Tots els vaticinis sobre les pròximes eleccions al Parlament Europeu són negres. Segons els primers sondejos l'augment dels diputats dels partits d'extrema dreta serà tan inevitable com la seva influència sobre els partits de la dreta tradicional. Molts de vosaltres pensareu que això d'Europa queda molt lluny i que si la política local ja provoca somnolència, l'europea resulta soporífera. Tot i que puc entendre el desinterès, temes de gran importància pel nostre futur com la lluita contra el canvi climàtic, la gestió de les migracions, la igualtat de gèneres o l'equiparació salarial, per posar alguns exemples, quedaran en mans dels 720 eurodiputats que sortiran escollits el proper mes de juny.
Dic que puc entendre el desinterès perquè ja fa temps que ens va caure la bena dels ulls i Europa va deixar de ser un ideal utòpic on, com deia Salvador Espriu, fugir nord enllà buscant la gent neta, culta, lliure, desvetllada i feliç, i vam veure que la Unió Europea era poc més que una entesa entre venedors per no fer-se mal a la fira.
A Olot, l'Europa és el cafè de la plaça Major i, pels que vam viure la moguda olotina dels anys 80 i 90, no és un cafè qualsevol. L'Europa d'en Viki i la Jasmina, la parella que regentava el local en aquell temps, es va convertir en l'epicentre de l'activitat cultural més fresca i esbojarrada. Tan aviat programava un concurs de crits de Tarzan com una exposició de calces i calçotets dels regidors locals dissenyades pels artistes plàstics que freqüentaven el cafè. L'estiu de l'any 86 va convocar un festival de cançó que va omplir la plaça Major amb camions de sorra, per convertir-la en una autèntica platja, amb banyistes, biquinis, tovalloles, flotadors, para-sols, venedors de cocos i tota la fauna pròpia de l'ambient de marina.
L'Europa, com el Coco, el cafè Sport, can Xalegre i, més tard, el Cafè Central, configuraven una oferta que acollia la nòmina de noctàmbuls, degudament estructurada per allò que avui se'n diu els "targets", que acabat l'assaig de teatre o de la coral, de la classe de ball o de l'equip de redacció de tal o qual revista, allargàvem la trobada amb una relaxada tertúlia amanida amb la copa corresponent.
Divuit anys més tard d'aquell festival d'Europisció a la Cala Europa, que és com es va titular l'experiència estiuenca, George Steiner, un dels intel·lectuals que més ha pensat en allò que ens caracteritza com a europeus, va escriure que Europa són els seus cafès, o més ben dit, un cafè ple de gent diversa, on tan aviat es fa poesia com es conspira, un espai obert a la conversa reflexiva i relaxada i, perquè no, a la diversió i a la xafarderia. No em consta que Steiner hagués assistit al festival de l'Europisció, ni que sabés on carai para Olot i els seus cafès, però, si encara fos viu, l'hauria felicitat pel seu encert i crec que li hauria agradat saber que, mentre ell dictava la conferència "La idea d'Europa", a Olot tancava el McDonald's després d'una campanya popular.
A la conferència, el professor Steiner a més de la idea dels cafès, també va enumerar quatre característiques més que, segons ell, ens defineixen com a europeus i que, davant les eleccions, estaria bé no perdre de vista: la dimensió humana del paisatge; la memòria dels indrets o els indrets per a la memòria; les arrels culturals gregues i judaiques, és a dir, democràcia i religiositat i, finalment, la consciència del final de la mateixa Europa víctima del xovinisme nacionalista i de les identitats excloents, i molt especialment, de la uniformització cultural a causa de la globalització.
Potser sí que això d'Europa queda lluny i la política provoca un cansament enorme, però crec que des d'Olot hi tenim molt a dir, molt a fer i molt a votar. George Steiner va morir just ara fa quatre anys. Si hagués vingut a Olot m'hauria agradat convidar-lo a sopar a l'Europa, ara com ara, un dels cafès més europeus de la ciutat i regalar-nos una llarga i relaxada conversa sobre els cafès, el McDonald's, la memòria i el paisatge.
Dic que puc entendre el desinterès perquè ja fa temps que ens va caure la bena dels ulls i Europa va deixar de ser un ideal utòpic on, com deia Salvador Espriu, fugir nord enllà buscant la gent neta, culta, lliure, desvetllada i feliç, i vam veure que la Unió Europea era poc més que una entesa entre venedors per no fer-se mal a la fira.
A Olot, l'Europa és el cafè de la plaça Major i, pels que vam viure la moguda olotina dels anys 80 i 90, no és un cafè qualsevol. L'Europa d'en Viki i la Jasmina, la parella que regentava el local en aquell temps, es va convertir en l'epicentre de l'activitat cultural més fresca i esbojarrada. Tan aviat programava un concurs de crits de Tarzan com una exposició de calces i calçotets dels regidors locals dissenyades pels artistes plàstics que freqüentaven el cafè. L'estiu de l'any 86 va convocar un festival de cançó que va omplir la plaça Major amb camions de sorra, per convertir-la en una autèntica platja, amb banyistes, biquinis, tovalloles, flotadors, para-sols, venedors de cocos i tota la fauna pròpia de l'ambient de marina.
L'Europa, com el Coco, el cafè Sport, can Xalegre i, més tard, el Cafè Central, configuraven una oferta que acollia la nòmina de noctàmbuls, degudament estructurada per allò que avui se'n diu els "targets", que acabat l'assaig de teatre o de la coral, de la classe de ball o de l'equip de redacció de tal o qual revista, allargàvem la trobada amb una relaxada tertúlia amanida amb la copa corresponent.
Divuit anys més tard d'aquell festival d'Europisció a la Cala Europa, que és com es va titular l'experiència estiuenca, George Steiner, un dels intel·lectuals que més ha pensat en allò que ens caracteritza com a europeus, va escriure que Europa són els seus cafès, o més ben dit, un cafè ple de gent diversa, on tan aviat es fa poesia com es conspira, un espai obert a la conversa reflexiva i relaxada i, perquè no, a la diversió i a la xafarderia. No em consta que Steiner hagués assistit al festival de l'Europisció, ni que sabés on carai para Olot i els seus cafès, però, si encara fos viu, l'hauria felicitat pel seu encert i crec que li hauria agradat saber que, mentre ell dictava la conferència "La idea d'Europa", a Olot tancava el McDonald's després d'una campanya popular.
A la conferència, el professor Steiner a més de la idea dels cafès, també va enumerar quatre característiques més que, segons ell, ens defineixen com a europeus i que, davant les eleccions, estaria bé no perdre de vista: la dimensió humana del paisatge; la memòria dels indrets o els indrets per a la memòria; les arrels culturals gregues i judaiques, és a dir, democràcia i religiositat i, finalment, la consciència del final de la mateixa Europa víctima del xovinisme nacionalista i de les identitats excloents, i molt especialment, de la uniformització cultural a causa de la globalització.
Potser sí que això d'Europa queda lluny i la política provoca un cansament enorme, però crec que des d'Olot hi tenim molt a dir, molt a fer i molt a votar. George Steiner va morir just ara fa quatre anys. Si hagués vingut a Olot m'hauria agradat convidar-lo a sopar a l'Europa, ara com ara, un dels cafès més europeus de la ciutat i regalar-nos una llarga i relaxada conversa sobre els cafès, el McDonald's, la memòria i el paisatge.