El Barça és "més que un club" per a bé i per a mal. Tot el que el rodeja transcendeix de la pilota i de la gespa, i un dels periodistes que més ha tractat el que s'ha cuinat en els despatxos en els últims anys ha estat Sique Rodríguez (Lleida, 1981). Juntament amb l'equip de professionals de la SER va treure a la llum el Barçagate i el cas Negreira, dues informacions que han transformat la posició institucional del club.
En aquesta entrevista amb Nació des dels estudis de Ràdio Barcelona, el periodista esportiu considera que els pagaments a l'exvicepresident dels àrbitres es van fer amb la voluntat de "compensar el control" del Madrid i creu que el Barça ha deixat de ser "més que un club" per la gestió del cas. Rodríguez també analitza el paper de Joan Laporta, a qui veu "passiu" respecte del paper del primer mandat, i valora el paper mediàtic en l'adeu de Xavi Hernández: "No crec que se l'hagi destrossat".
Sique Rodríguez és el quart protagonista de "El Barça, al divan", una sèrie d'entrevistes de Nació a veus autoritzades del barcelonisme per entendre què ha passat en els últims anys al club i quin és el camí que li espera en el futur.
Xavi ha donat versions molt diferents sobre el seu adeu. Quin creu que és el real?
Em crec que pateix molt sent entrenador, perquè és una persona d'aquí, la família és d'aquí, i és possible que s'hagi desgastat. A la banqueta del Barça t'has d'aïllar, i això a Xavi li ha costat molt. El principal problema al camp és que veu que l'equip no acaba de tirar i que difícilment es podrà millorar el que hi ha ara perquè la situació econòmica és molt complicada. No és només que el present sigui gris, sinó que el futur pinta fosc.
Xavi sap que al club hi ha hagut veus crítiques que dificulten la feina, i ell es pot blindar de les crítiques externes però és més difícil fer-ho de les internes. Sap que entrenar el Barça és un desgast bèstia perquè és el líder del projecte i la gent té una memòria relativa. Xavi és un mite com a jugador, i per això a nivell mediàtic s'ha tingut paciència. No crec que se l'hagi destrossat. Però al primer a qui s'apunta quan les coses no van bé és a l'entrenador.
Si hi ha una hecatombe a la Champions del nivell de Roma o Liverpool, Xavi caurà abans del final de la temporada?
Si el Barça cau eliminat amb un resultat dur crec que Xavi no acabarà la temporada. Ara bé, és posar-se en l'escenari catastrofista. L'entorn del Barça sempre té tendència a pensar en la part negativa. Podria passar que una temporada que sembla dolenta acabi sent prou bona. També és cert que el Barça històricament no sap guanyar la Champions quan no demostra ser el millor d'Europa.
Laporta assegura que accepta l'adeu en diferit de Xavi perquè és una llegenda.
Si Xavi continua a la banqueta del club és perquè la situació econòmica és molt delicada. Koeman també era una llegenda i el va acomiadar. Em sorprèn el paper de Laporta en tota aquesta pel·lícula, era un president actiu i ara n'hi ha un de passiu. És cert que ell quan aposta per algú el tendeix a aguantar, però ara és molt diferent del de la primera època. El Laporta del primer mandat destacava per l'estabilitat a l'àrea esportiva, amb el mateix director esportiu durant tota l'etapa [Txiki Begiristain] i amb només dos entrenadors [Frank Rijkaard i Pep Guardiola]; i ara a la direcció esportiva hi ha hagut un munt de canvis i a la banqueta cap dels entrenadors han estat segell de Laporta.
"A la banqueta del Barça t'has d'aïllar, i això a Xavi li ha costat molt"
Fa 20 anys hi havia gent que l'acompanyava i que tenia molt pes. I ara s'ha envoltat de gent molt vàlida, però també de molts palmeros que gairebé mai li porten la contrària. Laporta tenia dues figures molt importants en el primer mandat: el seu pare, a qui trucava cada dia a la nit per preguntar-li sobre coses del dia a dia; i Johan Cruyff, que li feia d'assessor esportiu. I ja no hi són.
És el moment d'assumir que costarà anys tornar a guanyar o cal continuar buscant l'èxit immediat?
