Als cicles de Formació Professional públics és on van a parar bona part dels alumnes de les llars humils del país i, per tant, allà on també hi van a parar més nouvinguts. No vol dir això que només hi hagi aquest perfil d'alumnat, però sí que és el majoritari, especialment a Barcelona i rodalia. El creixement poblacional del país, que es fonamenta majoritàriament amb nouvinguts -catalans, si així ho volen ells- i fills de nouvinguts -catalans, si així ho volen ells-, fa que l'FP sigui una de les vies de formació més importants per tal de trencar barreres culturals, de classe, poder ascendir econòmicament, i contextualitzar-se també nacionalment. Vaja, que és un sector molt estratègic per la justícia social i cultural d'una nació, especialment si aquesta nació no té estat i confia el seu futur a la immigració.

Si a un espanyol paranoic dels que pensen que adoctrinem els nens a l'escola li preguntessin com creu que la Generalitat utilitza l'FP pels seus fins polítics, ben segur pensaria que, amb tota la puteria, el fariseu govern català està formant els xavals amb continguts caríssims copiats de països avançats, fets en català i amb una vocació internacional evitant l'òptica hispanocèntrica que nos dimos entre todos. Tant de bo fóssim tan llestos com els nostres enemics es pensen que som, tu. En realitat, la veritat és que l'FP serveix més per anomenar-la als discursos perquè sona estratègica, que no pas per treure'n profit perquè és estratègica. Una mica, el mal d'aquest país en general, que si de nous líders va just, d'idees transformadores i energia ni et dic.

Els temaris que s'estan ensenyant a bona part de l'FP pública fan pena i les noves orientacions no arreglen cap dels problemes de base. Per entendre-ho ràpid pensem en un cicle de formació de Màrqueting i Publicitat: els continguts que s'hi ensenyen beuen d'un reial decret del BOE del 2011, que és una còpia d'un decret més antic al qual el 2011 se li van retocar quatre coses per sonar modern. A la vegada, hi ha un altre decret del DOGC, aquest cop català i més actual, del 2018, que et desenvolupa una mica més que han d'ensenyar a classe els professors. Aquests decrets i orientacions recullen un esquelet de continguts desactualitzats i desenfocats, i només són emprats com a font de còpia-enganxa per omplir documents administratius que no es mira ningú. Doncs bé, aquesta conya és una font d'injustícia social absoluta perquè no aterra allò que s'ha de fer a classe, fent que la formació dels humils depengui de la loteria del professorat, de si aquell funcionari ha instal·lat mai un Wordpress o fet anar alguna cosa d'Adobe abans de quedar blindat via oposicions o estabilització legal.

Recordo que quan vaig començar a estudiar a la universitat, va fer el boom la teoria de l'autonomia dels centres com a eina màgica per respondre a les necessitats de l'entorn educatiu més proper i en va començar la implementació. Per tant, com a docent, soc fill de la implantació d'aquesta teoria provinent del que per mi és una pseudoesquerra pedagògica que baixa poc al terreny, i que si hi baixa, fa filibusterisme estadístic per justificar les seves teories.

Crec que s'ha encimbellat una teoria il·lusa que pressuposa la bondat quotidiana de l'ésser humà per tal de donar màniga ampla a centres i professors, i això només ha beneficiat a les classes altes que han tingut estructures perquè els seus centres i continguts es modernitzessin, apliquessin i donessin sortides laborals llampants. En canvi, el que s'ensenya als centres públics, i molt especialment als centres d'FP públics, rau essencialment en la vocació i experiència vital d'un professor que ha anat a parar a Formació Professional de rebot, que ha de muntar l'assignatura amb una sabata i una espardenya, i que no està sotmès a cap control de qualitat seriós. I no, enviar als centres tecnologia STEAM, tauletes i robotets no arreglen el problema, sinó que mostra com de poc encertat és la diagnosi de la bretxa entre centres, i com es vol administrar anestesia local d’última generació per pal·liar una malaltia general.

Seria de justícia que allò que hem d'ensenyar els professors fos molt concret, tingués poca escapatòria i estigués pensat perquè totes les aules d'un determinat cicle del país, rebessin els mateixos continguts i, per tant, les mateixes oportunitats. A tall d’exemple, crec que faria molta feina que hi hagués un únic Moodle/Campus Virtual amb uns mateixos continguts a cada un dels cicles formatius: tant li fa que siguis de l'Aran o de Viladecans, l'esquelet del curs, els exercicis, els tempos i els recursos seran els mateixos.

Uns continguts proporcionats per la Conselleria i treballats fins l'últim mil·límetre: actualitzats cada curs, amb entorns d'aprenentatge estil "pas a pas pràctic" com els de Codecademy, videotutorials de les últimes tendències i eines del sector, projectes (sí, crec en treballar per projectes, noti's que aquest article no fa una defensa cunyada estil "abans sí que s'ensenyava bé: a empollar, dropos!"), laboratoris, conferències a escala nacional, etc. Acompanyats de formacions concretes dels continguts d’aquell campus virtual al professorat, en lloc de cursos-mentida d’estiu, com ens fan fer. I, naturalment, tot proporcionat exclusivament en català, que per alguna cosa els catalanistes guanyem les eleccions. En resum, un únic campus virtual nacional anivellador com a centre gravitacional del sistema; metodologies i oportunitats de nens rics o de famílies amb capital social, però pels que no són rics o no tenen capital social.

Pot semblar que estic dient que un dels problemes de l'FP és que els professors tenim massa marge, i és perquè efectivament estic dient que un dels problemes de l'FP és que els professors tenim massa marge per escudar-nos en un decret o una orientació difusa, i repetir el mateix contingut cada any perquè ja el tenim apamat i cobrem igual. A pesar que els sectors professionals pels quals instruïm, canviïn a la velocitat de la llum. I això, que per mi és una deixadesa de l'administració feta passar per llibertat de càtedra o per estratègia d'adaptació a l'entorn, no vol dir que els professors no hàgim de tenir un mínim marge per la improvisació, sinó que el sistema públic hauria d'estar pensat per protegir de desídies i de desactualitzacions als alumnes. Fou una idea de bomber pretendre que cada professor del país fes el que no gosa fer la Conselleria a escala nacional: muntar un campus virtual que no sigui una presa de pèl i incorpori les novetats del sector. És com si a cada nou programador que contracta TikTok, li fessin programar la plataforma des de zero: cap sentit.

Si aquest article pogués tenir ni que fos un bri de raó, però, voldria dir que el departament d'Educació ha de reformular tota la seva branca d'FP i posar-se a parir, contractar i integrar continguts com si s'hagués d'acabar el món. De moment, però, si a algun peix gros li surt un nen que no vol anar a la universitat: "ai, mare de déu, vaig reservant plaça a un cicle concertat als Salesians de Sarrià per l'any que ve".