La presentació multitudinària als mitjans de comunicació del nou Espai Cràter d'Olot, que obrirà les portes al públic el mes de març vinent, desvetlla alguns dels "secrets" d'aquest nou equipament, construït en menys de dos anys –i en plena pandèmia–, com el fet que se situa soterrat just dins el volcà del Puig del Roser i als peus del volcà Montsacopa, com a futur centre de referència a nivell europeu per a la divulgació i la recerca científica entorn el vulcanisme.
Aquest nou centre expositiu, que substitueix el Museu dels Volcans del Parc Nou d'Olot –després de trenta anys d'existència– és un edifici, signat pels arquitectes Toni Casamor i Anna Codina, de 1.272 m2, concebut, ell mateix, com una experiència "volcànica" per a explicar els volcans de la Garrotxa i del món, "un viatge al centre de la vida", com ha explicat a l'inici de la presentació Xevi Collell, director de l'Espai Cràter, que ha estat acompanyat del batlle, Pep Berga, i del regidor Estanis Vayreda.
Estanis Vayreda, Pep Berga, Xevi Collell i Núria Llop durant la presentació d'Espai Cràter. Foto: Martí Albesa.
De fet, abans d'entrar a laCambra, on hi ha l'espai expositiu pròpiament dit, una paret fèrria serveix de pantalla per a la projecció d'n breu audiovisual que explica aquest "origen de la vida" i que finalitza amb un corrent de lava virtual al terra que obre la paret i descobreix la mostra expositiva on, de manera totalment interactiva i a través de diversos llenguatges (audivisuals, experiències immersives, fotografies, realitat virtual, videomapatge) endinsen el visitant en l'aprenentatge i el coneixement del territori. Entre d'altres, hi ha una maqueta de 15 m2 que explica la formació de la Garrotxa, fa set-cents mil anys, amb propostes lúdiques i altres elements.
El gran talús que s'alça a la part sud d'aquesta sala es correspon al mateix emplaçament del volcà Puig del Roser, situat en el punt més central de la sala principal de l'Espai Cràter, que ha comissariat Joan Martí Molist, director de Geociències Barcelona-CSIC.
L'Espai Cràter, com ha afirmat Xevi Collell, vol ser punt de trobada per a la comunitat educativa, social i científica i, alhora, vol generar noves oportunitats per als diferents sectors de la ciutat, però especialment per al comerç i l'hostaleria, que aquests dos darrers anys han estat molt perjudicats per les restriccions imposades arran de la pandèmia.
L'edifici, sobri, diàfan –gens enfarfegat–, amb murs bastits de gredes i basalts volcànics, s'alimentat geotèrmicament a partir de disset pous d'aigües caldes a 100 metres de fondària, amb què l'eficiència i l'estalvi energètics són assegurats, ja que no consumeix cap energia fòssil per al seu funcionament, tot d'elements que també es poden veure des de la sala d'exposicions. Les parets i terres, emblanquinats o amb tons ocres gens cridaners, donen a les sales i als diversos espais –tallers, racons, oficines…– una lluminositat especial, no endebades dues grosses lluernes s'alcen al sostre terrer de l'equipament, un talús de 3.000 m2 que ara ja he rebut els primers arbres i arbustos autòctons i que, ben aviat, aportarà una coberta verda a tot el centre.
A banda de la sala expositiva (la Cambra), l'Espai Cràter compta amb une spai reservat a les activitats educatives (Aula Bufador), una auditori (Sala Magma) amb capacitat per a 110 persones –on acollir esdeveniments culturals– i una zona pensada per a acollir presentacions o estades de petit format (Zona Sísimica), a la primera planta de l'edifici.
Més de 2.000 persones ja han reservat la visita a Espai Cràter Tal com s'ha assenyalat durant la presentació, i com a proves d'estrès de l'espai, abans de la posada en marxa a principis del mes de març, més de 2.000 persones de grups organitzats (escolars i adults) ja han reservat l'entrada per als pròxims tres mesos. De fet, a banda del context de la pandèmia que recula, no se'n farà una inauguració oficial, com ha revelat Pep Berga, mentre que totes les visites, siguin col·lectives o individuals, s'hauran de fer amb reserva prèvia. En tot cas, fins al 31 de desembre d'enguany, tots els garrotxins hi tindran entrada de franc.
