Actualment, sentim a parlar sovint de les comunitats de regants, sobretot al sud i oest de Catalunya. Són comunitats formades per diferents actors que gestionen col·lectivament els recursos hídrics segons la seva disponibilitat i la demanda que es necessita per a usos industrials, domèstics o agrícoles. Les últimes setmanes, diferents comunitats de regants del país han pres mesures per gestionar la situació de sequera que està patint Catalunya. La idea de les comunitats de regants o usuaris és aquesta: gestionar col·lectivament el recurs (en aquest cas l'aigua).

[noticiadiari]10/27842[/noticiadiari]
Des de fa anys, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa treballa per instaurar noves comunitats d'usuaris a la comarca per gestionar els principals recursos hídrics que tenim: els aqüífers. La Garrotxa, a diferència d'altres comarques, no té la possibilitat de connectar-se a embassaments ni dessalinitzadores. L'única font hídrica són les masses d'aigua subterrànies. Davant la situació de sequera que es va viure el 2007 i 2008 i la situació que vivim avui en dia (amb alerta d'excepcionalitat i diferents restriccions), el SIGMA reclama, més que mai, la implantació de les comunitats d'usuaris a la Garrotxa.

Segons el cens de comunitats d'usuaris de Catalunya, actualment a la comarca només hi ha dues comunitats de regants: la de Torrents del Vallac a Sant Feliu de Pallerols creada el 2004 i la de la séquia Molí de Camós de Sant Aniol de Finestres nascuda el 2014. La idea del SIGMA, però, és que es formin noves comunitats, principalment, per a la gestió de la desena d'aqüífers que hi ha a la comarca.

Cada aqüífer podria tenir una comunitat formada per actors privats i públics dels sectors domèstic, industrial i agrícola. "Es tracta de fer seure en una taula totes les parts implicades en la gestió de l'aigua", diu el director del SIGMA, David Llongarriu, en declaracions a Nació Garrotxa. "El més important és començar a treballar i a caminar. Hi ha moltes realitats dins la comarca. A partir d'aquí hauríem de veure com s'anirien creant les comunitats. Pots tenir el sector del Brugent, del Llierca, el baix Fluvià, etc. Cada unitat d'aquestes s'hauria de tractar com a tal", afegeix.

La creació de comunitats d'usuaris a la Garrotxa és una mesura que ja es recollia en el Programa del Cicle de l'Aigua que agrupava accions per millorar la qualitat hidromorfològica la comarca. "De les comunitats d'usuaris no se n'ha parlat només per la situació actual. Ja era una cosa que el Programa del Cicle de l'Aigua a la Garrotxa en parlava i se n'ha anat parlant. Són situacions que agafen més de quòrum perquè una situació com l'actual no ens hi havíem trobat mai", diu Llongarriu, qui assegura que el SIGMA ja està treballant per a la creació de les comunitats. 

La creació d'aquestes comunitats per als aqüífers de la Garrotxa serviria per poder controlar millor i d'una manera col·lectiva el consum i nivells dels principals recursos hídrics de la comarca. Fa aproximadament un mes, NacioGarrotxa destapava les dades de consum d'aigua de l'escorxador d'Olot i el seu impacte a l'aqüífer fluviovolcànic, el més important de la Garrotxa. Consums com el d'Olot Meats o el que en pugui fer el sector agrícola podrien ser debatuts i gestionats per les futures comunitats d'usuaris. En casos de sequera com el que estem vivint avui dia, les comunitats tindrien un paper clau per impulsar restriccions necessàries i repartir-les equitativament entre els actors que en formen part i viuen del principal recurs hídric de la Garrotxa.