Aquest matí, mitjançant les xarxes socials, Ferran Latorre ja anunciava la seva arribada al Camp 2, a 6.500 metres, on ja hi tenien preparada una tenda. La intenció és desmuntar-la i pujar-la una dos-cents metres més amunt, situant així un nou Camp 1 a uns 6.700 metres d’altitud. En aquest punt, segons la meteorologia, l’expedició esperarà un dia o dos per seguir endavant. La finestra de bon temps prevista a finals d’aquesta setmana sembla el moment idoni per atacar definitivament el cim.
A partir del Camp 3 que l’expedició pensa instal•lar a uns 7.200 o 7.300 metres, la resta és una gran incògnita. Aquest seria el punt de partida de l’atac al cim, però des d’allà l’itinerari és desconegut respecte als anteriors intents des dels 7.200 metres. En aquest punt s’ha de donar la volta a un esperó que dóna accés a la conca de Bazin i veure el llarg flanqueig que cal recórrer fins a la piràmide final. In situ, els tres alpinistes hauran de decidir l’itinerari. Per escalar la piràmide final, hi ha dues alternatives: escalar un corredor indefinit que porta fins al cim nord del Nanga Parbat o bé anar a buscar el coll septentrional per escalar l’aresta fins al mateix cim nord.
La ruta alternativa que seguirà l'expedició el català. Foto: ferranlatorre.com
La baixada, amb esquís a 7.000 metres
Un cop hagin assolit el cim, Hélias Millerioux, Yannick Graziani i Ferran Latorre tenen previst calçar-se els esquís l peu del corredor final o al coll. Això signifiquen uns 7.800 o 7.900 metres. A partir d’aquí, començaran el descens esquiant fins als 5.000 metres, una increïble experiència que ja van experimentar en el procés d’aclimatació, però que aquesta vegada ve acompanyada de la satisfacció d’haver fet ja el cim.
Segueix l’expedició en directe des d’aquí
Ferran Latorre, amb els esquís calçats al Nanga Parbat. Foto: ferranlatorre.com
