Ser del barri abans que de la ciutat. Aquesta és una de les claus que expliquen la trajectòria de la primera associació veïnal que va néixer a Olot i que aquest 2024 compleix cinquanta anys de vida i història. Es tracta de l'Associació de Veïns del barri de Sant Roc, una zona situada al sud de la capital garrotxina que es va començar a assentar als anys cinquanta amb l'arribada de la immigració andalusa a Catalunya.
El naixement i creixement del barri es va començar a fer sense planificació urbanística i amb un Ajuntament franquista que va deixar, pràcticament, marginada la zona. "Mancaven una sèrie de mínims. Hi havia voreres i carrers sense asfaltar i l'enllumenat del barri eren bombetes de cinc watts, una cosa penosa", explica Juli Clavijo, veí del barri i president de la segona junta que va existir a l'associació.
Davant les necessitats òbvies, un grup de veïns van unir-se per impulsar millores. Van decidir fer-ho a través d'una associació de veïns, la primera que es creava a la ciutat. "Va sortir del primer director de l'escola del barri, Amat las Heras. Es va posar en contacte amb Emili Cano i Miquel Dorca per portar a terme aquesta iniciativa. Va ser un primer punt d'intentar buscar millores del barri perquè no hi havia serveis i calia cobrir una mica les necessitats bàsiques", explica Rosa Ramos, actual vicepresidenta de l'associació. "Segurament, es van adonar que o s'unien o el barri se n'anava a can Pistraus. Davant aquest dilema, van decidir ajuntar-se i crear la primera organització de barri", diu Clavijo.
La tardor de 1974 es posava fil a l'agulla a l'entitat veïnal i al cap d'uns anys es van aconseguir millores que van permetre cobrir uns serveis bàsics que fins llavors brillaven per la seva absència. Més enllà de l'urbanisme, l'associació també va treballar per coses no materials com la cohesió: la primera junta ja estava formada per gent d'Olot i nouvinguts andalusos i l'associació va començar a organitzar les primeres festes del barri, on se sortejava una vaca, símbol actual de la faràndula local.
Per a Clavijo, l'associació també va ser clau per combatre un fenomen social: l'auge de la droga en els anys setanta. "Vam combatre molt fermament els intents de fer penetrar la droga al barri. Els traficants amenaçaven i eren un perill, però vam saber fer-hi front i Sant Roc va ser un dels barris menys afectats". Les necessitats bàsiques, la cohesió i la cultura van ser les tres potes de l'associació i gràcies a això, segons Clavijo, el barri es va salvar: "Si no hagués existit l'associació en aquell moment, Sant Roc s'hauria convertit en un barri marginal".
Actualment, les necessitats veïnals, la cohesió i la cultura encara són els tres principals motius d'existència de l'associació. És l'únic barri de la ciutat que organitza una arribada dels Reis Mags particular i per al seu local s'hi fan tallers i formacions cada mes.
També els ocupa poder fer activitats per incloure tots els veïns: "Ara ja no parlem de l'onada dels anys seixanta, sinó de la diversitat que tenim en aquests moments i tots hem de conviure plegats. A la nostra junta no hi són aquestes persones nouvingudes i volem trobar la manera per obrir-nos", afirma Ramos. A més, l'associació també lidera la lluita perquè el Departament d'Educació faciliti que tots els alumnes que acaben primària a l'escola del barri puguin anar a l'institut més proper (Bosc de la Coma), ja que els últims anys hi ha hagut famílies del barri que s'han hagut de desplaçar a l'altra banda de la ciutat, fins a l'Institut Greda.
La supervivència de les associacions de veïns
Tot i ser una de les associacions veïnals d'Olot amb més activitat, la vicepresidenta de l'Associació de Veïns de Sant Roc també admet que els costa implicar els veïns: "En els inicis tot el barri tenia un objectiu en comú que era millorar-lo. Era més fàcil perquè sabien que des de l'associació se'ls podia ajudar. Ara hi ha tant de ventall que com a associació ens preguntem en què podem ajudar".
La situació, però, no és particular i es viu en la majoria d'entitats veïnals d'Olot. Algunes han pràcticament desaparegut, altres viuen un dia a l'any durant la festa del barri i poques fan activitats regularment. La situació porta a preguntar-se quin és el paper actual de les associacions veïnals?
Per l'expresident de l'entitat hi ha dos factors que expliquen el deteriorament d'aquesta mena d'entitats. El primer és el ventall social i d'oci que té la societat: "tenim una gran quantitat d'ofertes a casa nostra a partir d'internet o la televisió. En aquella època només hi havia la ràdio. Ara hi ha una oferta, afortunadament, bastant diversa i això permet tenir una activitat personal que no existia".
Per altra banda, Clavijo mira a l'Ajuntament: "El consistori ha de creure en les associacions de veïns, no ha de veure en elles que són aquells que venen a emprenyar o tocar la moral. Quan es parla de la crisi de les associacions de veïns és també perquè la gent es cansa de picar sempre la mateixa pedra i no et solucionin els problemes".
Per la vicepresidenta actual, part del problema recau en una percepció individual: "Aquest esforç que tu hi dediques sense veure res a canvi, ara no és la tendència. Ara la tendència és: 'faig això per veure què em dones'. Penso que costa trobar aquest valor de pensar que estic fent una cosa bona per al meu barri. Ara tenim una societat més imminent i materialista. Això fa que veiem un futur incert". En aquesta reflexió també hi coincideix Clavijo: "Tenim a l'abast els telèfons mòbils, un element d'individualisme bestial que fa que la gent només vegi els problemes particulars i no els col·lectius".
Segurament, la recepta no està tan lluny i cal parar-se a veure quines han estat les clau perquè l'Associació de Veïns de Sant Roc arribés a complir 50 anys d'història. "Una de les coses més importants és estimar el teu barri i tenir l'ADN. Som de Sant Roc, també d'Olot, però per a nosaltres Sant Roc és molt important", diu Ramos. "Cal posar com a prioritat les necessitats del barri i identificar els problemes que existeixen", creu Clavijo.
La integració, eina de passat i futur a Sant Roc
Tot i que des de l'associació creuen que el seu futur i, en general, el de les associacions veïnals no és clar, aposten per a la integració com un element vital perquè l'entitat continuï caminant ferma: "Hem fet algun dinar multicultural i veiem que comença a haver-hi integració. El desconeixement és el que ens fa tancar portes. Hem de donar oportunitats per conèixer, realment, la gent que tenim al nostre barri".
I és que sense la cohesió que va haver-hi a Sant Roc fa cinquanta anys, és probable que el barri no pogués celebrar aquest 2024 que la ciutat manté viva la primera associació veïnal que hi va néixer. Això ens demostra que per recuperar aquell objectiu col·lectiu que va permetre desenvolupar un barri marginat d'Olot, cal que amb qui primer confiem sigui el nostre veí.