El futbol és política i, com tota la política, està ple de contradiccions. La discussió setmanal de Twitter Catalunya gira entorn de si es pot ser independentista i animar la selecció espanyola a l'Eurocopa. Més enllà de l'evident vinculació del futbol amb la política i de les seleccions esportives amb l'exaltació nacional, passejar per molts indrets de Catalunya un dia de partit de La Roja implica veure riuades de samarretes vermelles, banderes espanyoles i, fins i tot, crits de "jo soc espanyol, espanyol, espanyol" (i càntics pitjors). Especialment, entre adolescents i joves. Aquestes imatges han preocupat moltes persones, que es pregunten si realment la selecció espanyola s'ha guanyat la simpatia del jovent, també l'independentista.
El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va preguntar l'any 2017, en ple auge del procés i només set mesos abans del referèndum de l'1 d'octubre, si un bon resultat de les seleccions esportives espanyoles els generava un sentiment d'orgull. Doncs bé: el 40% dels joves independentistes d'entre 18 i 24 anys van respondre que, en efecte, se sentien orgullosos quan La Roja quan jugava bé. Sumant-hi els joves unionistes, aquest sentiment d'orgull pujava fins al 61%.
Malauradament, el CEO no ha repetit aquesta pregunta els darrers 7 anys, així que no se'n pot saber l'evolució. Però si el 2017 la selecció espanyola ja aixecava passions entre els joves independentistes, tot fa pensar que avui en dia, aquest suport podria ser encara més elevat. En aquell moment, el suport a la independència era tres punts més elevat que avui i els joves de 18 a 24 anys (els que ara en tenen entre 25 i 31) eren un dels grups d'edat més independentistes: el 45% va declarar en aquella mateixa enquesta que volia que Catalunya esdevingués un Estat, davant del 44% que s'hi oposava.
En canvi, les enquestes més recents mostren una de les generacions joves més unionista de la darrera dècada. Al primer baròmetre del 2024, publicat el passat febrer, el 51% de la població d'entre 18 i 24 anys (que el 2017 encara eren menors d'edat) rebutjava la independència en una pregunta de 'sí' o 'no'. L'estiu passat, ho feia el 53% d'aquestes persones, la xifra més alta des que hi ha dades, nou punts per sobre que el març del 2017.
L'independentisme també va celebrar el Mundial del 2023
Encara més alt és el nivell de satisfacció de l'independentisme per la victòria de la selecció espanyola al Mundial de futbol femení del 2023, segons permet entreveure un baròmetre del CIS. Gairebé el 70% dels votants de Junts i ERC (els dos partits independentistes que sempre es presenten a les eleccions del Congrés) se sentien bastant o molt satisfets pel títol. Així i tot, Catalunya va ser el segon territori de l'Estat menys entusiasta per la victòria espanyola.
A Catalunya, però, els electorats del PSC, dels Comuns i del PP estaven més satisfets que l'independentisme pel Mundial de futbol i només les files de Vox estaven més descontentes. Que es tracti d'esport femení probablement ho explica: en tot l'Estat, l'alegria pel títol va ser generalitzada entre les persones d'esquerres, però molt menys present entre les posicions conservadores i d'extrema dreta, segons el mateix baròmetre del CIS.
Suport majoritari a una selecció catalana internacional
Malgrat el furor que pugui causar LaRoja entre una part de l'independentisme, la selecció catalana segueix tenint més suport. Com a mínim, en teoria. Si de tota la població, el 55% deia el 2017 que s'enorgullia amb els triomfs de les seleccions esportives espanyoles, el 68% ho feia pels de les formacions que defensen la senyera. També dues de cada tres persones donen suport a què les seleccions catalanes puguin participar en competicions internacionals, segons una enquesta Òmnibus del CEO publicada el 2019.
Curiosament, també és la franja més jove la més partidària de què les seleccions esportives catalanes puguin participar a campionats internacionals de primer nivell. Gairebé tres de cada quatre ho defensaven el 2019. Evidentment, aquest suport és molt alt entre les formacions independentistes, al voltant del 90%, però menys de la meitat dels votants dels Comuns, PSC, Cs i PP hi estaven a favor.