Sense plantejar-s'ho, Lluís Riera i Cacau Pastisseria, han convertit la trencada de mona "per als qui no tenim padrins" en una cita ineludible de Setmana Santa. El que pretenia ser una humil reivindicació de la pastisseria artesana i compromesa, ha esdevingut una gran trobada que any rere any continua creixent i arriba al desè aniversari.
Deu anys de mones: el moai, el santo negro, la mona amb paraigües, el fons marí, el cavall de troia, el llop i els xais, la tortuga, el gegant d'Olot i el joc d'ous han estat les mones protagonistes durant aquests anys, figures estretament lligades a la crítica social.
Enguany, la mona ha estat pensada com la més gran de totes i com a finalitzadora del cicle i d'homenatge a tots aquests anys i a totes les persones que els han acompanyat i que han fet créixer aquesta festa. Per això, enguany, la majestuosa escultura de xocolata és un moai de 100 kilos i 2,40 metres d'alçada. El moai, com a figura sagrada de l'Illa de Pasqua, que està agermanada amb la ciutat d'Olot.
Com cada any tothom que ho vulgui podrà col.laborar-hi comprant petites figures en forma de moai que es poden adquirir per 1,5 euros a Cacau Pastisseria i a la plaça dels Gegants el propi dia de la trencada.
Cartell de promoció de la desena trencada de mona de Dilluns de Pasqua. Foto: @lluiscacau
La pastisseria també és política
Aquest pastisser olotí, que sosté que la pastisseria també és política, ens va sorprendre recentment quan va començar a fer galetes belgues, tot un emblema nacional a aquell país, a part de la xocolata –galetes cruixents de mantega–, amb què volia recordar els polítics catalans empresonats, o les anomenades roques suïsses –un dolç fet amb ametlla laminada recobert de xocolata.– per tenir present la cupaire Anna Gabriel, exiliada a la Confederació Helvètica a Suïssa, el pastisser olotí ha optat per un altre tipus de galeta reivindicativa típica d’aquell país.