A vegades es pensa que construir equips és com fer la Sagrada Família, i no crec que s'hagi de tardar tant. Un club en profunda crisi com l'Inter de Milà i que no el volia comprar ningú gairebé guanya la Champions l'any passat. La situació econòmica limita molt, però no crec que el futur sigui tan desolador com per estar cinc, 10 o 15 anys sense veure un títol del Barça. El club continuarà guanyant, i ha de continuar guanyant. Les temporades de transició i els projectes a tres o quatre anys vista a mi no em valen. El Barça ha de competir cada any per títols, i si no ho fa, hi ha d'haver conseqüències.
Sique Rodríguez, periodista esportiu Foto: Hugo Fernández
Qui és el millor candidat per a la banqueta del Barça?
M'agrada molt Jürgen Klopp, especialment perquè contagia la seva energia positiva. Molta gent dirà que practica un futbol més directe i físic del que s'ha fet al Barça històricament, però ha evolucionat. Va fitxar Thiago al Liverpool, per exemple. Ell ha apostat per anar virant la filosofia dels seus equips cap a una millora del joc de possessió i de tenir més control de pilota. Els equips de Klopp volen ser protagonistes amb la pilota i guanyar els partits. I això ha de ser l'ADN del Barça. No ha de fer por parlar sobre que hi ha aspectes del joc del Barça que s'han de millorar. També m'agrada Mikel Arteta, que ha fet una molt bona feina a l'Arsenal. Però no crec que vinguin cap dels dos.
I qui creu que serà l'elegit?
No ho saben. Fa més de tres setmanes de l'anunci de Xavi i el Barça ja hauria de tenir un full de ruta clar. I tinc la sensació que no existeix. Bàsicament, perquè ara el club no pot oferir res. Pot presentar intencions, una ciutat meravellosa, un club històric, jugadors joves que poden ser estrelles mundials, futbolistes contrastats amb cartell, un estadi nou d'aquí a uns mesos. Però pel que fa a salari i fitxatges de jugadors, ara mateix el marge del Barça és pràcticament nul. A Laporta li agrada la via alemanya, des de sempre, però no crec que hi hagi res tancat.
Com valora la direcció esportiva especialment des de l'entrada de Deco?
Deco està allà perquè a Mateu Alemany el conviden a marxar, igual que a Jordi Cruyff. Alejandro Echevarría [excunyat de Laporta] té molt pes al club i ha estat molt important a l'hora d'escollir gent a diferents àrees, i una d'elles és la direcció esportiva. Deco els va ajudar a les eleccions i com que feia de scouter, doncs el porta i solucionat. Però planificació no n'hi ha massa. I la prova és que en tres anys hi ha hagut moltíssims canvis a la direcció esportiva. Laporta deia que era molt cruyffista perquè li agradaven els canvis de ritme, però potser en aquesta segona etapa s'està passant. Tinc la sensació que es llepen el dit i miren cap a on bufa el vent.
"Echevarría té molt pes al club i ha triat gent en diferents àrees, també a la direcció esportiva"
La premsa que segueix el Barça és més exigent i pressiona més que en altres clubs, com assegura Xavi?
A nivell institucional, sí; a nivell esportiu, no. La comparació amb aquest tema sempre és el Reial Madrid, on hi ha un factor diferencial que es diu Florentino Pérez. El respecte institucional que se li té condiciona qualsevol crítica al club. No es mira de la mateixa manera a qualsevol president del Barça que a Florentino Pérez. Sembla intocable. Parlo per sensacions, perquè jo treballo també a Madrid i li he fotut hòsties per tot arreu sense que ningú em censuri. Però al Barça importen moltes més coses que a Madrid. Allà la qüestió és guanyar i punt. I aquí no és només guanyar. Ens fixem més en la gestió del club, però també és cert que la situació és un desgavell.
Pel que fa a la banqueta, no em sembla que a Xavi se l'hagi pressionat més que a altres entrenadors. Em sorprèn que digui que no se li ha reconegut la Lliga i que s'ha exigit massa. Crec que se l'ha protegit bastant per ser qui és, i em sembla bé per la història que té al club. La Lliga i la Supercopa de l'any passat es van celebrar molt, i aquest any se l'ha criticat perquè es juga malament i no es guanya. I la crítica és normal.
Sique Rodríguez, periodista esportiu Foto: Hugo Fernández
Fa uns dies el Barça va ser condemnat a pagar 23 milions d'euros per irregularitats en l'etapa de Rosell. Hem conegut tota l'herència del seu llegat compartit amb Bartomeu?
