumpià no era pas catòlic, sinó evangelista. Però aquests matisos ja diuen poca cosa a hores d'ara. Exponent de l'ala més fonamentalista del protestantisme nord-americà, Kirk parlava molt de Déu i considerava l'avortament pitjor que l'Holocaust. A banda d'aplaudir les deportacions massives i no condemnar les agressions -i fins i tot els assassinats- de polítics demòcrates. Tot un bisbe com José Ignacio Munilla, d'Oriola-Alacant, ha recordat un tuit de Kirk de fa uns dies on deia que "Jesús va derrotar la mort perquè tu poguessis viure".
Des del nucli de sacerdots arxiconservadors de l'Església catalana, Pablo Pich, molt actiu a les xarxes, també s'ha pronunciat:
Que Dios te acoja en Su Reino https://t.co/bt7f7Yak42
— Padre Pablo (God's fan account) (@PadrePich) September 10, 2025
L’assalt al Capitoli, un abans i un després
L’actual onada de violència es va iniciar el 6 de gener del 2020 amb l’assalt al Capitoli dels partidaris de Trump. Després hi ha hagut un seguit d’atemptats provinents d’extremistes de dretes. Com l’assalt a la casa de líders demòcrates com Nancy Pelosi (es va ferir greument el seu marit) o els governadors de Pensilvània, Josh Shapiro, i de Michigan, Gretchen Whitmer, que no van ser ferits. El juny passat li va tocar el torn a la diputada demòcrata de Minnesota Melissa Hortman, i al seu marit.
El 14 de juliol del 2024, en el moment determinant de les presidencials, un franctirador de 20 anys, Thomas Matthews Crooks, va engegar diversos trets con un Trump que estava donar un míting en un espai a l’aire lliure a Pensilvània. Només li va provocar una petita ferida a l’orella i Crooks va ser abatut d’immediat. Havia deixat un missatge on posava “Odio els republicans”. Ja fa temps que als Estats Units hi ha el temor a una nova onada de violència que transporti als anys 60. En aquell moment, la polarització era extrema, amb una societat agitada pel moviment en favor dels drets civils que era rebutjat als estats del sud. La guerra del Vietnam també fracturar el país. Un clima tòxic.
L’advertiment de Gregory Payne: “Això em recorda el 1968”
El març del 2024, Nació va entrevistar Gregory Payne, cap dels Estudis de Comunicació de l’Emerson College de Boston. De manera gairebé profètica, va assenyalar que el país es dirigia a un punt de violència extrema: “Això em recorda el 1968”. La campanya d’aquell any va estar tacada de sang. Feia cinc anys que, a Dallas, el president John F. Kennedy havia estat mort a trets. Un magnicidi encara per aclarir. Malgrat això, el seu germà, el candidat Robert Kennedy, es va presentar a les eleccions del 1968 amb la protecció d’un sol agent, un amic seu exmembre de l’FBI.
Aleshores, el servei secret encara no protegia els candidats fins al darrer tram de la campanya. Quan sortia de la celebració de la victòria a Califòrnia a l’Hotel Ambassador de Los Angeles, enmig d’una multitud, va travessar la cuina per tallar el recorregut. Fou mort a trets pel palestí Sirhan B. Sirhan. Era el 6 de juny. Només dos mesos abans, havia estat assassinat el líder dels drets civils, Martin Luther King, per un ultra negre. Tres anys abans, van assassinar Malcolm X, exponent del moviment negre radical que no condemnava la violència.
La política nord-americana cada cop és més política interior en molts països europeus. També a l'estat espanyol, on Vox especialment per la seva connexió amb MAGA, però també el PP mimetitza l'estil d'insults i bel·ligerància de la dreta dura trumpiana. I amb un Alberto Núñez Feijóo obsedit a no perdre terreny davant Vox, això implica també fer seus els seus missatges d'odi.
