Els resultats a Olot de les eleccions al Parlament de Catalunya han posat al descobert un augment, per a mi seriosament preocupant, dels votants que han optat per les formacions d'ultradreta. En total han estat 2773, 2113 d'Aliança Catalana i 660 de Vox, que representen el 20,27% dels vots emesos. No és la meva intenció fer una anàlisi electoral que, molt possiblement, marcaria les diferències entre una opció i l'altra, però crec que puc agrupar les dues en una posició coincident sobre la immigració que és d'allò que voldria parlar.
En màrqueting es considera la publicitat, no només com el mitjà per fer conèixer allò que ofereixes, sinó que el que pretén també és "generar la necessitat" del teu producte, de manera que la publicitat es converteix en un indicador descarnat de les tendències i de la manera de pensar de cada moment. Segur que molts haureu vist a la televisió o escoltat per la ràdio un anunci d'una empresa que compra cotxes vells en el qual una noia està "trencant la relació sentimental" amb el seu cotxe: li diu que els nous amos el tractaran bé i acaba amb la frase "són de confiança, són d'aquí". És a dir, si ets d'aquí ets de confiança i, per tant, si no ets d'aquí no ets de fiar. No cal fer una relació detallada de la "gent d'aquí" que no és de fiar per veure que es tracta d'un argument clarament xenòfob. El fet més greu és que per a molts de nosaltres l'anunci només és una anècdota, un eslògan potser poc encertat, però no ens fa saltar de la cadira indignats.
Sigil·losament, el pensament intolerant, racista i xenòfob s'ha anat normalitzant i, amb una clara estratègia de màrqueting, s'ha anat generant la necessitat de les preteses solucions que ens venen els partits d'ultradreta. De manera interessada s'ha aparellat delinqüència amb immigració per tal d'oferir la solució fàcil del bitllet de retorn. A base de notícies falses s'han magnificat situacions d'inseguretat ciutadana per poder implantar controls indiscriminats. Es propaguen rumors sobre l'exclusivitat de les ajudes socials pels immigrants i se'ls atribueixen situacions de desigualtat de les quals, els blancs, els d'aquí de tota la vida, sempre en són els perjudicats. La resposta de l'ultradreta és tan senzilla i populista com equivocada i interessada, però malauradament arrossega la resta de partits pel pendent de les solucions fàcils.
Davant una evident i escandalosa manca d'habitatge digne a preu assequible, és més fàcil iniciar una campanya contra l'ocupació, desnonaments salvatges inclosos, que promoure una política de control dels lloguers i de construcció d'habitatge social. Si la situació de la sanitat pública és compromesa i les llistes d'espera s'eternitzen, és més senzill i rendible per alguns promoure les mútues privades, que augmentar els pressupostos de sanitat. Quan les escoles públiques acullen la diversitat de tots els alumnes saturant les aules, és millor discriminar l'alumnat i portar els fills a la privada, on pagant Sant Pere canta, que dotar l'ensenyament de recursos i personal preparat per atendre les necessitats de tothom.
De tot això, de l'habitatge insuficient, de la sanitat col·lapsada i de l'escola saturada en podem donar la culpa a la immigració, votar a l'extrema dreta i quedar-nos tan amples, però no haurem solucionat res. Al contrari, haurem ajudat a covar l'ou de la serp, la metàfora que tant el cineasta Ingmar Bergman com el periodista Eugeni Xammar van agafar per descriure allò que, just ara fa 100 anys, va impulsar el naixement del feixisme a Alemanya, amb les desastroses conseqüències que tots coneixem.
La situació és preocupant perquè el màrqueting usat per l'extrema dreta, que inclou missatges d'influencers pagats, vídeos manipulats i notícies falses, està donant resultats tant a Olot com arreu. L'expectativa d'un fort augment de la representació d'aquests partits en el nou Parlament Europeu ha mobilitzat més de 30 empreses alemanyes, entre les quals Siemens, Volkswagen, Bosch, Mercedes, Bayer i Deutsche Bank, en una iniciativa que vol preservar els valors d'obertura, diversitat i tolerància enfront del racisme i la xenofòbia. El Dr. Roland Busch, president de Siemens afirma textualment que: "Els extremistes i els racistes amenacen els nostres valors oferint solucions aparentment senzilles als problemes complexos del nostre temps. Això divideix la societat i amenaça el futur".
Vull pensar que, més enllà dels interessos econòmics que impulsen les empreses europees a promoure el seny i la igualtat com el millor escenari de futur, la memòria col·lectiva ens pot ajudar a no repetir els errors i els horrors de la història.