Salvador Illa va celebrar ahir els primers cent dies com a president que es van complir dissabte. Ho va fer, acompanyat del Govern en ple, en una intervenció al Fòrum de La Vanguardia, diari que ahir saludava el retorn de "l'oasi català" personificat en el president i que els darrers anys s'ha convertit en la referència dels socialistes catalans i també dels espanyols quan miren a Catalunya. Illa està segur d'haver recuperat la normalitat i la plena institucionalitat. Està convençut que ell i Pedro Sánchez han "pacificat" Catalunya gràcies a aparcar (que no resoldre) el conflicte i això, és clar, agrada als empresaris, que tenen grans expectatives en el seu Govern i en el que encara pot aportar, i també molts mitjans i sectors de la societat que van viure amb incomoditat, enuig o por el procés independentista.
Un cop fets aquests primers passos (i amb reptes encara gegantins per resoldre quant a gestió com ara el preu de l'habitatge, la posada al dia de la sanitat i l'educació, la gestió de Rodalies o el sistema del finançament), Illa també va voler mostrar ahir una mirada europea. De què és el que una nació sense estat -o una regió europea que es vol puntera- pot aportar i codecidir. El discurs no és nou. Jordi Pujol, sobre qui ahir escrivia i a qui Illa també ha "rehabilitat", va fer una aposta similar malgrat que ell sempre va deixar algun espai per fer algun pam i pipa simbòlic a algun ambaixador tibant la corda sense trencar-la.
Pujol va empènyer fins on va poder el Comitè de les Regions, òrgan consultiu que també acull les ciutats i on Catalunya vol prendre nou protagonisme, i també va impulsar la creació de l'associació de cooperació interregional Quatre Motors per a Europa. En formen també part el land alemany de Baden-Württemberg i les regions italianes i franceses de Llombardia i Roine-Alps, respectivament. És un intent de posicionar el nostre país al club dels "primers de la classe".
Van ser mesures interessants, però que van acabar esllanguint-se per la lògica de les institucions comunitàries, que pràcticament no deixen espai a res que no siguin els estats que les governen, i pel desinterès dels governs, també del català quan es va abocar en el procés d'independència. Es tractava, aleshores, no de projectar-se com el motor d'Espanya sinó de, malgrat el boicot espanyol i de les incomprensions dels principals actors, explicar-se com una nació que volia participar del projecte europeu en pla d'igualtat amb la resta. Per això van prendre protagonisme, a més del Govern, els estaments de paradiplomàcia com el Diplocat, ara replantejat com a Catalunya Internacional.
El procés va fracassar i l'arribada a la presidència d'Illa n'és un clar exponent. Ara, el president traça un "pla Brussel·les" que començarà a prendre cos aquesta setmana amb la seva visita a la capital comunitària i la reunió com a mínim amb la presidenta del Parlament Europeu, la conservadora Roberta Metsola. El pla esbossat ahir, que es durà a terme en el context d'una Europa molt decantada a la dreta, pretén que Catalunya influeixi en decisions comunitàries com ara el finançament i que pugui fer pinya amb el govern espanyol en assumptes com l'oficialitat del català a Europa, la regulació del mercat de l'habitatge, la reindustrialització o l'enfortiment de la capitalitat que pretén Catalunya de la regió euromediterrània.
La d'Illa és una llista de bons propòsits per al país. Pujol no se'n va sortir perquè mai va tenir la complicitat de l'Estat. Que projectes com el corredor mediterrani o l'oficialitat de la nostra llengua encara no siguin realitat són fets que parlen per si sols. L'actual president confia que ell ho podrà fer (i girar full de la frustració independentista) gràcies a la bona relació amb l'Estat i a una Catalunya que ja no sigui motiu d'enfrontament ni aixequi recel, encara que invertir en aquesta actitud li costi esgarrinxades per badades que denoten poca sensibilitat amb una part del país com el cas de l'oli de Jaén.
Veurem si aquest cop el govern espanyol s'hi posa bé. El que no pot garantir el president, per més bona voluntat o ganes de ser el primer de la classe que hi posi, és que tot això tingui algun futur i sentit quan canviï l'executiu de Madrid, que ho acabarà fent tard o d'hora. Aleshores, el relat amable amb Espanya com a mínim s'haurà d'executar d'una forma diferent i, segurament, menys eficaç. Però mentre el context sigui favorable toca aprofitar-lo i això és el que intentarà Illa. També perquè no vol fer una altra cosa.