L'Espai, doncs, vol ser un centre pedagògic de referència a Catalunya amb activitats educatives per a totes les edats. De fet, la proposta educativa s'ha creat conjuntament amb la UdG i les empreses d'educació ambiental de la comarca, que han desenvolupat un projecte socioeducatiu com a guia d'aquestes activitats. Aquest mateix 2022 ja s'ofereixen deu tallers integradors pensats per als diferents nivells educatius i pensats per a desvetllar l'esperit científic i de recerca dels infants i dels joves. Tot plegat, sumant-hi l'interès suscitat a partir de l'erupció del volcà de La Palm, ha fet que en aquests moments ja estiguin pràcticament plenes les visites escolars per als primers mesos de funcionament.
Com espai científic, Espai Cràter vol erigir-se en referent nacional i internacional en l’àmbit de la vulcanologia, teixint aliances amb centres educatius, institucions i entitats per tal d’impulsar projectes i activitats. El primer pas ha estat la signatura d’un conveni amb el CSIC, que li permet accedir a l’espai científic més important de l’Estat i poder ser part activa de projectes de recerca i impacte internacionals de gran envergadura.
A la sala expositiva també hi ha racons, com el que es dedica al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, o a Salvem els volcans, el moviment ecologista que va sorgir fa més de quaranta anys per a la protecció integral de la zona volcànica de la Garrotxa, que va ser amenaçada per les explotacions de greda i per la prospecció de minerals radioactius. Junt amb altres entitats cíviques i polítiques, van aconseguir que la Generalitat declarés la zona com a Parc Natural i que avui sigui un dels ecosistemes més singulars i més visitats de Catalunya, a més d'un incentiu econòmic per al futur de la Garrotxa.
Espai Cràter comptarà, també, amb una programació d’activitats per tal d’arribar a tothom. Exposicions, debats, tallers, música i teatre de petit format… tindran la seva cabuda a aquest nou equipament que, per a aquest 2022, ja acollirà una nova edició de la Setmana de la Vulcanologia, els cicles de xerrades “Els grans interrogants de la ciència” i els “Reptes del segle XXI”, el fòrum d’Escoles Verdes de la Garrotxa, el Congrés de petits i joves científics, entre moltes altres iniciatives d’una programació que, properament, es presentarà.
Un talús del volcà Puig del Roser presideix la sala d'exposicions d'Espai Cràter. Foto: Martí Albesa.
La dinamització del territori L'emplaçament d’Espai Cràter al sector del Roser d’Olot connecta aquest nou equipament amb el centre de la ciutat amb la voluntat d’esdevenir un element dinamitzador de l’activitat econòmica que s’hi porta a terme, tal com ha assenyalat el regidor de Promoció, Estanis Vaureda. Vol contribuir a la tan necessària creació de llocs de treball i a la reactivació econòmica dels sectors que, com el comerç i la restauració, s’han vist greument afectats per la pandèmia i que, a la Garrotxa, ocupen a més de 5.000 persones.
Aquest projecte contemporani –que treballa de forma innovadora, experiencial i participativa– també vol abordar els reptes globals que afecten el nivell local, especialment en el context d'emergència climàtica actual. És un equipament amb un finançament extern molt important. Amb un pressupost de 4,5 milions d'euros (IVA inclòs), ha estat possible gràcies a l’aportació de diverses institucions: el 70 % del seu finançament prové de la Unió Europea, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya i el 30% restant, de l’Ajuntament d’Olot.
Per a més informació sobre aquest nou equipament de la ciutat d’Olot podeu consultar la pàgina web i seguir-ne l'actualitat a través del seu perfil a Instagram @espai_crater i les xarxes socials de l’Ajuntament d’Olot.
