Com en molts altres indrets del planeta, el futbol va ser introduït a Palestina de la mà dels soldats britànics que s’hi van establir arran de l’ocupació que, a partir de 1917, el Regne Unit va iniciar sobre el territori. Els primers partits de futbol a Palestina van ser protagonitzats, doncs, per militars arribats de les illes britàniques que no dubtaven a practicar aquell esport que havia esdevingut tan popular a la seva terra d’origen.
Amb la fi de la guerra i l’establiment oficial del mandat britànic, el desenvolupament del futbol va comptar amb la col·laboració inestimable de molts dels jueus que arribaven a terra palestina fugint de l’onada d’antisemitisme que començava a recórrer Europa. Volien continuar jugant a futbol com ja feien als països d’on provenien. Aquesta circumstància va provocar que el futbol quallés amb més força entre la comunitat jueva de Palestina, que, a principis de la dècada dels 20, representava poc més del 10% de la població del territori.
Seguint el rastre del Maccabi de Tel-Aviv, que havia estat creat el 1906, els anys 20 van veure néixer diversos clubs jueus sota el paraigua dels Maccabi, que agrupaven entitats vinculades a la burgesia hebrea, o dels Hapoel, que feien el mateix amb els clubs arrelats entre la classe treballadora jueva que simpatitzava amb el moviment laborista i sindical.
Així, les primeres competicions no oficials celebrades a la Palestina sota mandat britànic van ser protagonitzades per equips colonials, integrats generalment per soldats i policies anglesos, i pels diferents Maccabis jueus que, entre 1923 i 1927, van impulsar la disputa del trofeu Escut de Samsó, que recordava amb el seu nom un dels més importants jutges de l’Israel de l’antiguitat, tal com recull la Bíblia.
Imatge del Maccabi de Tel-Aviv, el club més antic de la Palestina històrica, que lluïa l’estrella de David per reivindicar la seva condició de club jueu Foto: @AviKaner
Aquesta extensió de la pràctica del futbol va propiciar que, l’agost de 1928, es creés l’Associació de Futbol de Palestina que, tot just constituïda i sota l’auspici de la Maccabi World Union, va sol·licitar el seu ingrés a la FIFA que va ser formalment reconegut el 6 de juny de 1929.
Malgrat estar clarament impulsada per la comunitat jueva, com ho demostra que 14 dels 15 representants que van participar en la reunió fundacional de la federació eren jueus, la nova Associació de Futbol de Palestina pretenia guardar les formes i complir les normes de la FIFA que requeria que les seleccions admeses al seu si fossin representatives de tota la població del territori que administraven.
Amb aquest objectiu, la reunió fundacional de la federació palestina va comptar amb la presència d’un representant àrab, l’àrbitre originari de Jerusalem, Ibrahim Nusseibeh, que només va assistir a la primera sessió del nou organisme federatiu, posant en evidència que la nova associació era un projecte sorgit exclusivament del judaisme.
La predominança jueva a la nova federació era més que evident. Així ho demostren tant la composició de la seva directiva com la de la lliga que l’entitat va impulsar, que comptava amb nou clubs jueus i un de britànic, el British Police, campió, paradoxalment, de la primera lliga palestina. La presència de clubs àrabs es limitava a les categories inferiors. I per si això no fos suficient, l’Associació de Futbol de Palestina va adoptar l’hebreu com a llengua de comunicació i va incorporar la simbologia jueva, reduint a un paper merament testimonial la presència àrab, una circumstància que contrastava enormement amb la composició demogràfica de la Palestina de l’època, on els àrabs musulmans representaven gairebé tres quartes parts de la població.
Vista de Jerusalem, durant la celebració de la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial, en ple mandat britànic sobre Palestina Foto: Wikimedia Commons
L’ínfima presència àrab semblava destinada a evitar que la FIFA considerés que la nova federació -que en hebreu havia estat batejada com l’Associació de Futbol de la Terra d’Israel i no pas de Palestina, com constava als organismes internacionals- era un projecte exclusivament al servei de la minoria jueva. Ho demostra, per exemple, el disseny de la primera composició de la selecció nacional de cara a la seva gira de partits amistosos per Egipte de 1930. D’acord amb el pla ideat pels seus dirigents, l’equip de la federació palestina havia d’estar format per nou britànics i vuit jueus, tot i que, finalment, es va cedir una de les places hebrees a un jugador àrab procedent de l’equip Nadi al-Riyadi al-Arabi.