No ho sé. La principal errada de Bartomeu parteix del 2017, quan traspassa Neymar i els 222 milions d'euros que ben invertits podrien haver fins i tot estat positius pel Barça, acaben suposant la gran llosa dels anys següents. No només es gasta els diners en Dembélé, Coutinho i Griezmann, sinó que dispara els salaris. Una persona em va dir que la massa salarial era la tos del que amagava un càncer de pulmó gairebé terminal en el qual es trobava el club. Això ha condicionat el mandat de Laporta, però a mi ja no em val això de l'herència. Ja sabíem que el Barça estava malament i en tres anys hi ha hagut temps de sobres per revertir la situació.
El Barça acabarà condemnat pel cas Negreira?
És difícil provar la corrupció esportiva. Desconec com acabarà, però alguna cosa li hauria de passar al Barça perquè el cas és vergonyós. És èticament reprovable més enllà de si hi ha delicte, i crec que la reacció majoritària ha demostrat que el Barça no és més que un club ni el dels valors. És inacceptable pagar durant vint anys al vicepresident dels àrbitres. I qui ho ha fet hauria d'haver estat reprovat públicament per la massa social del club. Però com que vivim en guerra, des de Madrid es vol atacar els títols del club dels últims anys i no diuen que el fill de Negreira estava a l'equip tècnic d'Aragonès a l'Eurocopa d'Espanya de 2008. Per tant, si embruten l'èxit del Barça haurien de criticar també el de la selecció espanyola. I a Barcelona s'han embolcallat amb la bandera del patriotisme barcelonista i no s'ha fet cap mena d'autocrítica per denunciar que diferents presidents han pagat al número 2 dels àrbitres. No s'agafa per enlloc. Ens posaríem les mans al cap si un altre club ho hagués fet.
"La reacció majoritària al cas Negreira ha demostrat que el Barça no és més que un club ni el dels valors"
Hi ha temor al Barça de conseqüències esportives?
Sí. Fins i tot als contractes amb patrocinadors hi ha la coneguda "clàusula Negreira" en què les marques poden trencar-los si hi hagués una sentència condemnatòria.
Existeix una mà negra arbitral que "adultera" la competició a favor del Reial Madrid, com diu Laporta?
Laporta ho diu per justificar el cas Negreira. El Barça paga perquè creu que el Madrid controla les institucions i s'ha de compensar. I apareix un fantasma com Negreira. La justícia dirà si s'ha fet alguna cosa il·legal, però èticament és reprovable i cal condemnar-ho. La gent no pot aplaudir uns presidents que han pagat al vicepresident dels àrbitres ni que sigui per equilibrar. Si es creu que hi ha una injustícia s'ha de denunciar, i si cal es marxa de la competició. Però no es pot pagar per compensar que s'afavoreixi al Madrid.
M'hauria agradat que el cas Negreira servís per fer una reflexió al Barça sobre què s'ha fet malament i com s'evita que es repeteixi. A Espanya, perquè es netegessin els estaments que fan pudor de naftalina, que són absolutament opacs i presumptament corruptes. Sobre l'arbitratge, penso que no es vol millorar sinó tenir-lo controlat. No crec que els àrbitres majoritàriament vulguin fer les coses malament, però l'estament té coses que s'han de millorar.
"Al Barça hi ha temor a conseqüències esportives. Els patrocionadors tenen contractes amb una 'clàusula Negreira'"
El Barça se'n sortirà?
Sí, perquè és el Barça i no desapareixerà. El sentit comú fa pensar que 3.000 milions d'euros de deute és molt difícil tornar-los i cada vegada parlo amb més gent que diu que l'únic camí és el de convertir-se en societat anònima en els pròxims anys. No sé si seria millor o pitjor. A nivell romàntic el club ha de continuar sent dels socis, però hi ha decisions que es voten a les assemblees i penso que els compromissaris no estan formats per votar-les. El pes del soci a l'economia del club no és el de fa 30 o 40 anys. Ara els pressupostos són molt grans i el soci pinta molt poc. El perill és que arribi un empresari que faci la mala gestió de València o Espanyol, però igual sí que hi ha una fórmula híbrida perquè la propietat no quedi en mans d'una sola persona.