Joan Vila, sentenciat a 127 anys per l'assassinat d'onze ancians en un geriàtric, ha canviat de sexe sense que això alteri ni la condemna de presó ni el règim penitenciari. L'assassí en sèrie, que va cometre els fets a la residència la Caritat d'Olot entre l'agost de 2009 i l'octubre de 2010, compleix condemna al centre penitenciari del Puig de les Basses de Figueres.
Atès el canvi de sexe i d’identitat, Vila ja es troba al departament de dones i, després del tractament hormonal, està pendent de la intervenció quirúrgica definitiva a la sanitat pública, segons ha avançat El Punt Avui. El zelador d'Olot hauria adoptat el nom d'Aida. Ara bé, aquest canvi personal i registral no tindrà cap conseqüència sobre la pena imposada ni sobre l’execució de la sentència, tal com remarquen els juristes, que assenyalen que la condemna dictada per l’Audiència de Girona i confirmada pel Tribunal Suprem continua plenament vigent.
Els experts descarten que la transició pugui influir en el règim penitenciari o servir d’argument per reclamar beneficis. En aquest sentit, recorden que els intents previs de la defensa per aconseguir un règim ordinari que li permetés accedir al tercer grau i als permisos ja van ser rebutjats pels tribunals. Per la seva banda, els advocats de l'acusació particular, Jaume Dalmau i Jordi Coma, no donen transcendència jurídica al canvi perquè es tracta d’una qüestió personal que no modifica el compliment de la condemna ni altera la valoració dels tribunals sobre la situació del pres.
On sí que hi haurà canvis derivats del procés de transició és en el dia a dia dins el centre penitenciari. La nova situació obliga la presó a ajustar-se a les necessitats derivades del canvi de sexe, tant pel que fa a la convivència com a l’atenció mèdica i posterior recuperació.
16 anys reclòs
Condemnat a 127 anys de presó, amb un màxim de 40 anys d’obligat compliment, Joan Vila va ingressar a la presó el 18 d’octubre del 2010. Així les coses, el zelador d'Olot ja ha complert gairebé 16 anys reclòs i durant aquest temps no ha obtingut cap permís de sortida ja que, tot i els informes psicotècnics favorables i el bon comportament mostrat per Vila a Puig de les Basses, els tribunals mantenen que no és prudent donar quotes de llibertat a un pres que té capacitat de manipulació per aconseguir els seus interessos.
Considerat l’assassí en sèrie més prolífic de l’estat espanyol aquest segle, el cas de Vila ha estat objecte d’anàlisi en estudis de criminologia i també ha inspirat diverses obres literàries, així com un capítol del programa Crims de Carles Porta.