Aquesta nova selecció de la Palestina sota mandat britànic va estar a punt de participar en el primer mundial de la història, celebrat a l’Uruguai el 1930, l’únic en que no hi va haver fase classificatòria. La selecció Palestina va inscriure’s al torneig, però les autoritats britàniques van acabar denegant el permís necessari perquè la selecció pogués viatjar fins a Sudamèrica i va esvair el seu somni mundialista.
El debut d’aquesta selecció va ser, doncs, en una sèrie de partits amistosos disputats a Egipte i no pas al mundial de Montevideo de 1930. En aquella ocasió, també van ser les autoritats britàniques les que van determinar quin seria l’uniforme de l’equip, que va adoptar pantalons negres i samarreta blanca, inspirant-se així en l’equipament anglès, amb la diferència que al pit hi lluïa la lletra P de Palestina així com la inscripció Eretz Israel, és a dir, Terra d’Israel.
El rol insignificant que els àrabs tenien al si de la nova federació va provocar que, el març de 1931, aquesta comunitat decidís crear un equip nacional palestí de composició àrab que va estrenar-se amb un partit contra una representació de la Universitat Americana de Beirut. Tres mesos després d’aquesta experiència, naixia la Federació Esportiva Àrab de Palestina, una circumstància que va provocar que, el 1934, tots els clubs àrabs abandonessin l’Associació de Futbol de Palestina en considerar que abraçava postulats sionistes, i s’incorporessin a la federació àrab, que va passar a regular el futbol disputat per aquesta comunitat a Palestina.
Mentre això es produïa, la selecció palestina controlada per la comunitat jueva va disputar el seu primer partit oficial, corresponent a la fase classificatòria pel Mundial d’Itàlia de 1934, on va enfrontar-se a Egipte. Amb una selecció formada exclusivament per jugadors jueus, Palestina va caure eliminada després de perdre 7-1 a El Caire i 1-4 a Tel Aviv. Una circumstància similar es va repetir en la fase de classificació per la Copa del món de França de 1938 quan la selecció palestina, integrada de nou només per jugadors jueus, va ser eliminada per Grècia després de dues noves derrotes (1-3 a Tel Aviv, i 1-0 a Atenes).
La selecció palestina, vestint samarreta blava, durant la seva única victòria oficial contra el Líban el 1940 Foto: Wikimedia Commons
L’única victòria oficial de la selecció palestina sota control jueu va arribar el 1940 en el seu darrer partit com a tal quan va derrotar per 5-1 al combinat nacional del Líban a Tel-Aviv. En els cinc partits oficials de la selecció de Palestina només jugadors jueus havien vestit la seva samarreta, una dada que posa en evidència com aquest combinat s’havia erigit en un instrument al servei de la causa jueva, com ho posa de manifest que aquesta selecció es va transformar, després de la guerra de 1948, en la selecció del nou estat independent d’Israel.
En aquesta lluita de legitimitats, la Federació Esportiva Àrab de Palestina havia intentat, el 1946, amb el suport de les federacions d’Egipte i del Líban, ser reconeguda per la FIFA, però la seva petició va ser desestimada per l’existència prèvia de l’Associació de Futbol de Palestina que, tot i estar sota control jueu, ja representava el futbol palestí a ulls de l’organisme internacional futbolístic.
Per aquesta federació esportiva àrab, la guerra de 1948 també va suposar un tombant històric si bé en un sentit completament diferent del de l’associació jueva. Amb la creació de l’estat d’Israel i la incorporació de Cisjordània i Gaza a Jordània i Egipte, respectivament, la Federació Esportiva Àrab va desaparèixer no sense certificar com l’origen del futbol a Palestina havia exercit de perfecte mirall del conflicte que oposava àrabs i jueus pel control d’aquest territori.