Els conservadors europeus viuen un intens debat sobre si s'amollen al gir a la dreta que es va apuntar amb motiu de les darreres eleccions europees o reforça el que ha estat l'eix central a la UE, gairebé des de la creació del Mercat Comú, amb socialistes i liberals. L'opció no és gens fàcil i té moltes implicacions. La victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes ha donat impuls al bloc de la dreta extrema europea, que ha guanyat moral i influència.
La catàstrofe de la dana al País Valencià ha fet que la política espanyola s'hagi convertit en un element dins dels moviments que hi ha a Brussel·les. Per salvar Carlos Mazón -i de pas, a ell mateix-, el PP d'Alberto Núñez Feijóo ha optat per abraonar-se contra la candidata a la vicepresidència per a una Transició Neta i comissària de la Competència, Teresa Ribera, acusant-la de responsabilitat en la gestió de la DANA. El problema és que Ribera hauria de ser la segona d'Ursula von der Leyen en representació dels socialistes europeus. Aquestes són les claus que cal tenir en compte sobre el que està passant a la UE.
Guanya Trump: Orban surt de la marginalitat
En la recent cimera del Consell Europeu a Budapest, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, no dissimulava la satisfacció pel veredicte de les urnes als Estats Units. I és que les eleccions nord-americanes han fet, d'alguna manera, que el líder populista hongarès surti de l'espai de marginalitat on havia quedat.
A les grans capitals europees ja han assumit que no poden menystenir Giorgia Meloni, amb una actitud més convencional i una posició similar al nucli dur de la UE sobre Ucraïna. Meloni, a més, és la líder visible de Conservadors i Reformistes Europeus, un grup que en el seu moment va ser impulsat pels conservadors britànics. Posats a blanquejar ultres, Meloni és més fàcil. Ara, però, serà més difícil bandejar un Orbán convertit en el principal home de Trump a la Unió. Més pressió sobre el PPE des de la dreta.
Feijóo, amb l'ala dura del PPE
Els interessos tacticistes de Génova i l'ambició del president del PPE, Manfred Weber, s'han tornat a trobar i estan actuant d'una manera que, si no està planificada, ho sembla. Weber està observant el paisatge i veu ara alimentada la seva vel·leïtat per liderar realment la dreta europea. Mentre Feijóo desestabilitza Ribera i, de pas, Pedro Sánchez, el conservador bavarès mou la cadira a Ursula von der Leyen, eterna rival dins del PPE. En qualsevol cas, l'actuació de Feijóo empenyent Esteban González Pons i Dolors Montserrat -sempre disposada als missatges més gruixuts- contra Ribera referma la ubicació dels populars espanyols en l'ala més reaccionària de la dreta europea. En el seu moment no van donar suport a l'expulsió d'Orban del PPE.
Una majoria alternativa de dretes?
Les eleccions europees, en principi, podrien facilitar un canvi de majoria. La majoria al Parlament Europeu (720 escons) són 361, el que es podria obtenir sumant el PPE (188 diputats), el grup de Meloni (78) i els Patriotes d'Orbán (86), on hi ha Vox. Però seria una majoria estreta i d'articulació gairebé inviable. La debilitat del liberal Emmanuel Macron i la previsible sortida d'escena d'Olaf Scholz deixa centre i esquerra tocats. Però no enfonsats. I no sembla que la UE es pugui governar sense la meitat que va del centre a l'esquerra.
Què faran els centristes del PPE?
Però el principal factor que impedirà una nova majoria com la que somia Weber és que el PPE no és un bloc monolític. Von der Leyen pot estar disminuïda políticament, però no està sola. A banda dels suports que trobi en el seu partit, la CDU alemanya, la democristiana té al costat figures com els primers ministres grec, Kyriakos Mitsotakis, i polonès, Donald Tusk, que van ser dels més actius a donar suport a la seva reelecció.
La incògnita Merz
Moltes de les coses que passaran a Europa poden tenir un nom que dirà molt en el futur immediat: Friedrich Merz. El líder de la CDU és un conservador dur, ben connectat amb el món econòmic. Enric Juliana es preguntava fa uns dies com eren les relacions entre Merz, Von der Leyen i Weber. Aviat sortirem de dubtes. Merz està a la dreta d'Angela Merkel i, a diferència de Von der Leyen, mai va ser ministre de l'excancellera, amb qui tenia mala sintonia. Merz era un protegit de Wolfgang Schäuble, un poder fàctic de la CDU, ministre d'Hisenda molts anys, mort l'any passat.
L'actual líder de la CDU ha sortit d'un pols amb el partit germà de Baviera, la CSU, el president de la qual, Markus Söder, competia amb ell per ser candidat a la cancelleria. Weber pertany a la CSU. Pel que fa a Merz, si arriba a la cancelleria després de les eleccions alemanyes del febrer esdevindrà una peça decisiva per decidir si la dreta europea és més Konrad Adenauer, el polític democristià que es va oposar al nazisme, o Franz von Papen, el conservador catòlic que hi va pactar.