ERC, Bildu i el BNG pacten in extremis amb el PSOE la pròrroga de l'impost a la banca i a les energètiques

El govern espanyol "aclareix" després de la votació que no gravarà les energètiques que inverteixin en descarbonització, mantenint així el seu acord amb Junts

En primer pla, Oskar Matute (Bildu) i Pilar Vallugera (ERC). Al fons, Josep Cruset (Junts)
En primer pla, Oskar Matute (Bildu) i Pilar Vallugera (ERC). Al fons, Josep Cruset (Junts) | Jesús Hellín / Europa Press
Redacció
18 de novembre de 2024, 20:23
Actualitzat: 19 de novembre, 11:14h

La Comissió d'Hisenda del Congrés ha aprovat aquest dilluns part de la reforma fiscal gràcies a un pacte d'última hora amb ERC, Bildu i BNG per prorrogar durant tot el 2025 l'impost a les energètiques. L'acord, que s'ha de concretar a través d'un altre reial decret, ha permès aprovar la transposició d'una directiva europea que estableix un tipus mínim del 15% de l'Impost de Societats a multinacionals que facturen més de 750 milions. Amb tot, les desavinences entre els socis de l'executiu han impedit que el text inclogui altres mesures que pretenia el govern espanyol com un augment dels impostos al dièsel.

A tres quarts d'una de la matinada, després de vuit hores de debat i recessos i més de 130 votacions, els grups han donat el vistiplau a un dictamen que no conté els principals objectius del govern espanyol i que bàsicament inclou la directiva europea, d'obligat compliment. Finalment, la comissió ha aprovat el dictamen de la llei amb els vots a favor del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG. El PP i Vox han votat en contra. Un cop aprovat en comissió, el dictamen es debatrà i votarà dijous al ple del Congrés, on arriba amb esmenes vives de la majoria de formacions.

Pocs minuts després de la votació en què s'ha aprovat part de la reforma fiscal, el govern espanyol ha volgut "aclarir" mitjançant una nota que "manté el seu acord amb Junts per no gravar les empreses energètiques que mantinguin el seu compromís efectiu d'inversió per a la descarbonització". L'aclariment ha arribat després que ERC, Bildu i BNG han votat a favor del dictamen de la reforma fiscal a canvi d'un acord per "prorrogar un any més", durant tot el 2025, l'impost a les grans energètiques, que expirava el 31 de desembre.

Reaccions a la negociació

Ja durant el matí de dimarts, les reaccions a la negociació in extremis han començat a aterrar. La diputada d'ERC al Congrés Pilar Vallugera ha avalat que l'impost a les energètiques no afecti les que contribueixen a la descarbonització, tal com el govern espanyol va acordar amb Junts. En una entrevista a TV3, Vallugera ha dit que al seu grup no li sembla malament fer una "excepció" per a aquest tipus d'empreses que inverteixen en descarbonització i ha assenyalat que l'important és que el gravamen no hagi caigut. Vallguera ha deixat clar que ara hi ha un "acord provisional" sobre la reforma fiscal a l'espera que es voti dijous al Congrés i ha avisat que "qualsevol retrocés" comportaria que ERC es desmarqués de l'acord. També ha preguntat a Junts per què té "tants problemes" perquè les energètiques tributin.

Per altrabanda, la diputada de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha destacat que dijous el Congrés no votarà l'impost a les energètiques ja que l'acord del govern espanyol amb ERC, Bildu i BNG fa referència a un futur reial decret i no s'inclou a la reforma fiscal. En una altra entrevista a TV3, Nogueras ha mostrat la satisfacció de Junts perquè, segons ha dit, el dictamen aprovat aquesta matinada en comissió inclou les mesures que el seu grup va anunciar fa 15 dies. Nogueras ha defensat que Junts tenia els deures fets i ho ha contraposat amb l'actitud d'altres grups, que van negociar fins a última hora. D'altra banda, Nogueras espera que en la votació de dijous s'incorpori l'impost a la banca, que ha quedat en l'aire.

El text aprovat en comissió, que es votarà dijous al ple juntament amb les esmenes que han quedat vives, aplica el compromís assolit el 2021 entre 140 països i jurisdiccions per fer tributar més les multinacionals i evitar que utilitzin l'enginyeria fiscal per no tributar allà on fan el negoci. És la llei que va sortir del Consell de Ministres el passat 4 de juny després que la Comissió Europea obrís un procés d'infracció contra l'Estat per l'endarreriment en l'aplicació d'aquest acord. La llei estableix un impost complementari per assegurar un nivell mínim global de tributació del 15% per a grups multinacionals i espanyols que facturin de manera consolidada més de 750 milions d'euros.

Les esmenes pactades entre el PSOE i la resta de grups han permès aprovar altres mesures com més impostos per als vapejadors, elevar el tipus d'IRPF a les rendes del capital de més de 300.000 euros, i mecanismes per lluitar contra el frau en els hidrocarburs. També ha aprovat una rebaixa de l'Impost de Societats a les cooperatives i empreses que facturen menys d'un milió d'euros, així com una tributació més laxa per a les activitats artístiques. A més, una bonificació de les quotes de la Seguretat Social dels entrenadors i personal de clubs i associacions esportives sense ànim de lucre.

Durant la seva intervenció el diputat juntaire Josep Maria Cruset ha repetit -la formació ho diu des del pacte d'investidura- que la formació "no forma part de cap bloc", i ha reivindicat que amb l'eliminació de l'impost a les energètiques es corregeix un element que era "nociu per Catalunya". "Junts ha fet la feina, treballant fort, d'aquí n'ha sortit una proposta potent, allunyada del partidisme", ha afegit.

Però aquesta carpeta que el PSOE ha tancat de manera bilateral amb Junts ha acabat provocant l'allunyament dels socis estables. "No pensem acceptar un paquet fiscal que per la inflexibilitat de representants de Repsol i Iberdrola no es pugui debatre", ha dit la diputada d'ERC Pilar Vallugera, que a més ha fet una forta defensa dels impostos per enfortir els serveis públics i també penalitzar a les empreses que no tenen un compromís amb l'abordatge del canvi climàtic, i més encara després de la dana.

El "gairebé fracàs" del paquet fiscal, que dibuixa un escenari tenebrós per la carpeta pressupostària que Sánchez té damunt la taula, ha coincidit amb la defensa del president espanyol, des del Brasil, de la creació d'un impost global al patrimoni, com proposa el president del país on se celebra la reunió del G-20, Lula da Silva. Concretament, el president socialista ha defensat promoure accions que millorin l'accés al capital en els països en desenvolupament que ho necessitin, així com polítiques de lluita contra l'evasió fiscal, i de millora de justícia social.