Illa activa el «pla Brussel·les» per influir des de Catalunya en les decisions de la UE; per Bernat Surroca.
Els socis de la investidura de Sánchez pacten in extremis la pròrroga de l'impost a la banca i les energètiques; per Carme Rocamora i Seguí.
Entrevista: Mireia Farrús: «Encara falta molta consciència de la importància d'exigir que el món digital sigui en català»; per Mar Riera.
Trump, Milei i Aliyev, el moment més incert de la COP més difícil; per Arnau Urgell i Vidal.
- Entrevista: Mitxel Lakuntza, secretari general d'ELA: «El diàleg social és un frau, les millores venen de la confrontació»; per Pep Martí.
El passadís
La visita aquest diumenge de Salvador Illa a la festa del primer oli de Jaén que es va celebrar a Sabadell va aixecar polèmica. Va rebre crítiques dels partits independentistes i també del sector de l'oli català, que enguany encara tindrà una collita escassa pels efectes de la sequera. Per contra, Andalusia ja s'ha recuperat i, en tant que gran productora, empeny el preu cap avall reduint així els marges dels productors catalans. Illa va intentar tancar la polèmica ahir al vespre dient que el nostre oli és "el millor del món" i el conseller d'Agricultura, el pirinenc Òscar Ordeig, va haver de passejar-se ahir per diversos mitjans per intentar apagar l'incendi. I això que Ordeig ha fet, des del primer dia, una bona inversió per acostar-se al sector primari, amb el que ja havia dialogat com a diputat.
De fet, el conseller va inaugurar dissabte la Fira de l'Oli Verd de Maials, un municipi administrativament del Segrià, vinculat històricament i paisatgísticament a les Garrigues i gran productor d'oli d'oliva arbequina. Va estar al poble més de quatre hores i va saludar un per un el personal de totes les paradetes i degustar tots els productes, porró inclòs. L'endemà, però, tot se li va ensorrar a Ordeig quan Illa va posar en peu de guerra un dels sectors més castigats (i amb un dels productes de més excel·lència) del nostre camp. Fent propòsit d'esmena, no seria sorprenent veure, al gener, el president a la Fira de l'Oli de les Borges Blanques, el principal certamen del sector.
Vist i llegit
Cap a on va Alemanya? Aquest és un dels grans interrogants europeus que es resoldrà els anys vinents i que impactarà en el nostre entorn. Del que passi a Alemanya en pot dependre el futur de la Unió Europea. L'analista Wolfgang Münchau, director del portal eurointelligence.com, ha escrit una columna El País de títol molt explícit, "Alemanya kaput". Münchau hi fa una radiografia descarnada. Recorda com encara durant el referèndum del Brexit, el 2016, es veia Alemanya com una potència econòmica.
En canvi, en aquell moment ja s'havien adoptat les grans decisions que resultarien fatals pel model alemany: la dependència excessiva dels recursos russos i l'extrema dependència també de les cadenes de subministrament xineses. La decisió de Merkel d'avançar el tancament de les nuclears seria un altre error estratègic. Hi havia també el convenciment que Alemanya i Rússia mai tornarien a estar en blocs oposats. Fins que es va produir la invasió d'Ucraïna. Alemanya no ha apostat per la diversificació i la digitalització i ara ha d'entomar una economia estancada en un clima d'ira creixent.
El nom propi
Nuria Montes és la primera víctima política de la dana. La fins ara consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, nascuda a Madrid fa 55 anys, ha fet gran part de la seva carrera professional a Alacant com a secretària general de la patronal hotelera. La seva arribada al Consell es va llegir com una concessió més del PP al sector. Però Montes es va equivocar parlant en un to gens empàtic a les famílies de les víctimes i encara li recorden les seves declaracions beneint la crisi climàtica perquè allarga la temporada turística. Com a propòsit d'esmena (i una mica com a fugida endavant atès el seu qüestionament), Mazón opta ara per un altre sector econòmic, però en aquest cas l'industrial. A Montes l'ha rellevada la presidenta de l'Associació Valenciana d'Empresaris del Calçat (Avecal), Marián Cano. No li costarà massa fer-ho una mica millor.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.