L'aposta «realista» de la Generalitat per atendre la crisi de l'habitatge: regular i construir més

El Govern, que es fixa com a objectiu assolir el 15% d'habitatge públic, anuncia l'activació de cinc grups de treball per "parlar amb tothom" sobre la crisi habitacional després de la manifestació per abaixar els lloguers

Manifestació pel dret a l'habitatge dissabte a Barcelona
Manifestació pel dret a l'habitatge dissabte a Barcelona | Frederic Esteve
26 de novembre de 2024, 13:36
Actualitzat: 15:07h

La manifestació de dissabte pel dret a l'habitatge va omplir el centre de Barcelona per exigir una rebaixa dels lloguers, disparats els últims anys sobretot a la capital catalana. La pilota és ara sobre la teulada de les institucions, especialment el Govern que lidera Salvador Illa, i que hi ha de donar resposta. L'habitatge és una de les prioritats de l'executiu i la recepta passa, a grans trets, per regular preus del lloguer -també dels de temporada queden fora de la llei- i construir més pisos, fins a 50.000 l'any 2030, amb una inversió de 1.100 milions d'euros anuals fins al final de la legislatura. "No amagarem el cap sota l'ala", va dir Illa diumenge, en l'acte d'homenatge a Ernest Lluch.

El president no defuig el "lideratge" per mirar de resoldre la crisi de l'habitatge, però vol fer-ho des del "realisme", perquè "ningú té varetes màgiques". La resposta socialista al creixement dels preus del lloguer, que té com a conseqüència l'expulsió de veïns de Barcelona o d'aquelles zones més tensionades, passa per escoltar tots els actors. El Sindicat de Llogateres, sí; però també la resta de representants de la societat civil. El Govern no estarà al costat d'una hipotètica vaga de lloguers, però sí que ha promès "ambició" i comptar, també, amb els agents immobiliaris.

En la reunió d'aquest dimarts, el consell executiu ha valorat precisament la manifestació pel dret a l'habitatge, i la portaveu, Sílvia Paneque, ha insistit en el "compromís" per trobar solucions i fer polítiques que resolguin l'increment dels preus dels pisos. "És una de les principals preocupacions dels catalans i, per tant, és una preocupació i ocupació del Govern", ha dit. Mentre els comuns pressionen per "anar més enllà" de les mesures adoptades, la consellera Paneque recepta ambició, realisme, regulació i construcció.

Regulació de lloguers i més habitatge públic

Què pot fer el Govern? Catalunya pot aprovar un règim sancionador i un cos d'inspectors que vigilin els contractes temporals que se salten la llei, i això s'està negociant amb els comuns. El govern espanyol també pot regular el lloguer temporal i es crearà un registre de cara al gener de l'any vinent per detectar els lloguers habituals que es desvien cap a altres fórmules no regulades. El problema de fons, segons l'executiu, és que no s'han fet polítiques d'habitatge públic per donar resposta a l'augment demogràfic. "Hem de fer aquest camí", ha afirmat.

Més enllà de la regulació, que les primeres dades diuen que funciona, el Govern també vol ampliar el parc d'habitatge públic de l'actual 2% fins al 15% en els propers 20 anys. "Aquest és el problema de fons", ha dit Paneque. No serà senzill ni ràpid. La primera convocatòria serà el febrer de 2025 però per ara la resposta dels ajuntaments és "positiva". "Hi ha inquietud per mobilitzar habitatge a Catalunya", ha dit la portaveu. Ampliar el parc públic és una prioritat i amb el 15%, asseguren des de Govern, es pot assegurar habitatge assequible a Catalunya. 

Més construcció a Barcelona

A Barcelona, l'entesa a banda i banda de Sant Jaume ha facilitat un acord també per millorar la situació de l'habitatge. Les mesures es distribueixen en tres àmbits. El primer, el compromís de la Generalitat d'aportar 88 milions d'euros per al finançament de la construcció per part d'Incasòl de 637 habitatges, en el marc del conveni que es va signar el 15 de gener d'enguany, encara sota la presidència de Pere Aragonès, d'11 solars de l'Ajuntament a la Generalitat. 

En segon lloc, la Generalitat es compromet a comprar les quatre finques van ser objecte de subhasta per part de l'Hospital Clínic, ubicades a la Gran Via, el carrer Sardenya, el passatge Prunera i el carrer Vallhonrat. Per últim, ambdues administracions han acordat la signatura d'un conveni, en el termini de tres mesos, per cofinançar -amb una aportació del Govern de 22 milions d'euros- la construcció de 1.151 habitatges assequibles a la ciutat entre 2025 i 2027. En total, 110 milions d'euros per construir gairebé 2.800 pisos.

Cinc grups de treball per parlar "amb tothom"

Paneque ha anunciat l'activació de cinc grups de treball "per dialogar i treballar" amb tots els actors implicats. Es posaran en marxa entre desembre i gener de l'any vinent. Seran grups sobre l'àmbit institucional, l'àmbit social i la resposta als desnonaments, l'àmbit normatiu i també sobre la promoció de la construcció. "Serà la manera de dialogar amb tots els actors", ha explicat la portaveu. Aquests grups s'emmarquen en el pacte per l'habitatge que treballa el Govern. "Escoltarem a tothom i aplicarem aquelles mesures que siguin realistes i es puguin aplicar", ha dit Paneque. Regulació i construcció és la via del Govern. Deixar de pagar els lloguers no és el camí.