Vaig a un concessionari de vehicles per signar el canvi de titularitat d'un cotxe que va al meu nom. Tot i que el cotxe nou va a nom d'un familiar el tracte del venedor és amabilíssim: mentre va omplint un formulari, fa memòria de les vegades que hem coincidit en el passat, m'explica un parell d'acudits, s'interessa per la meva família i finalment, un cop firmat i segellat el paperet, em diu que l'hauria de lliurar a l'ajuntament per tal que, a partir d'ara, no em cobrin l'impost de circulació.
Abans d'anar a l'ajuntament, entro a la seva pàgina web i busco si el tràmit es pot fer via telemàtica. No el trobo, més ben dit, no el sé trobar. Decideixo anar presencialment a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà. Dies després, amb la meva dona, anem a l'ajuntament planta baixa, entrant a mà dreta. Observo que hi ha una tauleta i cadira just en entrar, però no hi ha ningú assegut, em sembla haver llegit que ja no cal cita prèvia per tràmits amb l'administració i penso que deu ser un record dels temps pandèmics.
Entrem fins al primer taulell d'Atenció al Ciutadà i, mentre esperem, se'ns acosta un jove, alt i gros com un Sant Pau, vestit amb pantalons i jersei negres que a l'entrar he vist recolzat a la paret consultant el seu mòbil i ens pregunta:
- Què volen?
- I vostè qui és? - estic per preguntar-li, just en el moment que un escut heràldic brodat en el jersei negre i la planta hipermusculada del Sant Pau em fan pensar que es tracta d'un guarda jurat.
- Venim a fer un tràmit – contesta ràpida la meva dona
- Quin tràmit? – segueix l'escuder.
Se'ns comencen a activar les defenses de la privacitat. Què n'ha de fer aquest senyor dels nostres tràmits? De manera instintiva m'he mirat les sabates recordant els temps en què si portaves "keks", els "segurates", no et deixaven entrar a la discoteca. Evitant una discussió que intuïm que no arribarà enlloc ens rendim.
- És per donar de baixa un cotxe que ens hem venut per no seguir pagant-ne l'impost de circulació…
- Ah! Però aquest any l'haureu de pagar vosaltres! – contesta ràpid el vigilant – per què, ja està donat de baixa a Trànsit?
Això comença a passar de mida, penso… no només vol saber quin tràmit anem a fer, sinó que a més el vol resoldre! En fi, positivem-ho, és un home empàtic. Li explico que no volem que ens tornin cap diner, només volem que l'ajuntament sàpiga que ens hem venut el cotxe perquè l'any vinent no ens cobrin l'impost. Decideix que ens hem d'esperar, en el replà abans de l'ascensor, perquè ens atenguin a l'OAC.
Mentre esperem veig que el vigilant empàtic segueix concentrat en seu mòbil, de tant en tant va observant el públic que entra: un nuvi que ve a casar-se, la regidora que oficiarà la cerimònia, la núvia, alguns dels testimonis… Un jove negre es dirigeix directament cap a ell ensenyant un paper:
- Para qué viene? – li pregunta, en castellà, el vigilant.
No escolto la resposta del ciutadà, però penso que ja podem anar fent campanyes en defensa de la llengua, si la usem de manera discriminatòria. Em distrec consultant una flamant pantalla tàctil amb els edictes: ara, amb un dit, pots fer passar els resultats de concursos oposició, les recaptacions executives i, el meu preferit, la relació d'objectes perduts (trobats): un mòbil, un paraigua, unes ulleres de sol...
El guarda ens fa passar a una altra sala d'espera i ens dona un tiquet amb un codi. Aquesta ja és dins mateix de l'OAC. Una altra pantalla, aquesta molt més gran, mostra els codis dels tiquets d'espera que es van atenent: TR43 – 4, CP52 - 1, CP53 – 3… em recorda les sales de bingo i ric de mi mateix pensant que els premis podrien ser els objectes perduts.
Finalment ens toca. El funcionari que ens atén, molt educadament, ens informa que no ens tornaran els diners. Insistim que no volem que ens tornin res, que només volem comunicar que hem venut el cotxe, tot i això, el funcionari creu que és millor que ho consultem a pagaments per si hi hagués alguna possibilitat de devolució i amablement s'ofereix a acompanyar-nos. No cal, com que ja sabem on és, pugem al primer pis mentre vaig pensant quin criteri deuen seguir per retolar la secció de Pagaments i Cobraments: l'òptica del ciutadà o la de l'ajuntament? Perquè un pagament del ciutadà és un cobrament de l'ajuntament.
A Pagaments ens rep una funcionària que només veure el paper de compravenda del cotxe ens informa que no tenim cap dret a què ens tornin res. Tornem a explicar que només volem informar que ens hem venut el cotxe. La funcionària sembla irritada, maleeixo la meva incapacitat per retenir les cares de la gent perquè no puc recordar en quin moment o per quin motiu la dec haver ofès... Ens informa que fins que Trànsit envií a l'ajuntament una llista amb els canvis de nom dels vehicles ho hem de pagar nosaltres. Tot i que segueix la irritació, ens atrevim a preguntar-li com podem saber si estem a la llista del canvi de nom. Segons ella el comprador, en aquest cas el concessionari, és qui tindrà una fitxa de Trànsit que l'acreditarà com a nou propietari. Així és que anem al concessionari. El venedor, només entrar, fa dos petons a la meva dona, s'interessa per la nostra salut, ens pregunta com va el cotxe nou, ens explica un acudit per fer-nos riure i ens demana el correu electrònic per enviar-nos la fitxa de Trànsit.
Sembla que, ben aviat, l'ajuntament obrirà una nova Oficina d'Atenció al Ciutadà. No sé si tenen previst fitxar algun comercial dels concessionaris de vehicles, encara que sigui només per unes hores.